fou una princesa babilònica que va viure al segle VI abans de la nostra era, la filla més gran del rei Nabucodonosor II i neta de Nabopolassar. Cassaia segurament es casà amb el general Neriglissar i fou una administradora i rica propietària de terres a Uruk.
Nabucodonosor (r. 605–562 aC) fou succeït pel seu fill, Amel-Marduc, el regnat del qual va durar sols dos anys abans que Neriglissar usurpàs el tron de Babilònia i el matàs. Cassaia pot haver representat una branca menys legítima de la família reial, però més rica i establerta. Mentre el seu germà, Amel-Marduc, encapçalava una branca menys establerta i més jove, però més legítima. És possible, per tant, que la usurpació del tron fos resultat de lluites internes entre aquestes dues branques de la família reial.
Etimologia El nom Cassaia apareix unes quantes vegades en texts neobabilònics escrit de distintes formes en accadi: Kaš-šá-a, Kaš-ša-a i Kaš-šá-a-a (com a nom masculí). La pronunciació Cassaia és suggerida per les dues darreres grafies. El lingüista Johann Jakob Stamm va classificar Cassaia com un nom d'origen desconegut, tot i ser el típic malnom afectuós neobabilònic donat pels marits a les seues dones. El Chicago Assyrian Dictionary suggereix que el nom pot derivat de la paraula kaššu 'cassita'. Probablement va ser donat en homenatge a la dinastia cassita que va regnar a Babilònia segles abans de la seua vida.
Context històric miniatura|300x300px|Representació d'un lleó rugint en una paret de la sala del tron de Nabucodonosor II (r. 605–562 aC), traslladat al Museu Britànic Després de la mort d'Assurbanipal el 631 aC, l'Imperi neoassiri entra en un període de decadència. Nabopolassar estableix la independència dels babilonis i adopta una política expansionista per tal de recuperar l'antic poder babiloni. El 614 aC, Nabopolassar s'alia amb Ciàxares de Mèdia. L'aliança s'aferma amb el casament de Nabucodonosor II, fill de Nabopolassar, amb la filla del rei Ciàxares, Amitis. Els medes i babilonis units posaren fi a l'Imperi neoassiri, i Nabopolassar va establir l'Imperi neobabilònic.
L'Imperi neobabilònic va arribar al seu auge durant el regnat del seu segon monarca, Nabucodonosor II. Sota el seu govern, l'imperi consolidà els dominis establint la seua hegemonia sobre els territoris que en altre temps pertanyien als assiris. Al llarg del seu regnat, Nabucodonosor va gastar molt de temps i recursos en projectes de construcció extensius en tot el país, sobretot a la capital, Babilònia. A mesura que el tresor reial es feia més exigu a causa de les excessives despeses, els empresaris locals es farien més rics i, consegüentment, més influents en qüestions polítiques.
Història miniatura|Les fronteres de l'Imperi neobabilònic establertes sota Nabucodonosor II Cassaia apareix com una persona real en textos cuneïformes, que indiquen que vivia a la ciutat d'Uruk. Els registres esmenten les freqüents donacions de la princesa als temples de les seues divinitats. Els presents de joies i metalls preciosos a les divinitats eren un costum de reis, alts funcionaris i membres de la família reial. I queden registrats en textos cuneïformes neobabilònics. El 1960, René Labat publica un text cuneïforme sense data que al·ludeix a una donació de terres per al temple de la dea Inanna, a Uruk, per una dona anomenada Cassaia, identificada com a “filla del rei”. Un dels textos cuneïformes preservats esmenta que, ens 31 anys de regnat del seu pare, ella va rebre grans quantitats de llana blava per fer mantells ullâku.
Neriglissar fou un oficial preeminent de la cort reial i es va fer més influent en casar-se amb una de les filles de Nabucodonosor II. Tres filles de Nabucodonosor són conegudes; Cassaia, Ininetirate i Bauasitu, però cap text cuneïforme esmenta amb quina es va casar Neriglissar. El 1974, l'historiador David B. Weisberg proposava que l'esposa de Neriglissar podria haver estat Cassaia, perquè el seu nom apareix amb el nom de Nabucodonosor i Neriglissar en registres de transaccions econòmiques. Tot i no haver-hi evidències que Cassaia, en comptes d'una altra filla de Nabucodonosor, fos esposa de Neriglissar, aquesta suposició fou àmpliament acceptada per historiadors subsegüents, com ara Donald Wiseman i Jona Lendering. Així com Neriglissar, Cassaia fou una empresària i rica propietària de terres d'Uruk durant el regnat del seu pare.
Amel-Marduk (r. 562–560 aC) va introduir el seu regnat a Babilònia després de la mort del seu pare. D'acord amb el sacerdot i historiador Berós, ell “governà capriciosament i no tenia consideració per les lleis”. L'agost de 560 aC, Neriglissar hauria dirigit una conspiració contra el seu cunyat i li prendria el tron. Potser que aquest conflicte haja estat un cas de discòrdia entre famílies. El casament de Neriglissar amb Cassaia (o amb una altra filla de Nabucodonosor) va ser probablement el que va fer possible la usurpació del tron. Un factor que pot haver augmentat significativament les oportunitats de Neriglissar de convertir-se en rei fou la posició de Cassaia en relació amb els altres fills de Nabucodonosor. Com Cassaia és atestada considerablement més aviat en el regnat de Nabucodonosor que Amel-Marduk i la majoria dels altres fills, és possible que ella fos més gran que ells. Encara que la majoria dels germans de la princesa s'hi esmenten més tard, ells també podrien ser coetanis i la llacuna significativa de temps podria ser interpretada com una indicació que eren fruit d'un segon casament. Per tant, és possible que la usurpació haja estat resultat de lluites internes entre una branca més antiga, rica i influent de la família reial (representada per Cassaia) i una de menys establerta i més nova, i més legítima (representada per Amel-Marduk).
Neriglissar governà quatre anys i el succeí el seu fill Labashi-Marduk. D'acord amb Berós, aquest regnà nou mesos abans de ser assassinat en una conspiració. No és clar per què fou deposat i mort. És possible que, tot i ell i el seu pare fossen ben relacionats i rics, fossen vists com a plebeus, sense sang noble. A més, malgrat Neriglissar fos vist com a legítim pel seu casament amb Cassaia, Labashi-Marduk podria ser fill d'una altra esposa de Neriglissar i, per tant, completament desconnectat de la dinastia reial. Neriglissar també tingué una filla, anomenada Guiguitum, i així com Labashi-Marduk és incert si era filla de Neriglissar amb Cassaia o amb una altra esposa.
Activitats econòmiques miniatura|Text que documenta l'activitat d'un comerciant babiloni Alguns documents registren operacions amb "factures" (er-bu) i "delme" (eš-rû) de Cassaia. Un registre descriu una col·lecció de joies com "la renda de Cassaia", tot indicant que aquestes joies havien estat ofertes per la princesa a les divinitats del Temple d'Eana. Això significa que la frase "erbu ša" es refereix a la renda acumulada en el temple com a resultat d'un pagament o present fet per la princesa. Un altre registre esmenta la rebuda d'una quantitat de tamaras per al Temple d'Eana. Aquesta vegada, els lliuraments són referits com "el delme de Cassaia". Un altre document registra la rebuda de recipients de vi, "la factura de Cassaia". La destinació final del vi no és diu, però alguns textos paral·lels suggereixen novament el Temple d'Eana com a beneficiari de la donació. Tot i que cap d'aquests documents continga una indicació específica del seu origen geogràfic, les mencions de la dea Nanaia i del Temple d'Eana en dos dels textos indiquen Uruk.
Hi ha dubtes pel que fa a l'ús de dos termes diferents, erbu i ešrû. Sembla que erbu és una designació més vague, aplicada a una varietat de rendes provinents del tresor del temple, mentre que ešru es refereix a un impost específic en general traduït, en bases etimològiques, com a "delme". Per tant, potser que la majoria, si no totes, de les operacions enregistrades en aquests texts fossen aquests pagaments. El que Cassaia haja estat una important propietària de terres a l'àrea d'Uruk explica per què estava obligada al pagament d'una quantia.
Referències
Bibliografia Beaulieu, Paul-Alain (1998). «Ba'u-asītu and Kaššaya, Daughters of Nebuchadnezzar II». Orientalia. 67 (2): 173–201. JSTOR 43076387 Beaulieu, Paul-Alain (2006). «Berossus on Late Babylonian History». In: Gong, Y.; Chen, Y. Special Issue of Oriental Studies. A Collection of Papers on Ancient Civilizations of Western Asia, Asia Minor and North Africa. Pequim: Universidade de Stanford. p. 116–149. OCLC 993444593 Budin, Setephanie Lynn; Turfa, Jean Macintosh (2016). Women in Antiquity: Real Women across the Ancient World. Londres e Nova Iorque: Routledge Cousin, Laura; Watai, Yoko (2016). «Onomastic of Women in Babylonia in the First Millennium BC». Nippon Oriento Gakkai. Orient. 51 Gruenthaner, Michael J. (1949). «The Last King of Babylon». The Catholic Biblical Quarterly. 11 (4): 406-427. JSTOR 43720153 Joannès, Francis (1980). «Kaššaia, fille de Nabuchodonosor ll». Revue d'assyriologie. 74 Leick, Gwendolyn (2002). «Kashshaia». Who's Who in the Ancient Near East. Londres e Nova Iorque: Routledge Lendering, Jona (2004). «Assyria». Livius Lendering, Jona (2006). «Neriglissar». Livius Lipschits, Oled (2005). The Fall and Rise of Jerusalem: Judah under Babylonian Rule. Ann Arbor, Michigão: Eisenbrauns. ISBN 978-1575060958 Anônimo (1993). «ABC 3 (Fall of Nineveh Chronicle)». Livius. Consultado em 7 de fevereiro de 2021 Mark, Joshua J. (2018). «Nebuchadnezzar II». Ancient History Encyclopedia. Consultado em 2 de janeiro de 2021 Martinez, Leo (2017). «Pérola Faria entra para a novela 'O Rico e Lázaro', na Record TV». O Dia Melville, Sarah C. (2011). «The Last Campaign: the Assyrian Way of War and the Collapse of the Empire». In: Lee, Wayne E. Warfare and Culture in World History. Nova Iorque: Imprensa da Universidade de Nova Iorque. Weisberg, D. (1974). «Royal Women of the Neo-Babyloninan Period». In: Garelli, Paul. Le Palais Et La Royaute: 19eme Rencontre Assyriologique Internationale, Paris, 1971. Paris: Geuthner Wiseman, D. J. (1985). Nebuchadrezzar and Babylon: The Schweich Lectures of The British Academy 1983. Oxford i Nova York: Academia Britànica i Oxford University Press Wiseman, Donald J. (2003) . «Babylonia 605-539 B.C.». In: Boardman, John; Edwards, I. E. S.; Hammond, N. G. L.; Sollberger, E.; Walker, C. B. F. The Cambridge Ancient History: III Part 2: The Assyrian and Babylonian Empires and Other States of the Near East, from the Eighth to the Sixth Centuries B.C 2ª ed. Cambrígia: Imprensa da Universidade de Cambrígia. ISBN 0-521-22717-8
Categoria:Persones de Babilònia Categoria:Princeses Categoria:Biografies del segle VI aC