La mesquita aljama de Bou Jeloud () és una mesquita històrica de l'època del califat almohade a l'antiga qasba de Bou Jeloud, situada a prop de la porta Bab Bou Jeloud, a Fes, al Marroc.
Història El califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur fundà la mesquita, i va governar entre els 1184 i 1199 (un altre autor atribueix la fundació de la mesquita a Muhàmmad an-Nàssir, entre els 1199 i 1214). Això la converteix en un dels monuments més antics de la ciutat i una de les poques mesquites almohades de Fes. En aquella època, Abu Yússuf Yaqub al-Mansur havia ordenat la reconstrucció de les fortificacions de Fes després de la seua destrucció pel seu predecessor Abd-al-Mumin ibn Alí després del 1145, tot i que la reconstrucció es va completar sota el seu successor Muhàmmad an-Nàssir: la fundaren al lloc de l'antiga ciutadella de la dinastia almoràvit, als afores occidentals de Fes, en un altiplà. Sota el regnat de Muhàmmad an-Nàssir, aquesta qasba, coneguda com a qasba de Bou Jeloud, va ser reconstruïda i la mesquita en formà part, com a mesquita principal de la ciutadella.
Malgrat la destrucció sota Abd-al-Mumin, Fes experimentà un període de prosperitat i creixement sota l'estabilitat dels almohades. En l'època del regnat d'Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, la ciutat ja s'havia expandit cap a l'oest fins a aquesta zona. Aquests districtes més occidentals estaven prou lluny de les principals mesquites del divendres del centre de la ciutat (és a dir, la Qarawiyyin i la Mesquita dels Andalusins). Així, part de la motivació per a fundar aquesta nova mesquita podria ser proporcionar una mesquita dels divendres (que celebrava la khutba o sermó del divendres, un important servei religiós) més a prop dels barris occidentals de la ciutat i de les guarnicions. Fou la tercera mesquita dels divendres que es va construir a Fes en aquest moment. Més tard, la tradició de construir una mesquita dels divendres per a cada barri es va establir més al Marroc i el nombre de mesquites dels divendres a Fes es multiplicà.
El 1248 els marínides, sota el comandament d'Abu-Yahya ibn Abd al-Haqq, capturaren Fes de mans dels almohades. Abu Yahya fou responsable de la construcció de l'actual minaret de la Mesquita de Bou Jeloud, com testifica una inscripció (aquesta és la primera inscripció fundacional marínida en un monument). La dinastia wattàsida (finals del a mitjan ) restaurà després la mesquita i la va ampliar lleugerament pel costat occidental. Al , sota els sultans alauites, es reparà el minaret, i les portes d'entrada es van refer en el seu estil actual. A part d'altres reparacions i modificacions menors al llarg dels segles, la mesquita ha mantingut el disseny almohade.
Arquitectura miniatura|Vista de l'interior de la mesquita, amb arcs apuntats de ferradura i arcs polilobulats Té trets semblants als de la majoria de les mesquites medievals marroquines. Està construïda sobretot amb rajola revestida de calç. L'interior és una sala hipòstila amb fileres d'arcs de ferradura, amb naus laterals. La nau més meridional de la sala, que discorre al llarg del mur de l'alquibla (és a dir, el mur cap al qual s'alineen les oracions), és més ampla que les altres. La sala envolta un pati quadrat (sahn) amb una font al bell mig. A la planta rectangular de la mesquita originària, hi havia tres naus laterals i fileres d'arcs a l'oest, est i sud del pati, mentre que al costat nord hi havia una sola nau lateral que formava una galeria. L'expansió de l'època del sultanat wattàsida va afegir-hi una extensió quadrilàtera irregular a l'oest, amb un mur exterior oblic, i això fa que la planta general actual siga asimètrica. Al mur sud (alquibla) de la sala de pregària, el mihrab (nínxol que simbolitza la direcció de l'oració) s'alinea amb l'eix central del pati. L'entrada originària de la mesquita probablement se situava en aquest mateix eix, al costat nord oposat de la mesquita; el minaret de l'època marínida, però, sembla haver-se construït en aquest lloc, bloquejant l'entrada, i en el seu lloc es van obrir altres entrades a l'oest i a l'est. A banda i banda del mihrab hi ha una porta que duu a un petit annex darrere de la mesquita, que podria servir de magatzem per al mímbar (púlpit) i com l'habitació de l'imam.
La decoració de la mesquita és relativament austera, com en moltes mesquites almohades. Tant el mihrab com el mímbar es remodelaren després del període almohade. El mihrab presenta decoració tallada i l'habitual cúpula petita de mocàrabs esculpits al nínxol. Els arcs de la mesquita tenen forma de ferradura, però els de les cantonades del pati són polilobulats i amb un perfil general més apuntats, un tret típic del disseny almohade. Els portals d'entrada de la mesquita actual estan decorats amb talles d'estuc i baldaquins de fusta que daten d'època alauita. El minaret està decorat amb arcs cecs polilobulats al voltant de les finestres.
Referències
Categoria:Edificis de Fes Categoria:Mesquites del Marroc