Juan Apóstol Trallero Palmer (Santa Eulalia la Mayor (Osca), 27 de desembre, 1817 - Santiago de Compostela (Galicia), 13 de desembre, de 1891) va ser un cantor, organista, compositor i mestre de capella espanyol.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
Biografia Joan Apòstol Trallero Palmer a Santa Eulàlia la Major, localitat del municipi de Loporzano, no lluny d'Osca. Va rebre la seva formació musical a la Catedral de Santa Maria d'Osca, on va ingressar com a infant del cor. Posteriorment va passar a formar part de la capella de música metropolitana com a cantor i substitut del mestre de capella. Més tard exerciria d'organista a la parròquia de Sant Pere el Vell d'Osca.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
El 1848 moria el mestre Jaume Nadal Acero de la Catedral d'Astorga. Havien estat anys de moltes penúries i no hi havia diners per nomenar un successor. Aquesta situació va canviar amb el concordat amb la Santa Seu del 1851 i les successives ordres reals que creaven «beneficis d'ofici», entre els quals hi havia els mestres de capella. Així, el novembre de 1852 es va tractar de convocar unes oposicions per ocupar el càrrec, cosa que no es va aconseguir fins a desembre de 1853. Hi va haver tres pretendents: Bernardo Noriega, veí de La Corunya; Juan Trallero, en aquell moment organista de Sant Pere el Vell a Osca; i Antolín Alcaide, veí d'Avilés. El cabildo va acordar el 27 de març de 1854 presentar només a Trallero i la proposta va ser aprovada per reial ordre el 3 d'octubre d'aquell mateix any.López Calo, José (1999). «Astorga». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la música española e hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 804.
El cabildo catedralici d'Astorga va manifestar la seva satisfacció amb el seu nou mestre diverses vegades. Trallero va tractar de reconstruir la capella de música com fos possible i fins i tot es va portar en ocasions instruments de les bandes militars per actuar en funcions importants. El 1857 se li va oferir el magisteri de la Catedral d'Osca, que va rebutjar i que finalment seria per a Celestí Vila. D'altra banda, aquell any va intentar aconseguir el magisteri de la Catedral de La nostra Senyora de l'Assumpció de Granada, sense èxit, ja que va ser lliurat a Antonio Martín Blanca.
El mestre de capella de la Catedral de Santiago de Compostel·la, Ramón Palacio, moria el 29 de desembre de 1863, deixant el càrrec vacant.Gil Novales, Alberto (2005). Diccionario biográfico aragonés: 1808-1833. Colección de Estudios Altoaragoneses (52). Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses. p. 301. ISBN 84-8127-157-8. Consultado el 30 de julio de 2022. Un any més tard es lliurava el magisteri a Trallero, que prenia possessió del càrrec el 15 d'octubre de 1864.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
La capella de música que Trallero va heretar de Ramón Palacio es trobava en mal estat després d'haver travessat les desamortitzacions promogudes per Mendizábal (1836-1837), Espartero (1841) i Madoz (1854-1856). La capella de Palau no tenia més que dues flautes, dos clarinets, dues trompetes, tres violins, un violoncel, un contrabaix i l'orgue. Els instruments es van anar ampliant successivament i, igual que a Astorga, complementaria l'orquestra amb instrumentistes de bandes militars per als oboès, fagots i violoncels.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
Romandria en el càrrec fins a la seva mort, el 13 de desembre de 1891.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
Obra El musicòleg José López Calo afirma que Trallero va introduir el corrent puritanista, «del retorn a la polifonia pura a 4 veus», a Santiago. Així mostrava la influència de Hilarió Eslava en els motets compostos en 1885 per a la Troballa del sepulcre de l'Apòstol Santiago. També va mantenir viva la tradició de les sistes del Corpus, com es pot comprovar a la seva Sinfonia per a orquestra.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
Es conserven nombrosíssimes obres de Trallero a Astorga i Santiago de Compostela, totes de caràcter religiós. Entre elles, misses, Oficis, Himnes, Lamentacions, motets, Salms, Seqüència (nadales, a més d'altres dedicades a la Verge María, (mare de Jesús), a Santiago i a la Nadal.Carreira, Xoán M. (2001). «Trallero Palmer, Juan Apóstol». En Casares Rodicio, Emilio; Fernández de la Cuesta, Ismael; López-Calo, José, eds. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 10. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 437-438.
Referències
Categoria:Morts a Santiago de Compostel·la Categoria:Organistes aragonesos Categoria:Compositors aragonesos Categoria:Compositors espanyols del Romanticisme Categoria:Mestres de capella aragonesos Categoria:Persones de la província d'Osca Categoria:Compositors espanyols morts al segle XIX Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1817