Grace, Lady Mildmay (de soltera Sharington o Sherington; ca. 1552–1620) va ser una noble, memorialista i metgessa anglesa. La seva autobiografia és una de les primeres autobiografies existents d'una dona anglesa.
Biografia miniatura|Abadia de Lacock, Wiltshire Lady Mildmay va néixer com a Grace Sharington o Sherington cap al 1552 a Wiltshire. Era la segona filla de Sir Henry Sharington o Sherington i la seva esposa, Ann (de soltera Paggett) de Lacock Abbey. La seva institutriu, la senyora Hamblyn, li va ensenyar forts valors puritans, així com alguns coneixements mèdics, incloent-hi cirurgia bàsica.
Grace Sharington també va rebre lliçons de música, costura, aritmètica i redacció. A les seves memòries, recordava que la senyora Hamblyn la va animar a escriure versos contra la immoralitat d'alguns dels visitants de Lalock Abbey. De la seva mare, va adquirir l'hàbit de la meditació espiritual diària i va escriure una sèrie de meditacions devocionals que constaven de 912 folis. esquerra|miniatura|Apethorpe Hall, Apethorpe, Northamptonshire El 1567, Grace Sharington es va casar amb Sir Anthony Mildmay, que més tard va assumir el càrrec d'ambaixador a França. Era el fill gran de Walter Mildmay. Durant gairebé vint anys, els Mildmay van viure a Apethorpe Hall, al comptat de Northamptonshire, amb Sir Walter Mildmay. El seu espòs sovint era a la cort i, més tard, a França; Lady Mildmay es va allotjar a Apethorpe i va ocupar el seu temps amb devocions religioses, música i pràctica mèdica. Supervisava les observances religioses diàries a Apethorpe Hall i feia tasques benèfiques al barri.
El seu coneixement en medicina i cures es basava en teories galèniques, a més d'estar inspirat en l'ensenyament cristià. Va elaborar grans quantitats de cures amb plantes, productes químics i minerals. Els remeis comuns es feien en lots d'uns 38 litres cada vegada. Un bàlsam aparentment contenia 159 llavors, arrels, espècies i gomes diferents, així com gairebé 6 quilos de sucre i fruits secs, i més de 30 litres d'oli, vi i vinagre.
La seva filla, Mary, va heretar els seus llibres de medicina, més de dos mil articles mèdics i una gran varietat de remeis. Els Mildmay van tenir dificultats financeres durant el seu matrimoni, en part a causa del deute contret per les activitats polítiques i militars del seu marit. Sir Henry Sharington va morir el 1581 i les seves dues filles supervivents, Grace i Olive, van disputar per la seva herència durant molts anys, però finalment van aconseguir una part igual de l'herència. Més tard el seu marit també va litigar amb el seu germà per l'herència del seu pare, però va poder obtenir una part de les seves terres.
Lady Mildmay va morir el 27 de juliol de 1620 i va ser enterrada a l'església d'Apethorpe, al costat del seu marit, que havia mort el 1617. La seva única filla, Mary Mildmay, es va casar amb Francis Fane, primer comte de Westmorland, i van tenir catorze fills.
L'autobiografia de Lady Mildmay —una de les primeres escrites per una dona anglesa— va ser escrita en cursiva, amb revisions i correccions fetes amb el tipus de cal·ligrafia coneguda com a secretary hand, que va ser molt usada a Anglaterra durant el . Rachel Weigall en va publicar fragments per primera vegada el 1911.
La inscripció al seu monument a St Leonards diu:Aquí també jeu Grace, Lady Mildmay, l'única esposa del dit Anthony Mildmay, una de les hereves de Sir Henry Sharington, cavaller de Lacock, al comtat de Wiltshire, que va viure 50 anys casada amb ell, i tres anys vídua després que ell morís; va ser una donzella, esposa i vídua molt devota i immaculadament casta; compassiva de cor i servicial caritativament amb medicina, roba, aliment o consells a qualsevol persona en dificultats. Va ser molt acurada i sàvia en la gestió dels béns terrenals, de manera que la seva vida va ser una benedicció per a ella, i la seva mort els va beneir.
Referències
Categoria:Nascuts el 1552