La Dinastia caldea, també coneguda com a Dinastia neobabilònica i enumerada com a Dinastia X de Babilònia, era la dinastia governant de l'Imperi Neobabilònic, com a reis de Babilònia des de l'ascens de Nabopolassar el 626 abans de la nostra era fins a la caiguda de Babilònia el 539 ae, tot i que el reis del 560 ae al 539 ae s'uniren a la dinastia governant per casament, i no per sang.
Història El terme Dinastia caldea i el corresponent Imperi caldeu, un nom alternatiu historiogràfic per a Imperi neobabilònic, deriva de la suposició que el fundador de la dinastia, Nabopolassar, era d'origen caldeu. Tot i que algunes fonts contemporànies suggerisquen un origen del sud de Mesopotàmia, com el text profètic d'Uruk que descriu Nabopolassar com un "rei del mar" (és a dir, de l'extrem sud de Babilònia) i una carta del rei assiri Sinxarixkun descrivint-lo com "del mar inferior" (també de l'extrem sud de Babilònia), no hi ha cap font que li atribuïsca un origen ètnic específic. Com els caldeus van viure a l'extrem sud de Mesopotàmia, molts historiadors identifiquen Nabopolassar com a caldeu, però altres s'hi refereixen com a assiri o babilònic.
La qüestió s'agreuja pel fet que Nabopolassar mai no va escriure sobre els seus avantpassats, i arribà a identificar-se com a "fill de ningú". Una figura fosca, però, no hauria tingut prou d'influència per a convertir-se en rei de Babilònia. Hi ha evidències que uneixen Nabopolassar i la seua dinastia a la ciutat d'Uruk (al sud de Babilònia), i alguns descendents de Nabopolassar van viure a la ciutat; el seu fill i successor, Nabucodonosor II, hi treballà com a sacerdot abans de convertir-se en rei. El 2007, l'assiriòleg Michael Jursa identificà Nabopolassar com a fill de Nabucodonosor (o Cudurru), un governador d'Uruk que hi havia estat nomenat pel rei assiri Assurbanipal. Aquest Nabucodonosor pertanyia a una preeminent família política d'Uruk, i això explicaria com Nabopolassar podria ascendir al poder, i els noms dels seus parents corresponen a noms donats als descendents de Nabopolassar, possiblement indicant una relació familiar pels patronímics.
Els descendents de Nabopolassar governaren a Babilònia fins que el seu net, Amel-Marduk, fou deposat pel general i oficial Neriglissar el 560 ae. Neriglissar era poderós abans de convertir-se en rei, però no era parent de la dinastia per sang, en comptes de ser segurament d'origen arameu, potser del clan Pucudu. No estava pas completament desconnectat de la dinastia caldea, en assegurar la seua reivindicació al tron pel casament amb una de les filles de Nabucodonosor II, possiblement Cassaia. Neriglissar fou succeït pel seu fill, Labashi-Marduk, que fou deposat de seguida. No se sap per què Labashi-Marduk fou deposat, però és possible que fos fill de Neriglissar i d'una esposa que no era filla de Nabucodonosor II i, per tant, desconnectat de la dinastia caldea. Labashi-Marduk fou substituït per Nabònides, un oficial d'origen assiri i possiblement també arameu. És probable que aquest, com Neriglissar, també estigués casat amb una filla de Nabucodonosor II. Això també explicaria les tradicions posteriors que el fill de Nabònides, Baltasar, era descendent de Nabucodonosor II.
Arbre genealògic No és clar que Labashi-Marduk i Guiguitum fossen fills de Neriglissar amb Cassaia o amb una altra esposa no relacionada amb la dinastia governant. Tampoc és correcte que Nabònides realment es casàs amb una de les filles de Nabucodonosor, i això fa incerta la suposició que Baltasar i els seus germans fossen descendents de Nabucodonosor.
Línia del temps dels sobirans
Referències
Caldea Categoria:Babilònia