Bab Oudaia (també escrita com a Bab Oudaya o Bab Udaya; en àrab: باب الوداية), coneguda així mateix com a Bab Lakbir o Bab al-Kabir (en àrab: باب الكبير, literalment 'gran porta'), és la porta monumental de l'Alcassaba dels Oudayas de Rabat, al Marroc. La porta, construïda a la fi del segle XII, és al cantó nord-oest de la qasba, costa amunt de la medina de Rabat. Se cita sovint com una de les portes més belles de l'arquitectura almohade i marroquina.
Història esquerra|miniatura| Vista de la Qasba dels Udayas des del costat que dóna a la ciutat: la gran porta es troba costa amunt a l'esquerra. El 1150 o 1151, el governant almohade Abd-al-Mumin ibn Alí va construir una nova qasba damunt una antiga ràbita almoràvit a la riba sud-oest del riu Bu Regreg, dins la qual va construir un palau i una mesquita.
El seu successor, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, que governà entre els anys 1184 i 1199, va voler construir una nova capital imperial fortificada, anomenada al-Mahdiyya o Ribat al-Fath, al lloc del que ara és l'antiga ciutat de Rabat, amb noves muralles que s'estenien sobre una vasta àrea més enllà de l'antiga qasba. Aquest projecte incloïa la construcció d'una enorme mesquita (el minaret de la qual anava a ser la Torre Hassan) i de noves i grandioses portes, inclosa la Bab er-Rouah. A la qasba, al-Mansur va afegir una nova porta monumental, anomenada Bab al-Kbir, que es va inserir als murs anteriors de la qasba construïda per Abd al-Mumin. La porta s'alçà entre els anys 1195 i 1199. Després de la mort d'Abu-Yússuf Yaqub el 1199, la mesquita i la capital restaren inconcluses i els seus successors no tingueren recursos o voluntat d'acabar-les. La qasba va quedar pràcticament abandonada.
En el segle XVIII, sota la dinastia alauita, la porta es va emmurallar i la feren presó. Segons el pintor Joseph de La Nézière, a la part superior de la porta hi havia una altra estructura, a la qual s'accedia per la terrassa de l'escala interior, però la degueren demolir en el segle XVIII. El nom Oudaia, que ara s'associa amb la qasba, data del segle XIX, en honor a la tribu dels oudaies, una tribu guish (tribu "de l'exèrcit" que servia en l'exèrcit del soldà) que fou expulsada de Fes pel soldà alauita Abd al-Rahman ben Hixam a final del segle XVIII.
El 1914, sota el colonialisme francés, es començà a restaurar la Qasba dels Oudaies. Va dirigir l'obra Maurice Tranchant, amb ajut d'artesans autòctons com Hadj Driss Tourouguy. Com a part d'aquest projecte també se'n restaurà la porta. Les voltes de la porta d'entrada es van reconstruir íntegrament sota la direcció de Jean-Baptiste David. Els treballs acabaren al setembre del 1918.
Arquitectura miniatura| Plànol de planta de la porta La porta presenta dues façanes bellament ornamentades: una d'exterior, orientada al sud-est cap a la ciutat, i una altra d'interior, orientada al nord-est, cap al carrer de la Mesquita. Tot i imposant en grandària i disseny, la seua funció era sobretot cerimonial, perquè es trobava ja dins de les muralles que protegien la ciutat. A diferència de la Bab er-Rouah, porta occidental de les muralles de Rabat construïda en un període semblant, aquesta no estava pas custodiada per autèntiques torres defensives, i això en reforça el caràcter simbòlic més que no militar.
La decoració tallada al voltant de l'entrada amb arc de ferradura té una banda corba de formes geomètriques entrellaçades (un patró conegut com a xebka, comú en l'arquitectura marroquina), dins d'un marc rectangular delineat per un fris d'inscripció alcorànica en escriptura àrab cúfica. La inscripció inclou la surat As-Saff (61:9-13), que conté referències a la gihad, d'acord amb la funció de la qasba com a símbol del poder militar almohade. Als cantons entre aquesta banda corba i la inscripció hi ha patrons arabescs o florals amb una palmeta o petxina de pelegrí al mig, i al damunt n'hi ha un altre fris tallat de palmetes. Més amunt, hi ha una altra banda de talla geomètrica, en cada costat de la qual hi ha dues mènsules ornades, col·locades damunt de columnes decoratives adossades, que alguna vegada degueren sostenir un sostre poc profund o un dosser cobert de teules verdes. En tots dos cantons de l'arc de ferradura (a la part inferior de la banda corba de talles geomètriques) hi ha formes serpentines, que semblen representar anguiles, un motiu molt estrany en l'arquitectura almohade o marroquina. La façana exterior de la porta de dins, orientada cap a la qasba, té una decoració tallada molt semblant a la de la porta exterior, però amb petites diferències en la tria de les formes geomètriques.
A dins, la porta presenta tres cambres que formen un passadís amb colze: dues cambres quadrades cobertes per cúpules i una tercera cambra coberta per una volta de canó. Entrant per la porta exterior principal, s'arriba a cada cambra per un curt tram d'escales. La segona cambra s'obri a l'interior de la qasba per la monumental porta interior. A la tercera cambra (rarament oberta als visitants) s'arriba per una porta més petita des de la segona cambra i també té una altra porta que ix a la qasba, tot i que molt més menuda que la porta interior principal. Els arcs de dins de les dues primeres cambres tenen talles geomètriques decoratives semblants al contorn de les portes exteriors, però sense la resta de l'extensa decoració que les envolta. A l'extrem nord de l'interior, una escala puja fins a la part superior de la porta d'entrada.
Galeria
Referències
Categoria:Rabat Categoria:Portes del Marroc