Pietro Koch, (Benevento, 18 agost 1918 - Roma, 5 juny 1945) va ser un criminal de guerra italià, policia i cap de la banda paramilitar coneguda com la Banda Koch, un grup fidel a Mussolini i la República Social Italiana que va operar principalment a Roma i breument a Milà, després de l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades, cometent nombrosos delictes de tortures i assassinats d'oponents polítics, jueus, partisans i enemics capturats. Va ser jutjat i condemnat a la pena de mort per afusellament.
Biografia Pietro Koch era fill d'Otto Rinaldo Koch, un comerciant de vins i exoficial de la marina alemanya, que es va casar amb Olga Politi. A la dècada de 1930, la família es va traslladar de Benevento a Roma, on Pietro es va graduar a l'institut Gioberti i després es va matricular a la facultat de dret, tot i que mai va acabar la carrera. La crida de la seva lleva, el va obligar a abandonar els estudis. El 1938, va esdevenir oficial de reserva dels Granaders de Sardenya. A principis de 1940, va ser donat de baixa i no va tornar a ser cridat a les armes fins a la primavera de 1943.
Durant aquells tres anys, va viure entre Roma i Perusa com a agent immobiliari i agrícola. La prefectura de Perusa el va denunciar, a l'octubre de 1942, per "una activitat fraudulenta significativa" (1- pàg. 155). El 1940 es va casar amb Enza Gregori, però el matrimoni va fracassar al cap de pocs mesos a causa de la seva aventura amb Tamara Cerri, una noia de setze anys que va conèixer a Florència.
República Social Italiana A la primavera de 1943 va ser mobilitzat per servir en el 2n Regiment "Granatieri di Sardegna". Quan el 8 de setembre de 1943, es va produïr l'Armistíci entre Itàlia i les forces aliades, es trobava a Liorna, a punt de ser embarcat cap a Sardenya. Kock es va traslladar a Florència i es va inscriure al Partit Feixista Republicà, creat per Mussolini i es va enrolar a la banda paramilitar "Unitat Especial de Seguretat" de Mario Carità.
Les gestes de Koch van cridar aviat l'atenció de Mussolini, en procedir a la captura del coronel Marino, ajudant del General de cos d'exèrcit, Mario Caracciolo di Feroleto (comandant del 5è Exèrcit), un dels pocs que havia intentat defensar Florència de l'ocupació alemanya. Aquella detenció li va permetre descobrir que Caracciolo estava refugiat a Roma, al convent vaticà de Sant Sebastià, sota la tutela de Giuseppe Cordero Lanza di Montezemol.
El capità de les SS Kurt Schütze, a les ordres de Herbert Kappler, cap de la policia de Roma, amb seu a Via Tasso, va autoritzar l'entrada de la banda Kock al territori del Vaticà; violant l'acord de neutralitat. Les SS, després d'haver-lo registrat, van lliurar Caracciolo a Pietro Koch, que el va traslladar al quarter general de la Banda Carità a Florència. L'èxit d'aquella acció, va fer que Koch obtingués l'autorització de Tullio Tamburini, cap de la policia de la República Social de Saló, per formar la seva pròpia unitat especial. La detenció de Mario Caracciolo di Feroleto, va fer sortir a la llum les seves memòries, (un document que conté informació inequívoca de com l'obstinació cega del Duce va portar Itàlia al desastre). Eraldo Barosini, cap de sector de la Banda dels Granatieri i amic de Pietro Koch, va substreure, durant una reunió, part d'aquella documentació, pressentint la seva importància, evitant així que fos destruïda pel govern feixista i els nazis.
La Banda Koch Activitats a Roma Un cop formada la brigada de Pietro Koch, va ser denominada oficialment "Departament Especial de la Policia Republicana". També s'hi van afegir diversos elements de la Banda Carità,un altre grup paramilitar instal·lat en principi Florència, fins a agrupar una setantena de persones de diversos perfils, des d'expresidiaris amnistiats, fins a metges, advocats, sacerdots, periodistes, militars i algunes dones que actuaven com a secretàries, amants o simples espectadores.
El grup va aconseguir èxits ràpids i contundents, amb batudes i escorcolls en convents i centres religiosos. Va tenir gran repercussió la captura de Giovanni Roveda i del professor Pilo Albertelli, que després de ser torturat va ser afusellat a les Fosse Ardeatine, Koch va gaudir del suport i l'admiració dels comandaments de les SS.
La primera seu temporal de la banda va ser justament a Via Tasso n. 115, on hi havia el Comandament de les SS de Roma-Ciutat oberta.
Entre gener i maig de 1944, la banda va delmar les files dels antifeixistes, inclosos 23 membres del Partit d'Acció, 21 dels quals van ser afusellats a les Fosses Ardeatine.
La nit entre el 3 i el 4 de febrer, Koch va coordinar l'assalt al convent annex a la Basílica de Sant Pau, que va comportar la detenció de 67 persones, entre jueus, pròfugs del servei militar, exoficials de policia i militars d'alt rang de l'Exèrcit Reial, com els generals Monti i Fortunato.
El 17 març 1944, el tinent Maurizio Giglio, que mantenia contacte per ràdio amb el "Regne del Sud" i, segons les acusacions de Koch, amb l'exèrcit aliat del General Clark, va ser arrestat i sotmès a brutals tortures, juntament amb el seu acompanyant, l'agent de la PS Giovanni Scottu; en presència del cap de policia capitolina Caruso. Giglio, greument ferit, va ser portat a la presó de Regina Coeli i després lliurat als alemanys per a ser executat en la represàlia que va seguir a l'Atac partisà de Via Rasella, Scottu va aconseguir sobreviure i al final de la guerra va formular una acusació implacable contra la banda.
miniatura|Roma, Via Romagna. Una làpida commemorativa dels horrors que la Banda Koch va cometre en el lloc on estava ubicada la pensió Jaccarino. Després de l'atac de Via Rasella, el quarter general de la banda Koch, entre febrer i abril 1944, es va traslladar a la "Pensione Oltramare", a Via Pricipe Amedeo, nº 2, a prop de la Stazione Termini i més tard a la "Pensione Jaccarino", un edifici senyorial, a Via Romagna, nº 38,on Koch, amb els seus mètodes, va obtenir ràpidament els noms de Franco Calamandrei i altres implicats, que li van permetre reconstruir la seqüència exacta del l'atac del GAP, fets dels quals va informar puntualment el general Kurt Mälzer, comandant de la Wehrmacht a la capital.
L'abril de 1944, la banda va arrestar el director de cinema milanès Luchino Visconti, que va ser alliberat al cap d'uns dies gràcies a la intercessió de l'actriu María Denis, Visconti, va ser un dels testimonis en el judici a Pietro Koch, que va relatar els mètodes d'interrogatori de la banda.
El 28 d'abril del mateix any, durant un enfrontament per capturar un grup de comunistes, la banda va matar dos transeünts desprevinguts (un noi, Luigi Mortelliti, i una dona, Maria Di Salvo).
El 28 de maig, pocs dies abans de l'alliberament de la capital, una patrulla de la banda Koch va interceptar accidentalment l'intel·lectual socialista Eugenio Colorni a la Via Livorno.Li van ordenar que revelés on anava (una reunió amb els seus camarades de la primera brigada Matteotti), però Colorni es va negar a respondre; llavors li van disparar tres trets.Traslladat a l'hospital San Giovanni, va morir el 30 de maig, amb només 35 anys, sota la falsa identitat de Franco Tanzi.
Activitats a Milà Immediatament després de l'alliberament de Roma, Koch es va unir al comboi d'Eugen Dollmann i es va refugiar a Milà. Enquadrat a les SS, es va establir a Villa Fossati (entre Via Paolo Uccello i Via Masaccio), en l'edifici conegut com una "Villa Triste" (nom que rebien els centres de tortura nazi-feixistes) equipat amb filferro espinós, reflectors i sirenes. Al cap d'un breu temps, però, uns quants membres de la banda, com ara el comissari de policia Pietro Caruso, l'actor Osvaldo Valenti, suposadament l'enllaç entre Koch i el príncep Borghese del Xª MAS (però no hi ha proves certes), el comte industrial Guido Stampa i algunes dones com Lina Zini, Camilla Giorgiatti, Luisa Ferida,i Alba Giusti Cimini, que assistien com espectadores, en sentirse-se acorralats van intentar fugir.
Els mètodes de tortura, segons les declaracions coïncidents dels testimonis, eren els següents:
Els interrogatoris tenien lloc a la sala de recepció de Koch en presència de nombrosos agents de policia; Si la persona detinguda no parlava, és a dir, no revelava qui era o quines eren les seves activitats polítiques, les pallisses eren immediates: la bufetada científica, la tombarella (llançar la víctima contra la paret), la cursa (córrer nua des de la dutxa fins a les cel·les entre dues fileres de policies que pegaven). Per mantenir la força i el vigor de la violència, els agents es tornaven. les pallisses es feien amb fuets de cuir, amb nervis de bou, amb carregadors (carregats de cartutxos); l'aïllament tenia lloc en l'anomenat forat, és a dir, en habitacions estretes i sufocants; la suspensió dels torturats: els lligaven amb cordes i els hissaven perquè el cos no toqués a terra i els deixaven així durant hores; la dutxa bullent: les víctimes eren despullades i empeses amb mànecs d'escombra sota un raig d'aigua bullent; alguns testimonis també van denunciar l'ús del mànec d'escombra com una variant de violència i abús sexual; l' escenificació de l'execució per terroritzar les víctimes: una execució real aturada a l'últim moment. descàrregues elèctriques, utilitzades amb menys freqüència.
Les activitats de la banda Koch van abarcar també investigacions internes de l'aparell del règim de la República de Salò.
Entre els investigats hi havia feixistes intransigents, com Roberto Farinacci, o moderats, com el director de La Stampa Concetto Pettinato. El 17 dicembre 1944, Koch va ser arrestat i reclòs a la presò de San Vittore de Milà.
El coronel Walter Rauff, cap de la policia del Tercer Reich per a la Llombardia, Piemont i Ligúria, va declarar: "Koch no va ser capaç de valorar amb precisió la situació a Milà, era massa jove i independent, va gastar massa diners i va despertar la gelosia de tots els seus competidors".
Els darrers dies miniatura|l'afusellament de Pietro Koch a Forte Bravetta El 25 abril 1945, després de l'Alliberament de Roma, ajudat pels alemanys, Koch va es va traslladar de Milà a Florència, per retrobar-se amb la seva amant Tamara Cerri i, en assabentar-se que havia sigut capturada pels aliats, l'1 de juny es va presentar a la seu de la policia de la capital toscana declarant: "Si heu detingut Tamara Cerri perquè us pugui dir on és Koch, podeu alliberar-la. Sóc Koch, detingueu-me ". Va ser immediatament detingut i traslladat a Roma, on després d'una ràpida investigació de dos dies, va ser jutjat en un procediment d'urgència.
El judici es va obrir el 4 de juny a l'Aula Magna de la Universitat Sapienza, l'interrogatori dels acusats i les declaracions dels testimonis de l'acusació (l'excomissari de policia Morazzini i el comissari de policia Marottoli) i dels testimonis exculpatoris van durar dues hores; el discurs de cloenda del fiscal i el discurs de defensa de Federico Comandini, nomenat defensor públic com a president del Col·legi d'Advocats de Roma, van durar aproximadament mitja hora. A les 12.17 el tribunal va emetre el veredicte. Va ser condemnat a la pena capital i executat a Forte Bravetta a les 14.21 h. del 5 de juny de 1945.
Atesa la magnitud dels seus crims, les autoritats van considerar oportú documentar l'execució amb una filmació. El director va ser Luchino Visconti, que també havia patit els abusos psicològics de Pietro Koch, en ser detingut diverses vegades, acusat de protegir partisans, i sotmés a afusellaments fictícis.
El final de la banda