LHotel de Sens o Hôtel des archevêques de Sens és un hôtel particulier, o mansió privada, situat al districte històric de Marais, actualment al 4t districte de París, França.
És considerat per l'elegància de la seva arquitectura i la riquesa i varietat de la seva decoració, com un dels edificis civils del més sumptuosos i una obra mestra de l'arquitectura gòtica flamígera. Aquesta edificació prefigura els hôtels particuliers [mansions] que floriran al Renaixement per tot París.
Aquest palau ha estat objecte d'una classificació al títol dels monument històric el 1912.. No s'ha de confondre amb l'Hôtel des arxevêques de Sens a Sens, classificat com a momnument històric de França el 1862. Propietat de la Comuna de París des de 1911, és seu de la biblioteca Forney (fundada el 1866), dedicada a la cartelleria i a la publicitat.
Història esquerra|miniatura|La torre abans d'una campanya de reconstrucció/embelliment de principis del segle XX L'hotel va ser construït per servir com a residència als arquebisbes de Sens. Abans de 1622, París no era una arxidiòcesi, sinó una diòcesi sufragània de l'arxidiòcesi de Sens. L'arquebisbe era una figura de poder prominent, i la seva residència reflectia la seva influència dins del paisatge urbà.
Un primer hotel en aquest lloc, es va construir per als arquebisbes de Sens el 1345, i més tard va ser utilitzat per Carles V, rei de França, com a part de la seva residència reial, lhotel Saint-Pol. Quan els reis es van establir al palau del Louvre, recentment construït, l'edifici va ser destruït, només per ser substituït per lhotel actual, construït entre 1475 i 1519 per Tristan de Salazar i reinstal·lat com a residència dels arquebisbes de Sens.Juliette Faure, Le Marais, Éditions L'Harmattan, 1998, p. 26 Com a tal, va servir com a casa de molts prelats de renom, com ara Antoine Duprat, Louis de Bourbon de Vendôme, Louis de Lorraine, Nicolas de Pellevé (que va morir a l' hotel) o Jacques Davy Duperron. Margarida de Valois també hi va viure el 1605 i el 1606, i es diu que la seva decisió de tallar una figuera (figuier) davant de l'edifici que impedia el seu carruatge va inspirar el nom del carrer, rue du Figuier.Leonard Pitt, Promenades dans le Paris disparu, Paris, Parigramme, 2002, p.154. miniatura|La bala de canó de 1830 que s'havia incrustat a la façana principal. El 1622, París va esdevenir una arxidiòcesi. Els arquebisbes de Sens van perdre la major part del seu poder a la ciutat, i les seves estades a París es van tornar progressivament menys freqüents. L'hotel, transferit durant el segle XVII a l'arxidiòcesi de París, va entrar en un període durador de decadència progressiva. Durant la Revolució Francesa va ser confiscat com a bé nacional, venut el 1797 i de propietat privada durant tot el segle XIX, allotjant, com molts hotels particulars del Marais en aquell moment, botigues, tallers o fàbriques. Durant les Trois Glorieuses de carrer de 1830, una bala de canó va impactar a la façana i es va quedar encastada a la paret; avui dia és visible sobre l'entrada principal, amb la data gravada a sota.
Protegit com a patrimoni històric el 1862, l'edifici va ser adquirit per la ciutat de París i restaurat a fons el 1930. La biblioteca d'art Forney s'hi va instal·lar el 1961.
Notes
Categoria:Le Marais Categoria:Edificis de París