Juniperus lutchuensis, el ginebre de Ryūkyū (sinònim:Juniperus taxifolia var. lutchuensis (Koidz.) Satake) és una espècie de ginebre originari de les illes Ryūkyū, les illes Izu, la península d'Izu i la península de Bōsō, al Japó.
Descripció Juniperus lutchuensis és un arbust conífer perennifoli que creix fins a una alçada d'1 a 3 metres. Les seves nombroses branques poden estendre's uns 2 a 4 metres. [ 5 ] Les fulles són en forma d'agulla, en verticils de tres, de color verd clar, de 7 a 14 mm de llarg i 1 a 1,5 mm d'ample, amb una doble banda d'estomes blanques (dividida per una nervadura central verda) a la superfície interna. És dioica, amb plantes mascles i femelles separades.
Els cons de les llavors són semblants a baies, de color verd que madura en 18 mesos a color marró porpra; són esfèrics, de 8 a 9 mm de diàmetre i tenen tres o sis escates fusionades en un o dos verticils de tres; les tres escates més grans porten cadascuna una sola llavor. Les llavors es dispersen quan els ocells mengen els cons, digereixen les escates carnoses i expulsen les llavors dures amb els seus excrements. Els cons de pol·len són grocs, de 5 mm de llarg.
Distribució i hàbitat Endèmica del Japó, es pot trobar creixent a les zones costaneres, als penya-segats i en llocs assolellats, a la península d'Izu i la península de Bōsō de Honshū, les illes Izu, Tanegashima (illes Ōsumi), les illes Tokara, Amami Ōshima i Tokunoshima (illes Amami), i, dins de la prefectura d'Okinawa, a l'illa d'Okinawa i , l'illa d'Iheya, l'illa d'Izena, i l'illa d'Aka, l'illa de Tokashiki i l'illa de Zamami (illes Kerama).
Conservació Gran part del seu hàbitat s'ha perdut a causa del desenvolupament costaner i els revestiments, i sovint també s'ha tret de la natura per al seu ús en jardins i bonsais. El seu estat de conservació és incert, però és rar i pot estar amenaçat. Al Llibre Vermell de Dades d'Okinawa del 2018, Juniperus taxifolia var. lutchuensis està classificat com a En Perill d'Extinció.
Taxonomia Juniperus lutchuensis va ser descrita per primera vegada per Gen'ichi Koidzumi el 1918, amb l'illa d'Okinawa com a localitat tipus. El 1962, la va tractar com una varietat de Juniperus taxifolia. Alguns autors la tracten com a sinònim de Juniperus taxifolia de les illes Bonin, mentre que d'altres la tracten com una varietat, Juniperus taxifolia var. lutchuensis. Probablement és millor considerar-la una espècie separada, ja que té un perfil d'ADN diferent i clarament diferent de J. taxifolia.
Referències
lutchuensis