Ada Natali (Massa Fermana, 5 març 1898 – Massa Fermana, 27 abril 1990) Va ser una política italiana, mestra, advocadessa i partisana. Va ser la primera dona que va ocupar una alcaldia després de la Segona Guerra Mundial (1946-1959), també va ser diputada electa al Parlament italià, des de 1948 a 1953.

Biografia Nascuda a Massa Fermana el 1898, Va ser la segona filla del sastre Giuseppe Natali, socialista i batlle de Massa Fermana, i d'Argia Germani, mestra d'escola primària.

El juny de 1915 es va graduar a l'escola de formació del professorat on va obtenir el títol de mestra de primària.

El 1922 el seu pare va ser víctima dels esquadristes feixistes, que el van deixar malferit després d'una greu pallissa. La seva mare Argia va morir tres anys després. A inicis del 1926, va ser confinada a Roccafluvione, a causa dels informes rebuts pels prefectes d'Ascoli Piceno i Fermo, que la van qualificar de «comunista i subversiva perillosa».

Després de la detenció del seu pare, el 31 de desembre de 1929, l'Ada i la seva germana Aurora, també mestra d'escola, van ser constantment investigades per part de l'oficina central de registres polítics.

El 1932, es va matricular a la facultat de dret de la Universitat de Macerata. El 1936 va sol·licitar un trasllat que li permetés estar més a prop de la Universitat i va ser enviada a la zona rural d'Appezzana, al poble Loro Piceno, sempre vigilada pels carrabiners. Es va llicenciar amb la tesina «El delicte de violació de les obligacions d'assistència familiar».

El 1943, poc abans de l'Armistici de Cassibile entre Itàlia i les forces aliades i durant tota la guerra d'alliberament, es va unir al grup partisà de Decio Filipponi i va participar en diversos enfrontaments amb els feixistes i les tropes d'ocupació nazis, a les localitats de Pian di Pieca i San Ginesio. Va acollir soldats anglesos, partisans, desertors del servei militar i presoners fugitius, fets que li van valer el reconeixement del govern aliat al final de la Segona Guerra Mundial.

Postguerra miniatura|159x159px|Retrat oficial d'Ada Natali com a diputada de la República Italiana El març de 1946, després de les primeres eleccions administratives de la postguerra, va ser elegida alcaldessa del seu municipi. Ada Natali i Ninetta Bartoli, a Sardenya, van ser les primeres dones que van ocupar aquest càrrec a Itàlia.

El 1948 va ser elegida membre a la Cambra dels Diputats per la llista del Partit Comunista Italià (PCI). Va romandre en el càrrec durant la primera legislatura republicana. També, com a membre del Parlament, va anar a Rússia per establir les relacions institucionals inicials amb el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

El 1953, va participar, enviada pel secretari general del PCI, Palmiro Togliatti, en la campanya electoral a Sicília.

Em l'àmbit social, va donar suport a les treballadores de les fàbriques de barrets del municipi de Montappone, conegudes com a paglierine, per poder obtenir el seu primer contracte laboral. Per tal de protegir-les del fred, mentre estaven reunides en assemblea permanent, va ordenar als empleats municipals que recollissin llenya del bosc que envoltava el Convent dels Frares Franciscans. Per aquest motiu va ser denunciada i jutjada. La defensa va ser confiada a un equip d'advocats, compost, entre d'altres, per Umberto Terracini, president de l'Assamblea Constituent, i finalment va ser absolta.

Per tal de salvar de l'abandó de la Superintendència algunes obres d'art de gran valor del seu poble, com ara el Pessebre de Vincenzo Pagani, va decidir vendre peces de poc valor històric-artístic, per obtenir el finançament necessari. Va ser denunciada per l'oposició a l'Ajuntament, encara que, després de recórrer el procediment, va acabar amb la seva absolució.

Els darrers anys i la mort miniatura Havent-se retirat de la vida pública, va continuar mantenint relacions amb el moviment feminista i alguns antics col·legues parlamentaris, com ara Nilde Iotti, Ugo Pecchioli, Arturo Colombi, Pietro Ingrao o Giorgio Amendola.

Comunista, però també catòlica practicant, va estar sempre en contacte amb l'església local, sobretot amb el Santuari del Santíssim Crucifix de Mogliano, al qual va fer contribucions importants.

Ada Natali va morir el 1990 a Massa Fermana, on va residir gairebé sempre.

Nombroses van ser les mostres d'estima i admiració que es van enviar des de tot el país, destacant la Presidència de la Cambra de diputats. L'Ajuntament de Massa Fermana li va dedicar un carrer i el gener de 2016 va col·locar una placa a la façana de la seva casa natal.

L'Associació Nacional de Partisans d'Itàlia (ANPI) va crear també el premi multidisciplinari «Ada Natali» adreçat als alumnes de les escoles de secundàries, per potenciar el coneixement de la història, el feixisme, la resistència i la memòria democràtica.

Referències

Bibliografia

Categoria:Alcaldes italians Categoria:Comunistes italians Categoria:Resistència italiana Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Diputats italians Categoria:Feministes italians Categoria:Advocats italians Categoria:Morts a les Marques Categoria:Nascuts el 1898 Categoria:Persones de la província de Fermo Categoria:Polítics de les Marques Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Mestres d'educació primària europeus Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX