El coll de Spandelles (en francès col de Spandelles) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica del Lavedan i actualment al departament francès dels Alts Pirineus, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.378 m i es troba al límit de les comunes d'Herrèra, al nord, i Aucun, al sud. Hi passa la carretera departamental D 602, la qual uneix la vall del riu Ouzom, al nord d'Herrèra, a l'oest, amb Gès, molt a prop d'Argelèrs de Gasòst, a l'est. Es troba entre el Soum de Granquet (1.881 m), al nord, i el pic de Navaillo (1.666 m), al sud.

Toponímia El coll és un antic lloc de caça de tudons, una espècie de colúmbid, els quals es capturaven amb xarxes durant els seus passos migratoris. En bearnès, els termes espandèrles (utilitzat a Montaut) o pandèles designen les xarxes verticals que s'utilitzaven en els llocs disposats per caçar aquests ocells, anomenats paloumères. Es tractava de llocs elevats i de pas d'aquesta espècie, on es col·locaven les xarxes especials per poder capturar els tudons o paloumes. Així, el nom del coll designaria un lloc on es col·loquen aquest tipus d'artilugis, coll de les pandèles.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Punt culminant del coll de Spandelles abans de la remodelació de la carretera (2010) miniatura|Carretera del coll de Spandelles abans de la remodelació (2010) Fins fa pocs anys, el vial que menava al coll de Spandelles corresponia a una pista forestal o comunal, la qual va esdevenir carretera departamental l'any 2020. Es tracta d'una carretera molt estreta, el paviment de la qual es va condicionar per tal d'acollir la 18a etapa del Tour de França de 2022.

L'ascensió pel vessant est, de 14,7 km de longitud, comença a Argelèrs de Gasòst, té un pendent mitjà del 6 % i supera un desnivell de 878 m, amb un tram de pendent màxim del 14,3 %. Es tracta d'una ascensió amb tres trams ben diferenciats. Els cinc primers quilòmetres presenten pendents d'entre el 6 % i el 9 %, amb els tres primers quilòmetres al 5 % o 6 %, seguits d'un dels sectors més costeruts d'aquest vessant, amb un quilòmetre al 9 % i un altre al 8 %. Entre els quilòmetres 5 i 9 es troba el tram més assequible de l'ascensió per aquest vessant, amb un pendent del 3 %, excepte entre els quilòmetres 8 i 9, que és pla. A partir d'aquest punt comença el darrer tram de l'ascensió, amb pendents majoritàriament al 8 % o 9 %, tot i que també hi ha un parell de sectors més assequibles, un a l'1 % i l'altre al 4 %.

L'ascensió pel vessant oest comença a las Ganques, un disseminat d'Herrèra, té una longitud de 10,3 km en què se superen 858 m de desnivell amb un pendent mitjà del 8,3 % i un tram de pendent màxim del 16,5 %. El primer quilòmetre és un dels dos sectors de 1.000 m més durs d'aquest vessant, amb un pendent del 10 %. A partir d'aquí, es continua amb cinc quilòmetres al 8 %, seguits d'un tram relativament més còmode, amb 1.000 m al 6 % i el següent quilòmetre al 7 %. Entre els quilòmetres 8 i 9 es troba el segon sector de pendent màxim d'aquest vessant, al 10 %, mentre que en els 1.300 m finals fins al coll, el pendent se suavitza al 6 % o 4 %.

Ciclisme Tour de França El coll de Spandelles s'ha superat només una vegada al Tour de França, en la qual es va classificar com de primera categoria.

En aquella ocasió, el coll de Spandelles era la penúltima dificultat muntanyosa d'una jornada amb final a Hautacam, la qual suposava la darrera etapa de muntanya abans del final de la prova. El primer al cim fou el belga Wout van Aert, que formava part d'un grup d'escapats. En la lluita per la classificació general, l'eslovè Tadej Pogačar va llançar diversos atacs per tal de recuperar el temps perdut amb el primer classificat, el danès Jonas Vingegaard, tot i que no va aconseguir distanciar-lo. Durant el descens, l'eslovè va continuar intentant separar-se del mallot groc, fet que va provocar-li una caiguda en una revolt tancat, que es va saldar amb ferides a la cama esquerra. En un gest d'esportivitat, Vingegaard va alentir la marxa per tal d'esperar Pogačar. En la pujada final a Hautacam, i amb l'ajuda del seu company d'equip Wout van Aert, Vingegaard va poder marxar en solitari, emportar-se la victòria d'etapa i consolidar el seu avantatge al capdavant de la classificació general.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2022181LordaHautacamOest

Volta a Espanya miniatura|El corredor danès Jonas Vingegaard ascendint el coll de Spandelles durant la 13a etapa de la Volta a Espanya de 2023 El coll de Spandelles s'ha inclòs en una ocasió a la Volta a Espanya.

L'any 2023 el coll de Spandelles, com en l'any anterior al Tour de França, era la penúltima dificultat muntanyosa d'una etapa amb inici a Formigal i final al coll del Tormalet. El primer al cim fou l'australià Michael Storer, mentre que el vencedor final de la jornada fou el danès Jonas Vingegaard, el qual es va imposar en solitari després d'una escapada de gairebé 8 km. Al podi el van seguir dos companys d'equip, l'estadounidenc Sepp Kuss i l'eslovè Primož Roglič.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2023131FormigalColl del TormaletOest

Ruta d'Occitània El coll de Spandelles s'ha inclòs com a mínim una vegada a la Ruta d'Occitània. Aquesta va ser la primera ocasió en què aquest coll es va incloure en una cursa professional.

En l'edició de 2012, en què la prova s'anomenava Ruta del Sud, el coll de Spandelles era l'últim coll de muntanya d'una etapa en què també es van superar el coll del Tormalet i el proper coll de Solor. El colombià Nairo Quintana es va escapar en solitari durant l'ascens d'aquest darrer coll, es va endur l'etapa i va sentenciar la victòria final a la classificació general.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ruta d'OccitàniaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant201231Tria de BaïsaArràsOest

Referències

Categoria:Geografia dels Alts Pirineus Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus