El mercat de la Valvanera, és un mercat de la ciutat de València situat a la plaça de Santiago Suárez —també coneguda com plaça de l'Hort de Senabre o de Senabre—, dins del desllunat d’una illa de cases. És un dels elements arquitectònics més característics del barri de la Creu Coberta, al districte de Jesús.
L'edifici fou projectat pels arquitectes Cayetano Borso di Carminati i Rafael Contel Comenge i inaugurat l’any 1961.
Emplaçament Es localitza a la part occidental del barri de la Creu Coberta, al límit amb el barri de l’Hort de Senabre, i a l’est dels terrenys que ocuparen l’antic hort, desaparegut durant la dècada dels anys huitanta del segle XX amb la urbanització del parc i la plaça de l'Hort de Senabre. miniatura|Portal d'accés al pati on es troba el mercat.|esquerra Tot i situar-se dins dels límits administratius del barri de la Creu Coberta, la seua ubicació fronterera amb el barri de l’Hort de Senabre ha fet que també siga percebut com a propi pels veïns d’este últim, una circumstància similar a la que es dona amb la plaça.
El mercat de la Valvanera és un mercat de titularitat privada: no depén de l'Ajuntament de València, sinó que va ser impulsat i finançat pels mateixos comerciants que n’ocupaven les parades, els quals en són els propietaris. Este model de propietat singular el distingeix de la majoria dels mercats municipals de la ciutat.
Nom El mercat pren el nom del grup de vivendes de Nuestra Señora de Valvanera en què s’integra. La denominació d’este conjunt residencial construït en la dècada dels seixanta del segle XX, fa referència a l'advocació mariana de la Mare de Déu de Valvanera, vinculada al monestir homònim situat a la serra de la Demanda (La Rioja), i respon a la vinculació del promotor amb esta devoció mariana, patrona de La Rioja.miniatura|Senyalitzacó viària situada al cantó del carrer de Sant Vicent amb Mossén Febrer.En la documentació original del projecte, l’equipament apareix amb la denominació de Mercado Virgen de Valvanera. A la cartelleria exterior de l'edifici figura Mercado Virgen de la Valvanera, mentre que la senyalització viària de l'ajuntament encara la simplifica més: mercat Valvanera.
En rigor, la forma completa hauria de ser mercat de la Mare de Déu de Valvanera; amb tot i això, amb els anys, l’ús popular va simplificar la denominació i hi incorporà l’article, que ha quedat fixada com a mercat de la Valvanera, nom amb què és conegut socialment i el que usa el veïnat, els mitjans locals i la documentació recent.
Este procés de transmissió toponímica —de l'advocació mariana al conjunt residencial i, d’este, al mercat— s’inscriu en un context marcat per la difusió de referents religiosos procedents d’altres territoris durant l'èxode rural i els moviments de població de la segona mitat del segle XX.
Història miniatura|Segell o retolació a la façana del grup de vivendes de la Mare de Déu de Valvanera. El mercat de la Valvanera fou inaugurat l’abril de 1961, en el marc del procés d’expansió urbana i industrial que experimentà la Creu Coberta durant les dècades centrals del segle XX. El projecte arquitectònic fou redactat per Cayetano Borso di Carminati, una de les figures més rellevants del racionalisme valencià, amb la col·laboració del seu aprenent Rafael Contel Comenge. Borso di Carminati fou també l’autor del grup de vivendes de Nuestra Señora de Valvanera, el conjunt residencial que envolta l’edifici del mercat i del qual pren el nom.
Este grup d'habitatges es va concebre per donar allotjament, entre altres col·lectius, als treballadors de tota l'àrea industrial del carrer de Sant Vicent, especialment de la factoria de MACOSA i a les seues famílies. La seua construcció s’inscriu en el context del fort moviment migratori dels anys seixanta, quan nombroses persones procedents del sud de l’Estat —especialment d'Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa— i d'Aragó, es van desplaçar a València atretes per les oportunitats laborals del potent corredor industrial del camí Real. En una àrea fins llavors ocupada majoritàriament per terrenys d'horta, es van implantar ràpidament grans conjunts residencials de caràcter intensiu, concebuts per absorbir la creixent demanda d’habitatge associada al desenvolupament industrial. miniatura|Vista de l'interior del pati on es pot vore l'extrem de l'edifici del mercat. En este model urbanístic propi del Desarrollismo; l’habitatge, el lloc de treball i els serveis bàsics —com el subministrament d’aliments— quedaven concentrats en un mateix entorn, amb una organització de la vida quotidiana fortament condicionada per les grans empreses industrials, que actuaven de manera paternalista facilitant allotjament, equipaments, formació i, fins i tot, espais d’oci per als seus treballadors.
A partir de les últimes dècades del segle XX, especialment amb la reconversió industrial i el tancament o trasllat progressiu de les grans factories del barri durant els anys noranta, el mercat inicià un període de decadència. L'envelliment de la població resident, la transformació de l’entorn urbà i la modernització o el canvi dels hàbits de consum amb l’expansió massiva de les grans cadenes de supermercats provocaren una pèrdua sostinguda de clientela i el tancament de nombroses parades. En este context, es plantejà la possibilitat de cedir la gestió a l'Ajuntament de València, però el consistori no mostrà interés en prendre la gestió comercial, en la seua adquisició ni en la protecció patrimonial de l’edifici. Factors com la seua ubicació interior, poc visible des de la via pública, el trencament del relleu generacional entre els comerciants i la dificultat particular d’adaptar-se als nous hàbits de consum agreujaren la situació. miniatura|Vista a ponent de l'edifici del Mercat de la Valvanera. Als primers anys del segle XXI, només uns pocs llocs de venda romanien oberts de manera regular i el mercat presentava un aspecte general de progressiu abandonament. Alguns establiments només obrien coincidint amb la celebració del mercat ambulant exterior. Malgrat això, la diversitat cultural dels barris de la Creu Coberta i de l’Hort de Senabre es reflectí també en el mercat, amb l’arribada de nous comerciants —especialment procedents de països d'Amèrica del Sud— que ocuparen algunes de les parades tancades i introduïren negocis d'hostaleria, aliments i gastronomia popular dels seus llocs d’origen.
Paral·lelament, durant estes mateixes dècades, sorgiren iniciatives veïnals i associatives orientades a revertir la situació de declivi. Entitats i col·lectius dels barris adjacents van impulsar el projecte «La Valvanera Reviscola», amb l’objectiu de revitalitzar l’activitat del mercat i donar-li una nova funció com a espai cultural i de trobada veïnal.
Entre les accions desenvolupades destacaria l’organització periòdica d’un mercat artesanal i d'oportunitats amb activitats gratuïtes adreçades a tots els públics, orientades a recuperar la centralitat social del mercat dins del barri.
Edifici L’edifici del mercat s’ubica a l’interior del desllunat de l'illa urbana delimitada pels carrers de Joaquín Navarro, de Juan de Celaya i de Carrícola, dins del grup de vivendes de Nuestra Señora de Valvanera. Té una planta de traçat rectangular, amb un corredor central que articula l’espai interior i organitza la disposició de les parades. Els 64 llocs de venda es distribueixen al llarg dels costats de l’edifici. Uns s’obrin cap a l’interior, configurant un corredor obert als dos costats del seu recorregut, mentre que els altres tenen façana d'atenció al públic directa al pati exterior. L’accés al recinte es realitza des de la plaça de l'Hort de Senabre, a través de dos portals de reixa metàl·lics que romanen tancats fora de l’horari d’obertura del mercat.miniatura|Vista a llevant de l'edifici del Mercat de la Valvanera.Arquitectònicament, el mercat constitueix un exemple singular i autèntic dins del conjunt de mercats de la ciutat. El seu disseny modern i funcional, d’inspiració racionalista, s’allunya dels models historicistes més ornamentats presents en altres edificis similars. Mostra un aspecte que sembla fossilitzat en el temps, la construcció respon als criteris propis de l’arquitectura dels anys seixanta del segle XX, caracteritzada per la simplicitat formal, l’ús senzill dels materials i la prioritat de la funcionalitat sobre l’ornament. No ha tingut cap reforma que haja modificat cap element de l'edifici i es manté intacte tal com es va construir.
En este sentit, destaquen entre els elements conservats, les grans faroles que porporocionen l'enllumenat exterior del recite, molt representatives del disseny industrial de l’època i actualment desaparegudes de l'àrea urbana.
Segons els estatuts del mercat de 1978, en aquell moment els llocs de venda es distribuïen en huit pescateries, huit establiments d'ultramarins i salaons, un lloc de venda de menúncies, set parades d'aus i ous, huit carnisseries, un despatx de pà, trenta parades de fruites, verdures i altres productes de la llar, així com un bar, configurant un equipament pensat per satisfer de manera integral les necessitats quotidianes del veïnat.
Referències
Vegeu també Mercat Central de València Mercat de Russafa Mercat de Rojas Clemente Mercat de Jesús Categoria:Edificis del districte de Jesús (València) Valvanera Categoria:Cayetano Borso di Carminati