L'Adoberia Riera era una indústria de Barcelona, actualment desapareguda, que fabricava pells per a fer sabates i bosses.
Història La família Riera i Guardiola Els Riera eren una família amb moltes propietats agràries (molins, terres de conreu i fàbriques tèxtils) al Pla de Barcelona i altres poblacions properes. Josep Ramon Riera i Planas (1836- 1917) es va casar amb Maria Guardiola i Planas, que també venia d'una família benestant i vinculada a la pagesia i a l'adob de pells. Una de les seves propietats era la masia de Can Riera (Barcelona) a la Verneda, antigament anomenada dels Tarongers (1672).
El matrimoni va tenir 9 fills, entre els quals Francesc, Ramon i Joan, que a la mort del pare es van fer càrrec de l'empresa familiar. La família Riera i Guardiola tenia una gran vinculació amb Sant Andreu i participaven de la vida social. Per exemple, assistien sovint al Centre San Luís Gonzaga, conegut com els Lluïsos, un espai catòlic i d'oci on es feia teatre, projeccions cinematogràfiques, excursions, exposicions, cant coral, etc. També assistien al Casal Catòlic de Sant Andreu on hi havia una Secció d'Escacs i on Ramon Riera, que era un aficionat, hi participava activament.
L'adoberia Riera a Sant Andreu El 1900, Ramon Riera i Planas, que va conèixer el món de l'adoberia gràcies a un familiar de la seva esposa, va comprar uns terrenys i va construir una adoberia prop del Rec Comtal i de l'estació de ferrocarril MZA (Madrid, Saragossa i Alacant) de Sant Andreu de Palomar, que va arribar a ser la capdavantera del sector. Era un edifici de dues plantes (la planta baixa tenia una superfície de 1.960 m² i el primer pis, 884 m²) amb una xemeneia. El 1906, la fàbrica tenia 25 obrers i uns dipòsits amb capacitat entre 185 i 190 m³, sent una de les empreses capdavanteres del sector, amb un percentatge de quota que suposava el 16,8% i la col·locava com a 17è contribuent de Sant Andreu. Una situació que es mantindria el 1911 on representava el 17,38% del sector del cuir.
Hijos de R. Riera Planas A la mort de Ramon Riera i Planas el 1917, els seus fills van constituir la societat Hijos de R. Riera Planas i tres anys més tard van vendre l'edifici a Allende i Cia, per a traslladar-se al carrer de la Igualtat, 64 (actualment carrer de Cartagena, 164 cantonada amb Consell de Cent.
Van llogar una nau del complex de la farinera La Ceres Catalana i en van fer un accés independent, per tal que els dos negocis poguessin conviure. Tenia 336 m² de superfície i tres plantes, amb coberta a dues aigües. Els murs exteriors estaven bastits amb paredat de pedra vista, articulat amb bandes paral·leles de maó que recorrien en sentit horitzontal tota la façana. L'edifici estava prop del Rec Comtal i podien utilitzar un pou que estava dins la mateixa nau i que era essencial per abastir-se de l'aigua que necessitaven. També formava part de l'empresa un edifici del costat on hi havia les oficines i l'habitatge de l'encarregat de l'adoberia. Aquesta tenia tenia tres pisos i això implicava que els processos s'havien de fer en vertical i que cada planta tenia un ús específic. A la inferior és on entraven les pells, la zona més «bruta», i on hi havia els bombos i l'aigua que servia per netejar i estovar les pells que arribaven encartonades. La tercera planta, la més ventilada, és on s'assecaven les pells. I la segona planta, la del mig (i on s'acabava el procés) és on es preparaven les pells: es mesuraven, tallaven i empaquetaven.
Els Riera tenien una altra adoberia a Palautordera i al 1931 la van traslladar a Sant Andreu sota rota la mateixa raó social. Estava situada al carrer Orden (actualment Ignasi Iglésias), 47, on l'empresari Josep Batlle ja hi tenia una adoberia però va llogar l'edifici als Riera. La fàbrica tenia dues plantes: a la planta baixa hi havia un pou, la maquinària i les barques. Al primer pis hi havia bombos, la secció de raspar, tallar, depilar i cardar.
La feina d'adober en aquella època era molt dura, tècnica i manual. La pell arribava bruta, salada, amb cucs, greix, etc. Pesava molt (entre 40-50 kg) i feia pudor. S'havia de remullar, pelar, treure la carn, adobar, estabilitzar i després s'engreixava. Un cop seca, s'estovava i es pintava, i després es planxava amb una premsa. Era un procés molt delicat, llarg i perillós (per la maquinària i els gasos que s'usaven). Ramon Riera s'encarregava dels adobats de la fàbrica del carrer de la Igualtat, tractant les pells sense pèl per fer sabates, bosses, cinturons, etc. i el seu germà Francesc portava la pelleteria de Sant Andreu, tractant les pells amb pèl per fer abrics, colls, etc.
Els Riera eren carlins i quan va esclatar la Guerra Civil de 1936, els joves com Joan Riera i Bartra (1913-2013), fill de Ramon, van anar a lluitar amb els Requetés i els altres es van amagar a causa de la persecució religiosa que hi havia. Les dues adoberies van quedar sense la vigilància directa dels propietaris. La fàbrica del carrer de la Igualtat es va mantenir oberta i en funcionament i l'encarregat Antonio Sánchez Sánchez se'n va fer càrrec.
Un cop acabat el conflicte, els germans Riera i Guardiola van tornar a Barcelona i va continuar amb el negoci, però el 1942, de mutu acord, van decidir dividir-lo: Ramon es va quedar amb la producció de «pieles y curtidos» al carrer de Cartagena, 164 sota la raó social Ramon Riera Guardiola, sucesor de Hijos de R. Riera Planas, i Francesc «pieles de peletería» sota la raó social Francisco Riera Guardiola, sucesor de Hijos de R. Riera Planas.
L'abril del 1943, Francesc Riera i Guardiola va demanar a l'Ajuntament permís per a construir una fàbrica de pelleteria en un solar de 1.314 m² que havia comprat al carrer de Campeny, 25-31, a Sant Andreu. Segons diu la sol·licitud, era «para mejorar las condiciones de higiene y seguridad del personal y ampliar su antigua fàbrica» que estava al carrer Orden, 47-49. Hi hauria un pis inferior d’11 m d'ample per 43 m de llarg amb façanes als carrers de Campeny i de Bartrina. A la part posterior hi hauria un segon pis on es faria l'assecament de les pells. La nova fàbrica també tindria un menjador pels treballadors i vestuaris per les 38 dones i 12 homes que hi treballen. S'especifica que el magatzem podria contenir 200.000 pells en brut.
Declivi de la indústria adobera Els anys 1950 no van ser gaire bons per la indústria del cuir, i el focus de l'activitat adobera s'havia desplaçat cap a Igualada, Vic i Granollers. L'adoberia Riera es podia mantenir segurament per la seva especialització i en oferir productes de qualitat. A Barcelona, moltes adoberies i tallers artesanals van tancar per la manca de competitivitat i pels problemes ambientals (males olors, contaminació). Tant és així, que l'adoberia de Sant Andreu va haver de tancar el 1958 per problemes econòmics.
El 1955 va morir Ramon Riera i Guardiola i el seu fill Joan es va fer càrrec de l'adoberia del carrer de Cartagena sota la raó social Ramon Riera Guardiola sucesor Juan Riera Bartra, amb 38 obrers. El 1961 es va aprovar definitivament el Plan parcial de ordenación de las plazas de las Glorias y de la Hispanidad y sus zonas de influencia, que significava l'inici d'una nova urbanització i la creació d'una gran infraestructura viària que connectava la Gran Via amb la Meridiana de sortida de la ciutat i la Diagonal d'entrada. És per això que a mitjans de la dècada del 1960 moltes indústries es van traslladar als polígons industrials dels afores.
El 1968, l'adoberia va tornar a canviar el nom pel de Tenerías Riera Guardiola SA, amb 42 treballadors (entre obrers i administratius) i va construir una fàbrica als afores de Parets del Vallès, on es van traslladar el 1970. S'hi van estar fins al 1978, ja que després de la crisi del petroli del 1973, no van poder aguantar i van vendre l'empresa familiar.
Quan l'adoberia va marxar del carrer de Cartagena aquella nau va tenir altres usos. A partir de l'agost del 1968, acollí les instal·lacions de l'empresa Acondicionamientos y Envasados SA (AESA), dedicada a l'envasat de productes alimentaris, especialment de cereals, llegums, sucre i fruita seca. Actualment està en desús, a l'espera de ser rehabilitada.
Referències
Bibliografia
Categoria:Adoberies de Barcelona