L'atac dels Estats Units a Veneçuela va tenir lloc el 3 de gener de 2026 quan les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica van bombardejar i van iniciar operacions militars terrestres a múltiples punts del nord de Veneçuela, incloent la capital, Caracas. L'episodi forma part de l'anomenada «operació Resolució Absoluta» i es considera una escalada significativa del conflicte regional. L'atac va produir l'arrest de Nicolás Maduro i la seua esposa i diputada Cilia Flores, que foren conduits als Estats Units per ser jutjats.

Antecedents

Les explosions van ocórrer en un context de tensions elevades entre els governs de la República Bolivariana de Veneçuela i dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Els EUA havien desplegat una flota híbrida amb armes autònomes i operacions encobertes sota la direcció de la CIA per a combatre el presumpte narcotràfic dirigit per Veneçuela, especialment a través del Càrtel dels Sols.

El novembre de 2025, la líder de l'oposició veneçolana María Corina Machado va prometre obrir les reserves de petroli i gas de Veneçuela durant una reunió de negocis a Miami a la qual va assistir Trump, i l'administració Trump va entaular converses secretes amb el govern de Maduro sobre les seves reserves de petroli. El desembre de 2025, aquesta escalada va incloure les confiscacions de petroliers que transportaven cru veneçolà, amb les Forces Especialitzades Desplegables de la Guàrdia Costanera realitzant els embarcs tàctics en coordinació amb els actius del Departament de Defensa. Durant aquesta operació, Trump va afirmar que les reserves de petroli de Veneçuela havien estat robades als Estats Units. Aquestes convulsions van formar part del bloqueig més ampli que va precedir a l'operació de gener de 2026. Els Estats Units també van llançar operacions encobertes a Veneçuela sota la Directiva de la CIA a finals de desembre. El 2 de gener Trump havia anunciat que els militars nord-americans realitzarien atacs a Veneçuela.

En les setmanes anteriors a l'operació, es va signar un acord entre els Estats Units i la veïna illa de Veneçuela, Trinidad i Tobago, per permetre l'accés militar dels Estats Units als seus aeroports. El general Dan Caine, president de l'Estat Major Conjunt, va dir en una conferència de premsa del 3 de gener que l'exèrcit dels Estats Units va passar mesos planejant i assajant l'operació, amb les forces posicionades i preparades a principis de desembre.

A finals de desembre, Maduro va rebutjar una oferta dels Estats Units per exiliar-se a Turquia. En aquell moment, els Estats Units havien intensificat els seus esforços militars contra Veneçuela a terra, incloent-hi colpejar un remot port del nord que segons els informes utilitzava Tren de Aragua per al contraban. Segons el The New York Times, el públic de Maduro minimitza la gravetat de les amenaces nord-americanes en les setmanes anteriors a l'operació, com a través de la dansa pública en un escenari a la música electrònica que mostra un dels seus discursos en què va dir "No CRAZY war", van ser un factor en què Trump va decidir actuar sobre les amenaces militars de la seva administració.

Operació Al voltant de les 2:00 a.m., es van registrar almenys set explosions i es van veure avions de vol baix, predominantment a zones com La Guaira, Higuerote, Baruta, El Hatillo i Charallave que van afectar antenes de comunicació i complexos militars com ara Fort Tiuna i la Base Aèria Generalísimo Francisco de Miranda. Entre els objectius hi havia també el domicili de Vladimir Padrino, ministre de Defensa, que en va sortir il·lès i que en directe per Telesur va denunciar una «invasió» motivada per la «insaciable cobdícia de l'imperialisme espuri dels Estats Units».

L'operació va implicar 150 avions, que eren de la Marina dels Estats Units, la Força Aèria i el Cos de Marines. Van incloure el Lockheed Martin F-22A Raptor, Lockheed Martin F-35A/C Lightning II, Boeing F/A-18E/F Super Hornet, Boeing EA-18G Growler, Grumman E-2D Hawkeye, Rockwell B-1B Chinook, Sikorsky CH-53K King Stallion, Bell UH-1Y Venom, Bell AH-1Z Viper, Boeing AH-64E Apache, Sikorsky MH-60M Black Hawk, avions de rebastiment, avions de guerra electrònica, altres avions de suport, i nombrosos vehicles aeris no tripulats incloent el Lockheed Martin RQ-170 Sentinel. Trump va dir que els Estats Units «tenien un avió de combat per a totes les situacions possibles».

Els helicòpters del 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials van transportar soldats de la Delta Force a Caracas amb cobertura aèria proporcionada pels caces i bombarders. Un helicòpter va ser danyat per les defenses terrestres veneçolanes, però va continuar en la seva missió. El personal de l'Oficina Federal d'Investigació, inclòs l'equip de rescat d'ostatges, va acompanyar als militars per arrestar formalment Maduro al seu complex.

Els atacs van durar mitja hora. El fum es va veure pujant d'un hangar militar en una base de Caracas, mentre que un altre es va quedar sense poder. Els atacs es van produir sota la cobertura de la foscor com a resultat tant del moment de l'operació com de la interrupció del poder de l'exèrcit dels Estats Units a la ciutat de Caracas. Múltiples contenidors d'enviament van ser destruïts i danyats en els atacs del port de La Guaira. Imatges de satèl·lit de Vantor van mostrar almenys cinc magatzems destruïts, vehicles cremats i un lloc de seguretat inflat. Un avió, que es creu que era un Beechcraft Baron, i un sistema Buk-M2E van ser destruïts a l'aeroport de Higuerote. El govern veneçolà es va comprometre a defensar-se de les accions militars dels Estats Units que va acusar de buscar un canvi de règim. Els va descriure com a «agressió imperialista» i va demanar que es convoqués el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El president Nicolás Maduro va declarar l'estat d'emergència nacional i va denunciar l'atac com una «agressió imperialista». Els EUA van confirmar les operacions tot i que no van emetre cap declaració oficial detallada. Diversos barris de Caracas van perdre el subministrament elèctric i es van activar mesures de seguretat a l'aeroport i els ports.

Arrest de Maduro i conseqüències L'operació va concloure amb l'arrest de Nicolás Maduro i la seua esposa i diputada Cilia Flores. Delta Force va informar que tenien Maduro sota custòdia. A les 4:29 de la matinada, hora de Caracas, l'operació ja havia conclòs i els dos ostatges van ser traslladats en helicòpter cap a el vaixell d'assalt amfibi USS Iwo Jima, situat a 140 quilòmetres de la costa de Veneçuela. Des de l'USS Iwo Jima van ser traslladats a la base naval dels Estats Units a Guantánamo i posteriorment conduïts en un avió Boeing 747 fins a un aeroport militar de la ciutat de Nova York. miniatura|"Avís de recompensa de fins a 50 milions de dòlars" emesa pel govern dels Estats Units d'Amèrica per Nicolás Maduro, acusat de liderar el Càrtel de los Soles. De matinada, aquell dimarts 4 de gener, es va poder veure Nicolás Maduro descendint de l'avió amb els ulls embenats i lligat de peus i mans, baixant per l'escala de l'aeronau envoltat per desenes d'agents de la DEA, l'agència antidroga dels EUA. Per afrontar la seva defensa dels diferents càrrecs dels que se l'acusa, Maduro va contractar el penalista Barry J. Pollack, també advocat de Julian Assange als EUA.

L'atac va provocar, segons fonts oficials o verificades, la mort d'almenys de 24 soldats veneçolans, de 32 cubans membres de la guàrdia personal que protegia Maduro, i de com a mínim dos civils, una dona de 78 anys de qui van recuperar el seu cos d'un edifici residencial civil de tres plantes a La Guaira, destruït pel bombardeig, i una ciutadana colombiana de 45 anys a El Hatillo, enmig d'un bombardeig d'antenes de telecomunicacions. Globalment, i segons una font anònima no oficial citada per The New York Times el 4 de gener, serien almenys 80 les víctimes que s'haurien produït.

Tant el Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela com el mateix president dels EUA Donald Trump van avalar que fos la vicepresidenta Delcy Rodríguez qui liderés en endavant el govern. Trump va anunciar en una roda de premsa des de Mar-a-Lago que pretenia «dirigir» Veneçuela fins a aconseguir «una transició segura i adequada», així com controlar el negoci petrolier, a la vegada que va reivindicar l'atac i va assegurar estar preparat per a un segon assalt si hi havia resistència. Trump va amenaçar Delcy Rodríguez, confirmada com a presidenta interina per part del Tribunal Suprem veneçolà, que «pagará un preu molt alt, probablement més alt que el de Maduro» si no feia «el correcte» i cooperava amb els Estats Units.

Trump va justificar la intervenció a Veneçuela per necessitar el seu petroli, afirmant que empreses petrolieres estatunidenques «invertiran» milers de milions per reparar la infraestructura deteriorada i «generar ingressos per al país». Va repetir el seu desig d'adquirir Groenlàndia per raons de seguretat nacional, descrivint-la com «infestada de vaixells russos i xinesos». Va afirmar que el govern de Cuba està a punt de caure sense necessitar acció militar directa, ja que depèn econòmicament de Veneçuela i la seva comunitat cubana als EUA rebria bé el canvi, tot i que va descartar intervenció immediata.

Delcy Rodríguez, en el seu primer comunicat com a «presidenta encarregada», va convidar Trump el 5 de gener a treballar plegats en un «programa de cooperació» de benefici mutu, que alhora respectés el dret internacional.

Reacció internacional miniatura|Missatge emés als canals de televisió veneçolans arran dels atacs que portaren a la captura de Nicolás Maduro. : El govern va condemnar fermament l'atac i va sol·licitar la intervenció del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Per la seva banda, l'oposició va celebrar el segrest de Nicolás Maduro, però alhora va lamentar que se l'hagués exclòs de qualsevol possible solució. : El president Gustavo Petro va qualificar les explosions de «bombardejos amb míssils» i va demanar reunions urgents de l'Organització de les Nacions Unides i l'Organització dels Estats Americans. : El ministre de Relacions Exteriors de Cuba, Bruno Rodríguez, va qualificar l'atac de «terrorisme d'Estat» i va reclamar una resposta internacional, i el president cubà Miguel Díaz-Canel, a través d'X, va denunciar els atacs dels Estats Units a Veneçuela i demanà de manera «urgent» la reacció de la comunitat contra el «criminal atac» per part del govern de Donald Trump.Cuba demanda reacción urgente de la comunidad internacional ante "criminal ataque" a Venezuela jornada.com.mx , i : Van criticar els EUA per violar la sobirania veneçolana. , , , , i : Van emetre un comunicat conjunt condemnant l'atac. : el Partit Demòcrata i alguns membres del Partit Republicà van qualificar d'il·legal el segrest de Maduro. CNN va assegurar que el Congrés dels Estats Units no havia estat informat prèviament dels atacs, tal com obligaria la llei. i la van reclamar desescalar el conflicte i respecte pel dret internacional. El dirigent espanyol del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer una crida per tal que fos María Corina Machado qui liderés la transició. : El president Emmanuel Macron va celebrar la caiguda de Maduro i va apostar per a que fos Edmundo González qui liderés la transició, tot i que va esmentar converses amb Machado. : Giorgia Meloni va qualificar l'atac com a una resposta legítima «defensiva davant d'atacs de seguretat híbrids». , i : Es van produir manifestacions a diverses ciutats dels Països Catalans en contra de l'agressió militar. En l'àmbit institucional, pel que fa als respectius presidents, Salvador Illa va esmentar el fet com a «precedent perillós» i la necessitat d'apostar pel multilateralisme, la transició pacífica i el dret internacional; Margalida Prohens va centrar el seu missatges en l'atenció a les comunitats de veneçolans residents i el seu anhel de llibertat al seu país; i Juanfran Pérez Llorca va referir-se a la greu crisi humanitària, la prudència i el desig que s'evitin represàlies.