Pepa Roma és el nom amb què es coneix Josefina Roma Balagueró (La Sentiu de Sió, Lleida, Espanya), escriptora i novel·lista espanyola.

Després del seu retorn de la volta al món, a la dècada de 1970, comença a publicar als mitjans de comunicació espanyols una sèrie de reportatges sobre el continent asiàtic, poc conegut aleshores pels lectors espanyols.

Després de llicenciar-se en Periodisme, treballa com a enviada especial de premsa i realitza entrevistes a líders polítics com Nelson Mandela, Carlos Menem o el Dalai Lama.

Als anys noranta inicia la seva trajectòria literària amb títols com Mandala (Editorial Alfaguara) o Indian Express (Editorial Planeta), guardonats respectivament amb el Premi Andalusia de Novel·la i el Premi Azorín de Novel·la.

Biografia Pepa Roma neix al municipi de La Sentiu de Sió, Lleida, i es trasllada amb la seva família a Barcelona a l’edat de set anys. Després de passar un any a Londres estudiant anglès i acabar el batxillerat el 1972, la seva afició pels viatges la porta a emprendre la volta al món. Aquest recorregut, que dura dos anys, li proporciona uns coneixements que més endavant reflectirà en cròniques, entrevistes internacionals i llibres de literatura i assaig.

El 1974, després d’haver viscut al Regne Unit, Austràlia, els Estats Units i l’Índia, torna a Barcelona per continuar formant-se.

De nou a Barcelona, s’inscriu a la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudia Ciències de la Informació i Filosofia i Lletres.

Des del primer curs universitari s’integra com a estudiant en pràctiques a La Vanguardia i Tele/eXpres, i com a col·laboradora en revistes com Interview, per a la qual cobreix l’any 1977 el primer viatge de Felipe González als Estats Units com a cap de l’oposició de la recentment estrenada democràcia espanyola.

És una etapa en què alterna estudis, feina i viatges que, en aquesta ocasió, la porten a travessar el desert del Sàhara i a recórrer el continent africà.

A principis dels anys vuitanta, ja amb el títol de Periodisme, reprèn la seva trajectòria viatgera exercint com a periodista freelance. El seu interès se centra aleshores en el món àrab i Turquia, país que recorre durant tres mesos. Entre els països àrabs pels quals viatja i treballa com a reportera en aquella època hi ha Tunísia, Líbia, Algèria, el Marroc, l’Iraq, Egipte i Jordània, produint nombrosos reportatges, cròniques i entrevistes.

D’aquesta etapa daten les seves entrevistes amb el ministre del petroli iraquià, publicada a Interview; amb l’exprimer ministre tunisià Hedi Nouira, publicada a Diario 16; reportatges com Les dones soldat de Gaddafi, publicat a Interview; o Leptis Magna, publicat a Jano, entre d’altres que també apareixen a La Vanguardia o El País.

Un cop establerta de nou com a periodista a Barcelona, l’any 1981 s’incorpora a la redacció d’El Periódico de Catalunya, on realitza reportatges i entrevistes, com la sèrie sobre els orígens i la vida de Felipe González.

El 1983 es trasllada a Madrid per integrar-se a la redacció dels Telediarios de Televisió Espanyola. A aquesta feina li segueixen col·laboracions en altres publicacions com la revista El Globo o Diario 16, on publica entrevistes amb líders polítics com la primera concedida per Nelson Mandela després de la seva sortida de la presó, Carlos Menem o el Dalai Lama.

La seva trajectòria com a periodista la porta també a exercir càrrecs de responsabilitat en comunicació en diverses institucions. El 1991 és nomenada subdirectora de Tele Expo, la companyia formada per TVE, Canal Sur i Expo’92.

El 1993 és nomenada directora de Comunicació de la Secretaria d’Estat de Justícia, càrrec que exerceix durant l’últim govern de Felipe González fins al 1996. Entre 2004 i 2008 exerceix com a directora de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient del primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

El periodisme també li obre les portes a la docència. Imparteix classes al màster de Periodisme de Viatges i Aventures de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Trajectòria com a escriptora La seva trajectòria literària està lògicament influïda pels viatges que, des de molt jove, va fer arreu del món.

La seva primera incursió en la literatura es produeix el 1989 amb el relat breu Adéu Istanbul, que obté un accèssit al XIII Premi Antonio Machado de Narracions Breus. Un any després publica la novel·la curta Com desaparèixer sense ser vist (Editorial Exadra).

Els reconeixements a la seva obra arriben a finals dels anys noranta. El 1997 obté el Premi Andalusia de Novel·la amb Mandala, publicada aquell mateix any per Alfaguara. El 2011 guanya el Premi Azorín de Novel·la amb Indian Express, publicada per Planeta.

La seva darrera novel·la, Una família imperfecta, es publica l’abril de 2017 per l’Editorial Espasa i l’abril de 2019 és traduïda al català per l’Editorial Pagès.

A cavall entre el periodisme i la literatura, desenvolupa també una variada obra assagística. Entre els seus llibres de no-ficció destaquen Escac a la globalització. Com creen la seva xarxa els nous moviments socials i alternatius (Editorial Grijalbo, 2001, Grup Penguin), que va ocupar els primers llocs de les llistes de vendes a Mèxic i altres països d’Hispanoamèrica; La rerebotiga de l’escriptor. Una vocació i un ofici (Espasa Hoy, Grup Planeta); De professió, periodista (Editorial Anaya); o Parlen ells, un estudi sobre la masculinitat publicat per Plaza & Janés (Grup Penguin) el 1998, que també va figurar entre els llibres més venuts.

Obra literària Novel·la

Com desaparèixer sense ser vist, Exadra, 1990 Mandala, Alfaguara, 1997. Premi Andalusia de Novel·la Indian Express, Planeta, 2011. Premi Azorín de Novel·la Una família imperfecta, Espasa, 2017; Pagès, 2019

Assaig

Parlen ells, Plaza & Janés, 1998 De professió, periodista, Anaya, 2000 Escac a la globalització, Grijalbo, 2001 La rerebotiga de l’escriptor, Espasa, 2003

Relat curt

Adéu Istanbul. Accèssit XIII Premi Antonio Machado de Narracions Breus. Dins del recull La Voz del Centurión y otros relatos, 1989 La dona varada, El Mundo, agost de 2011 El mandat de la mare, Escata de Drac. Relats de Sant Jordi, Ajuntament de Lleida, 2021

Edició

Models de dona. Directora de la col·lecció de llibres publicada per Plaza&Janés, 2000 Ser home (coordinadora de l’edició), Temas de Hoy, 2001

Antologies i obres col·lectives

Dona i globalització: la revolució silenciada, dins el llibre La feminització de la cultura, Salamanca, Ciutat Europea de la Cultura, 2002 El dubte i els seus turments, dins el llibre Viatjar, sentir i pensar, UOC, 2014 Escrit al cel, Alfaguara, 2017

Literatura infantil

La increïble història del Nacho, la Lucía, el Bubu… i l’elf que no volia ser gran, Fundació Mauricio Garrigou, 2013

Premis i reconeixements Accèssit XIII Premi Antonio Machado de Narracions Breus per Adéu Istanbul (1989) Premi Andalusia de Novel·la per Mandala (1997) Premi Azorín de Novel·la per Indian Express (2011) Premi Ítaca de la Universitat Autònoma de Barcelona (2018)

Referències

Enllaços externs Lloc web oficial Perfil de la autora en Editorial Planeta

Categoria:La Sentiu de Sió Categoria:Noguerencs Categoria:Nascuts al segle XX