Sant Cristòfol de Vallfogona (o Sant Cristòfor de Vallfogona) és una església en ruïnes que va ser església parroquial durant l'edat mitjana de l'entorn de Vallfogona (la Pobla de Lillet), molt a prop del Santuari de Falgars. Les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Susanna i Sant Nazari eren venerades en aquesta església. L'església de Sant Cristòfol fou consagrada durant el 985 pel Bisbe d'Urgell Sal·la a petició del Comte Oliba de Berga i la seva muller Ermengarda i dels habitants de Vallfogona.
Ubicació Està situada al sud-oest del municipi de la Pobla de Lillet, a la zona Catllaràs-Vallfogona. Des de Falgars, per arribar-hi s'ha d'agafar una pista forestal a la dreta del santuari.
Els límits del territori parroquial eren la Serra d'Od, el Catllaràs, Fontanelles i la Serra de Falgars. L'església disposava d'una Sagrera de 30 passes al voltant del temple i un Cementiri.
Història Edat mitjana La parròquia va existir durant tota l'Edat Mitjana i en el seu territori s'hi fundà la capella de Santa Maria de Falgars (1120) que també era regentada pel rector de Vallfogona.
Segons Serra i Vilaró, en l'arxiu de Bagà hi ha el document que afirma que el 1 de novembre de l'any 894 el bisbe Sala d'Urgell dedica i dota (consagra) l'església de Sant Cristòfol per la demanda del comte Oliba de Berga, la seva dona "Erigards" (Emerganda) i els habitants del lloc (només n'esmenta a tres: el cavaller Friva, Recosen i Amalric).Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 208, ISBN 84-87200-03-6. Segons Serra i Vilaró, el temple es va construir damunt una església anterior perquè aquest document ja diu que en el temple s'hi havien trobat les relíquies de Sant Cristòfol, Santa Susanna i Sant Naçari. Aquest document dona molta més informació: els límits del terme de la parròquia; que s'estableix sagrera de 30 passes i cementiri;Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 209, ISBN 84-87200-03-6. que els seus feligresos han de pagar els delmes, les primícies i les oblacions a la parròquia; a més s'hi afegeix que els parroquians de Falgars també havien de pagar una tercera part dels seus tributs eclesiàstics a Sant Cristòfol, a banda dels costos de les defuncions; finalment la parròquia de Sant Cristòfol també havia de rebre el crisma (oli sagrat) de Sant Julià de Cerdanyola. L'església sufragània de Santa Maria Falgars no existia en el temps de la consagració de Sant Cristòfol perquè no surt al document fundacional.Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 210, ISBN 84-87200-03-6. Santa Maria de Falgars es construeix perquè uns particulars (Ramon i Eliardis) la van construir en el seu alou juntament amb els drets d'aquest alou, que s'estenien per la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent l'any 1120. Aquests la donen al monestir de Sant Llorenç prop Bagà perquè els monjos en tinguin cura a canvi de que aquests resin a perpetuïtat per les seves ànimes.
L'any 1299 el rector Fabre no pot donar servei a les parròquies de Sant Salvador i de Falgars per ser massa vell i encomana al capella R. Aspà de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà que hifes les misses, cedint-li la rectoria a canvi que el mantingués i el vestís i li pagués els deutes (de més de 255 sous).Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 212, ISBN 84-87200-03-6.
L'any 1312 el deganat del Berguedà va confirmar que les dues esglésies eren parroquials, tot i que la documentació de l'època indica que la de Sant Cristòfol era superior a la de Falgars fins a finals del -
Llista de Rectors i Capellans Alguns dels rectors i capellans dels segles i que s'han trobat en documents dels arxius de Bagà i la Pobla de Lillet són:Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 216, ISBN 84-87200-03-6. 1298 - P. Fabre (rector i capellà de Falgars) 1325 - Bn. Dezmolí (capellà) 1336: Guillem de Tremesaigues (rector) 1376 - Andreu de Montclús (rector)
Edat contemporània L'església va desaparéixer fins que el Centre d'Estudis Lillet la va retrobar l'any 2019. Tot i això, en Joan Serra Vilaró diu que al 1950 l'esgésia de Sant Cristòfol només eren un munt de ruïnes. El Centre d'Estudis de Lillet organitza excavacions arqueològiques a l'església de Sant Cristòfol que encara es continuen fent l'any 2025.
Referències
Enllaços externs Vídeo al Youtube on s'expliquen les excavacions a Sant Cristòfol de Vallgogona
Categoria:Edificis de la Pobla de Lillet Categoria:Esglésies romàniques del Berguedà