El Banc Central de Cuba (BCC) és el banc central de Cuba. Va ser fundat el 28 de maig de 1997 pel Consell d'Estat per mitjà del decret llei núm. 172, amb la finalitat de dividir les funcions exercides fins llavors pel seu antecessor, el Banc Nacional de Cuba.
Història El Banc Nacional de Cuba va ser creat el 1948 amb capitals procedents de l'Estat i del sector financer cubà. Després de ser reorganitzat el 1961, 1966, 1975 i 1984, va passar a ser de propietat estatal. Amb la fundació del BCC el 1997 com a banca públic amb autoritat monetària i de canvi estranger, el Banc Nacional de Cuba no va desaparèixer, sinó que va cedir les seves funcions com a banc central al nou organisme, tot i que va conservar les funcions d'un banc comercial. Les atribucions que posseeix el BCC són les següents: Emetre la moneda nacional i vetllar per la seva estabilitat Contribuir a l'equilibri macroeconòmic i al desenvolupament planificat de l'economia Custodiar les reserves de divises internacionals del país Proposar i implementar una política monetària que permeti assolir els objectius econòmics que el país es planteja Assegurar el funcionament normal dels pagaments interns i externs Dictar normes de compliment obligatori Exercir les funcions relatives a la disciplina i supervisió de les institucions financeres i les oficines de representació que s'autoritzi establir al país i qualsevol altra que les lleis li encomanin
A més, el Banc Central de Cuba s'encarrega de perfeccionar el sistema monetari, mesurar l'activitat econòmica, estimular l'eficàcia de l'economia en general i, en particular, la productivitat del treball, normalitzar les relacions financeres externes del país (inclòs el tema del deute extern) i donar suport a les gestions de crèdit de les empreses cubanes i dels bancs integrants del sistema financer cubà.
Referències
Categoria:Economia de Cuba Cuba