Vassili Ióssifovitx Djugaixvili (en georgià: ; rus: ), conegut també com Vassili Stalin ( : ; : ), (21 de març de 1921 - 19 de març de 1962), va ser el fill de Ióssif Stalin i la seva segona esposa, Nadejda Allilúieva. Es va unir a la Força Aèria quan l'Alemanya nazi va llençar l'Operació Barba-roja, la invasió de l'Unió Soviètica, en 1941. Després de la guerra, va ocupar diversos llocs de comandament, un d'ells el de Comandant de les Forces Aèries del Districte Militar de Moscou en 1948. Després de la mort del seu pare en 1953, Vassili va perdre la seva autoritat i va sucumbir a una greu addicció a l'alcohol. Va criticar als líders soviètics i finalment va ser arrestat i enviat a presó. Posteriorment se li va concedir l'indult, encara que va passar la resta de las seva vida entre presó i hospitalització fins la seva defunció en 1962.
Primers anys Vassili va néixer el 21 de març de 1921, fill de Ióssif Stalin i Nadejda Alliluieva. Tenia un mig germà major, Iàkov Djugaixvili (nascut en el 1907), del primer matrimoni del seu pare amb Kato Svanidze, i una germana menor, Svetlana, nascuda en 1926. La família també va acogir a Artiom Sergeiev, fill de Fiòdor Sergeiev, amic íntim de Ióssif. Fiòdor va morir en un accident quatre mesos després del naixement d'Artiom, pel que el nen va ser criat a casa dels Stalin. A l'escola, Vassili es va distingir només pel seu caràcter bromista, les seves notes acadèmiques eren molt dolentes (treia en la seva major part 3 o 4 en el sistema de cinc nivells rus). La mort de la seva mare va representar un gran canvi en la seva vida. Des d'aquest moment, Ióssif Stalin va deixar de visitar als seus fills; només la mainadera i el cap de seguretat de Stalin es van ocupar de Vassili i de la seva germana, Svetlana. Un oficial, Serguei Efímov, es va encarregar de cuidar contínuament als dos nens.
Stalin rebia no sols els informes de vigilància de Efímov, sinó també "informes" de Vassili, en els quals el fill de Stalin justificava les seves bromes o informava sobre els seus cuidadors. Quan Vassili va complir 17 anys, va expressar el seu desig d'anar a l'Escola d'Aviació Militar Kàtxinskoie, una acadèmia molt coneguda i respectada en la Unió Soviètica, situada en Katxa. Va ser necessària l'intervenció de Lavrenti Béria a causa de les males notes de Vassili. Al principi, Vassili va rebre un tractament especial (habitació individual, menjades a la sala d'oficials, permisos setmanals) però el seu pare va intervenir personalment i Vassili va perdre tots aquests privilegis.
Servei militar En 1933, Vassili i la seva germana es van inscriure a l'Escola Model de Moscou Núm. 25, una destacada escola pública. En 1937 va ser transferit a l'Escola Especial Núm. 2, encara que el professorat no va fer res per reduïr el seu comportament. Un any després, Vassili, que ara tenia 17 anys, va ser enviat a l'Escola d'Aviació Militar de Katxa. Inicialment havia volgut assistir a una escola d'artilleria, però com el sue mig germà Iàkov ja hi era inscrit en una, el seu pare no volia que els dos tinguessin en la mateixa rama militar. El seu pare va ordenar a l'escola que no li concedira cap favor o privilegi especial degut al seu nom, i va demanar que romangués en les casernes de l'exèrcit regular. Vassili va obtenir bons resultats en aquesta escola, i en un informe de 1939 al seu pare s'assenyalava que estava "dedicat a la causa nacional del Partit de Lenin-Stalin" i que era "interessat i versat en qüestions relacionades amb la situació internacional i nacional". Però, l'informe també assenyalava que Vassili solia estudiar malament, no s'afeitava pel servei i reaccionava malament davant els problemes en vol. Va completar els seus estudis en març de 1940, amb qualificacions finals d'"execlent" i se li va atorgar el rang de tinent de la Força Aèria.Vassili va començar el seu servei militar actiu en la 16a Divisió d'Aviació a Moscou. Allà va conèixer a Galina Burdónskaia, la seva futura esposa. Es van casar el 31 de desembre de 1940, quan Vassili tenia 19 anys.
Com a oficial de l'Exèrcit Roig, Vassili va ascendir ràpidament. Al principi de la Segona Guerra Mundial era Inspector de les Forces Aèries en el Comandament General. L'agost de 1941 va ser transferit al front i va rebre el cognom d'Ivànov en un intent d'ocultar la seva identitat. El desembre de 1941 era Major i després d'un parell de mesos va ser ascendit a Coronel. Durant la guerra va participar en 29 escaramusses aèries i va derrocar dos avions enemics. Com fill del líder soviètic, Vassili era odiat per la majoria dels seus companys, quins el sentien un informant del seu pare. En la primavera de 1942 va ser enviat de tornada a Moscou durant la resta de la guerra. Aburrit del seu nou rol, Vassili es va veure en problemes després d'un incident el 4 d'abril de 1943 en el van caure explosius en el riu Moscova, ferint-se i matant a un enginyer de vol. Com a conseqüència de l'explosió, Vassili va ser degradat, encara que després d'un any i mig va ser ascendit al comandament d'una divisió aèria. Al final de la guerra era General, Comandant de la Divisió Aèria.
Va ser ascendit a Major General en 1946, a Tinent general en 1947 i a Comandant de la Força Aèria en el Districte Militar de Moscou en 1948. Va rebre diverses condecoracions, entre elles, l'Ordre de la Bandera Vermella (dues vegades), l'Ordre d'Alexander Nevski i l'Ordre de Suvorov. Després de la guerra, va ser transferit a Alemanya com part de l'ocupació soviètica. No obstant això, va ser degradat com a resultat d'un accident d'aviació durant una desfilada militar el 27 de juliol de 1952 (Vassili va insistir que els avions volessin malgrat el mal temps, possiblement a causa d'un estat d'embriaguesa, la qual cosa va provocar que dos bombarders Túpolev-4 s'estavellessin).
Arrest i presó Després de la mort del seu pare, va començar un període problemàtic per a Vassili. Va afirmar que el seu pare havia sigut envenenat. El Ministeri de Defensa li va oferir permetre'l prendre el comandament de qualsevol districte militar excepte Moscou, que era l'únic que acceptaria. Negada la seva assignació d'elecció, Vassili es va veure obligat a retirar-se de l'exèrcit. Va ser arrestat el 28 d'abril de 1953 perquè va revelar informació d'alt secret durant un sopar amb diplomàtics estrangers. Li ho va acusar de denigrar als líders de la Unió Soviètica, de realitzar propaganda antisoviètica i de negligència criminal. La recerca judicial va ser realitzada per Lev Vlodzimirski (Влодзимирский, Лев Емельянович), un dels fiscals més durs. Durant la recerca Vassili es va declarar culpable de tots els càrrecs, fins i tot dels més exagerats. Poc després, al desembre de 1953, el fiscal i el seu cap Lavrenti Béria serien executats a causa de les lluites de poder entre els successors de Ióssif Stalin.
Vassili Stalin va demanar clemència als nous líders soviètics, Nikita Khrusxov i Gueorgui Malenkov però se'l considerava potencialment perillós i va ser jutjat a porta tancada i no se li va permetre representació legal. Se li va condemnar a vuit anys de presó i un període de treball disciplinari. Va ser empresonat en la penitencieria especial de la ciutat de Vladímir amb el nom de Vassili Pàvlovitx Vassíliev. Va sortir de presó l'11 de gener de 1960. Llavors el Comitè Central del Partit Comunista Soviètic va decidir concedir-li una pensió, una compensació financera de 30 000 rubles, un pis de tres habitacions a Moscou i un tractament de tres mesos de vacances en Kislovodsk. També se li va concedir permís per a portar l'uniforme de general i totes les seves medalles militars.
Vassili Stalin esperava rebre un perdó oficial que mai va arribar. Els seus problemes amb l'alcohol van empitjorar durant aquest període. El 9 d'abril de 1960 va demanar a Kliment Voroixílov que se li permetés tornar al servei militar. Irritat per la demora d'una contestació a les seves peticions, Vassili va acudir al consolat de la Xina el 15 d'abril i va demanar un visat mèdic. Durant aquesta època les relacions entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina eren molt tibants i el Soviet Suprem va decidir el 16 d'abril posar a Vassili baix arrest domiciliari en Kazan i retirar-li tots els seus privilegis. Vassili Stalin va morir el 19 de març de 1962, a causa d'un alcoholisme crònic.
Vassili Stalin va ser rehabilitat parcialment en 1999, quan el Col·legi Militar de la Cort Suprema li va retirar els càrrecs de propaganda antisoviètica amb què havia estat acusat en 1953. El seu cos va ser traslladat a un cementiri de Moscou en 2002.
Família Vassili Stalin es va casar amb Galina Burdónskaia i van tenir quatre fills: Aleksandr, Nadejda, Vassili i Svetlana.
Enllaços externs informació sobre Vasili Stalin Vassili Stalin foto en 32 GIAP Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Morts a Kazan Categoria:Militars soviètics Categoria:Morts el 1962 Categoria:Orde de la Bandera Roja Categoria:Receptors de l'Orde de Suvórov de 2a classe Categoria:Comunistes russos Categoria:Militars moscovites Categoria:Polítics moscovites Categoria:Alumnes de l'Alta Escola Militar d'Aviació per a Pilots de Katcha Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1921