Lost in Translation és la segona pel·lícula escrita i dirigida per Sofia Coppola (després de The Virgin Suicides), filla del famós director Francis Ford Coppola. És una coproducció del Japó i els Estats Units, ambientada íntegrament al Japó, especialment a la capital, Tòquio.
Aquesta pel·lícula està subtitulada en català.
Argument Bob Harris (Bill Murray) és un actor de mitjana edat que es troba a Tòquio per a realitzar sessions fotogràfiques publicitàries. Està casat, però el seu matrimoni ha entrat en una fase d'avorriment i ell està en una etapa de malenconia. A l'hotel on s'allotja coneix la Charlotte (Scarlett Johansson), la jove esposa d'un fotògraf que està treballant durant uns dies en altres llocs del Japó, de manera que ella es troba sola a Tòquio. Tots dos pateixen insomni i es coneixen al bar de l'hotel, entre ells s'establirà una relació de mútua comprensió, que es va estrenyent al llarg dels dies en els quals cadascun aprèn i comprèn els aspectes més personals de l'altre.
Procés de producció Coppola va visitar Tòquio diversos cops i és per això que les seves experiències al Japó van condicionar gran part de l’argument de la pel·lícula. Per a la revista “IndieWire” menciona que sempre havia volgut rodar una pel·lícula a la capital japonesa. En concret, que se sentia molt atreta per l’hotel del parc “Hyatt” –on després acabarà iniciant la pel·lícula–, en una història que no volia que fos massa romàntica, però tampoc massa freda.
En un principi, Coppola ja havia viatjat al Japó de més jove, on havia estat fotografiant models. Més tard, a partir del seu retorn per a una campanya de promoció de la seva anterior pel·lícula (The virgin suicides), va decidir emprendre una primera versió d’una història que succeiria allà. La seva idea inicial va ser realitzar una versió de la seva anterior pel·lícula, però de forma molt més romàntica i humorística.
Inintencionadament, aquest film va acabar representant una carta d’amor per a aquesta ciutat japonesa.
Pel que fa als personatges i els actors que hi apareixen, el paper de Harris, ja va ser escrit pensant expressament en Bill Murray. Tot i que Coppola intentà contactar amb Murray diversos cops, aquest va tenir dubtes sobre la seva participació fins que va acceptar el personatge del seu nou film. D’altra banda, Scarlett Johansson va passar a formar part de la producció de forma directa. La directora va afirmar que no va necessitar ni fer audicions per a assignar el paper protagonista femení.
El procés de producció va fer ús principalment de la llum natural de les finestres dels edificis i les habitacions. A més, en les escenes de nit o en interiors sense llum natural va optar per fer servir les llums que eren pròpies de les habitacions. Pel que fa a les escenes on apareix el metro de Tòquio, es van filmar a costa del coneixement de les autoritats japoneses, per tant, van haver d’usar càmeres de petites dimensions i amb el mínim d’equip tècnic possible.
La pel·lícula va ser filmada en la seva gran majoria amb una càmera de 35mm i una Compact Moviecam per a poder encabir les càmeres en espais de mides reduïdes. Tot i que el pare de Coppola (Francis Ford Coppola), va suggerir enregistrar la gravació en digital, la directora va preferir mantenir la producció en cinta per a poder aportar aquell toc nostàlgic i romàntic propi de les pel·lícules analògiques. El pressupost de la producció no va superar els 4 milions de dòlars i rodatge no va arribar al mes de duració.
La crítica argumenta que aquesta pel·lícula reflecteix indirectament la vida de Coppola i el buit i la soledat que va experimentar en el període final de la seva relació amb Spike Jonze, tot i que la directora mai es va pronunciar sobre aquestes especulacions. Com a resposta, deu anys més tard, Spike Jonze va estrenar el film “Her”, el qual també abordava extensament el tema de la soledat en una parella. Tot i que tampoc en tenim declaracions de Jonze, els paral·lelismes i les relacions són innegables per part de la crítica.
Càsting Bill Murray és Bob Harris Scarlett Johansson és Charlotte Giovanni Ribisi és John, el marit de Charlotte Anna Faris és Kelly Fumihiro Hayashi és Charlie Akiko Takeshita és Ms. Kawasaki Kazuyoshi Minamimagoe és un agent de premsa Kazuko Shibata és un agent de premsa Take és un agent de premsa Ryuichiro Baba és la conserge Takashi Fujii és el presentador del programa de TV (Matthew Minami)
Banda sonora "Intro/Tokyo" - – Yellow Generation "City Girl" – Kevin Shields "Fantino" – Sébastien Tellier "Tommib" – Squarepusher "Girls" – Death in Vegas "Goodbye" – Kevin Shields "Too Young" – Phoenix "Kaze Wo Atsumete" – Happy End "On the Subway" – Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr "Ikebana" – Kevin Shields "Sometimes" – My Bloody Valentine "Alone in Kyoto" – Air "Shibuya" – Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr "Are You Awake?" – Kevin Shields "Just Like Honey" – The Jesus and Mary Chain
L'edició japonesa del disc compta amb el Bonus track: "50 Floors Up" – Brian Reitzell and Roger J. Manning Jr
Premis i nominacions Premis 2004: Oscar al millor guió original per Sofia Coppola 2004: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica 2004: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Bill Murray 2004: Globus d'Or al millor guió per Sofia Coppola 2004: BAFTA al millor actor per Bill Murray 2004: BAFTA a la millor actriu per Scarlett Johansson 2004: BAFTA al millor muntatge per Sarah Flack 2005: César a la millor pel·lícula estrangera Nominacions 2004: Oscar a la millor pel·lícula 2004: Oscar al millor director per Sofia Coppola 2004: Oscar al millor actor per Bill Murray 2004: Globus d'Or al millor director per Sofia Coppola 2004: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Scarlett Johansson 2004: BAFTA a la millor pel·lícula 2004: BAFTA al millor director per Sofia Coppola 2004: BAFTA al millor guió original per Sofia Coppola 2004: BAFTA a la millor música per Kevin Shields i Brian Reitzell 2004: BAFTA a la millor fotografia per Lance Acord
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 2003 Categoria:Pel·lícules del Japó del 2003 Categoria:Pel·lícules de comèdia romàntica Categoria:Pel·lícules de comèdia dramàtica del 2003 Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor actor musical o còmic Categoria:Pel·lícules sobre actors Categoria:Pel·lícules ambientades al Japó Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor guió