miniatura|Dos F/A-18F Super Hornets, dels Fighting Redcocks de l'Strike Fighter Squadron (VFA) 22, s'enlairen des de la coberta de vol del portaavions de la classe Nimitz USS Carl Vinson (CVN 70) mentre el vaixell realitza operacions de vol a la zona d'operacions de la 5a Flota dels Estats Units que donen suport a l'Operació Inherent Resolve. El Carl Vinson Carrier Strike Group està actualment desplegat a la zona per donar suport a les operacions de seguretat marítima, les operacions d'atac a l'Iraq i Síria, segons les instruccions, i els esforços de cooperació en seguretat al teatre de combats de la 5a Flota. (Foto de la Marina dels Estats Units per l'especialista en comunicació de masses de 2a classe Scott Fenaroli/publicada) L'Operació Inherent Resolve (OIR) és el nom operatiu de l'exèrcit dels Estats Units per a la guerra internacional contra l'Estat Islàmic (EI) —un grup també conegut com l'Estat Islàmic de l'Iraq i Síria (ISIS), l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) o el seu acrònim àrab "Daesh"— que inclou tant una campanya a l'Iraq com una campanya a Síria, amb una campanya estretament relacionada a Líbia. Fins al 18 de setembre de 2018, el III Cos Blindat de l'exèrcit dels Estats Units era responsable de la Força de Tasques Conjunta Combinada - Operació Inherent Resolve (CJTF-OIR) i va ser substituït pel XVIII Cos Aerotransportat. La campanya està dirigida principalment per forces americanes i britàniques en suport dels aliats locals, sobretot les Forces de Seguretat Iraquianes (ISF) i les Forces Democràtiques Sirianes (SDF). També s'han desplegat tropes terrestres de combat, principalment forces especials, infanteria i artilleria, especialment a l'Iraq. Dels atacs aeris, el 70% han estat duts a terme per l'exèrcit dels Estats Units, el 20% pel Regne Unit i el 10% restant per Austràlia, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Jordània, els Països Baixos, l'Aràbia Saudita, Turquia i els Emirats Àrabs Units.

Segons el Pentàgon, al març del 2019, el dia de la derrota territorial de l'EI a Síria, la CJTF-OIR i les seves forces associades havien alliberat gairebé 110.000 quilòmetres quadrats (42.471 milles quadrades) de terra i 7,7 milions de persones de l'EI, la gran majoria del territori i els súbdits de l'autoproclamat califat. A l'octubre del 2017, aproximadament en el moment de la derrota territorial de l'EI a l'Iraq, la CJTF-OIR va afirmar que al voltant de 80.000 militants de l'EI havien estat assassinats per ella i els seus aliats (excloent els que van ser objectiu dels atacs aeris russos i sirians). A finals d'agost del 2019, havia dut a terme 34.573 atacs. Desenes de milers més van ser assassinades per forces associades sobre el terreny (només les SDF van afirmar haver assassinat 25.336 combatents de l'EI a finals del 2017). Segons Airwars, entre 8.220 i 13.299 civils van morir en els atacs aeris a Síria i l'Iraq, i 1.437 civils més van morir en altres operacions.

Rerefons Els Estats Units es van basar en una combinació de marcs legals per justificar el seu ús de la força contra l'ISIS a l'Iraq i Síria, és a dir: assistència militar a petició, autodefensa en virtut de l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides (ONU) i la doctrina de la "incapacitat o no voluntat".United Nations Security Council. Tanmateix, aquest raonament legal no va ser acceptat unànimement pels altres membres de la coalició, cosa que va donar lloc a diferents àmbits geogràfics d'operació: alguns estats van restringir la seva participació a l'Iraq, mentre que d'altres també van dur a terme operacions a Síria. A més, aquestes justificacions continuen sent objecte de debat legal entre els estudiosos.

Base jurídica segons el dret internacional El dret internacional prohibeix l'ús de la força contra un altre estat, tal com s'estableix a l'article 2(4) de la Carta de les Nacions Unides. Tanmateix, hi ha dues excepcions per "violar" aquesta prohibició legal, que és mitjançant l'autorització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), tal com s'estableix a l'article 42 de la Carta de les Nacions Unides, i en defensa pròpia, d'acord amb l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides.

Història 2014 A diferència dels seus socis de coalició, i a diferència de les operacions de combat anteriors, el govern dels Estats Units no va donar inicialment cap nom al conflicte contra l'Estat Islàmic. La decisió de mantenir el conflicte anònim va rebre considerables crítiques mediàtiques.

2015 El novembre de 2015, el capità comodor Augustus Bennett, al comandament del Grup Amfibi USS Kearsarge (LHD-3), va entrar a la 5a AOR de la Flota juntament amb la 26a Unitat Expedicionària de Marines sota el comandament del coronel Robert Fulford, formada per l'USS Arlington (LPD-24) i l'USS Oak Hill (LSD-51) per començar els atacs aeris contra l'EI. Abans d'això, l'ARG es va reunir amb la Marina Turca per a l'Egemen 2015. Van concloure la seva missió OIR el 10 de març amb un total de 130 sortides i 60 atacs.

2016 El 9 de març de 2016, s'havien llançat gairebé 11.000 atacs aeris contra l'EI (i ocasionalment Al-Nusra), matant més de 27.000 combatents i atacant més de 22.000 objectius, inclosos 139 tancs, 371 Humvees i 1.216 peces d'infraestructura petroliera. Aproximadament el 80% d'aquests atacs aeris han estat duts a terme per forces americanes, i el 20% restant ha estat llançat per altres membres de la coalició, com el Regne Unit i Austràlia. 7.268 atacs van impactar objectius a l'Iraq, mentre que 3.602 van impactar objectius a Síria. El 12 de juny de 2016, es va informar que 120 líders, comandants, propagandistes, reclutadors i altres individus d'alt valor de l'EI havien estat assassinats en el que portem d'any.

2017 Segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, els atacs aeris de la coalició han matat 7.043 persones a tot Síria, de les quals: 5.768 morts eren combatents de l'Estat Islàmic, 304 militants del Front Al-Nusra i altres rebels, 90 soldats governamentals i 881 civils. Els atacs aeris van tenir lloc en el període comprès entre el 22 de setembre de 2014 i el 23 de gener de 2017.

2018 El febrer de 2018, l'Equip de Combat de la 2a Brigada de la 101a Divisió Aerotransportada va rebre una serpentina de campanya després del seu desplegament a l'Iraq. El maig de 2016, la brigada es va desplegar per assessorar, assistir, entrenar i equipar les forces de seguretat iraquianes per lluitar contra l'Estat Islàmic de l'Iraq. La 2a Brigada també va dur a terme focs de precisió terra-terra i va donar suport a una multitud d'operacions d'intel·ligència i logístiques per a les forces de la coalició i iraquianes. També van proporcionar seguretat de base en més de dotze zones d'operacions. La Brigada també va ajudar a desalojar l'EI de Fallujah, a la gairebé eliminació dels atacs suïcides a Bagdad i a la introducció de tàctiques millorades que van alliberar més de 100 ciutats i pobles. La 2a Brigada de la 101a Divisió Aerotransportada també va tenir un paper important en l'alliberament de Mossul.

2019 A principis del 2019, la coalició liderada pels Estats Units es va centrar en l'assalt final contra l'ISIS a la bossa de l'Eufrates, inclosa la batalla de Baghuz Fawqani durant el primer trimestre de l'any. Entre les víctimes hi havia escuts humans civils en poder de l'ISIS, inclosa una massacre el 19 de març en què presumptament fins a 300 civils, inclosos 45 nens, van ser assassinats per les forces de la Coalició.

2020 La CJTF-OIR va aturar tots els entrenaments i operacions anti-ISIS el 5 de gener de 2020 per centrar-se en la protecció de les bases iraquianes que allotjaven tropes de la Coalició després de diversos atacs amb coets. Aquesta acció també estava vinculada a la resposta prevista contra les forces de la Coalició després de l'assassinat del general iranià Qasem Soleimani. El març de 2020, l'exèrcit nord-americà va començar a retirar-se de diverses bases a l'Iraq.

2021 El 31 de març de 2021, l'Ala Aèria Tres de Portaavions va iniciar operacions de vol naval en suport de l'Operació Inherent Resolve. S'esperava que l'USS Dwight D. Eisenhower i el seu grup d'atac de portaavions lideressin la Task Force 50, que supervisa les operacions d'atac naval de l'Operació Inherent Resolve.

2023 El 3 d'abril, les forces nord-americanes van matar el líder de l'Estat Islàmic, Khalid 'Aydd Ahmad al-Jabouri, que presumptament planejava atacs a Europa durant la Pasqua, en un atac nocturn amb drons als afores de la ciutat rebel de Killi, Idlib, al nord-oest de Síria.

2024 El 30 d'agost, el Comandament Central dels Estats Units va informar que "les forces [nord-americanes] i les Forces de Seguretat iraquianes van dur a terme una incursió conjunta a l'oest de l'Iraq a primera hora del 29 d'agost, que va resultar en la mort de 15 agents de l'ISIS". Més tard es va confirmar que 7 soldats nord-americans van resultar ferits durant l'operació.

2025 L'1 de gener de 2025, un home estatunidenc inspirat per l'ISIS va matar 15 persones i en va ferir 57 en un atac amb un camió a Nova Orleans. El 9 de gener, l'Estat Islàmic, en el número 477 del seu butlletí setmanal "Al-Naba", va elogiar l'atac i el mateix Jabbar, i va demanar a altres partidaris que seguissin els seus passos.

L'abril de 2025, els EUA van ordenar una consolidació de les seves forces a Síria sota l'OIR, reduint el nombre de tropes d'uns 2.000 a menys de 1.000 en bases seleccionades, principalment al nord-est de Síria.

El 21 de juliol de 2025, el general de divisió de l'exèrcit dels Estats Units Kevin C. Leahy va transferir oficialment el comandament de la CJTF-OIR al general de brigada Kevin J. Lambert a Union III, Iraq.

Referències

Categoria:Operacions militars Categoria:Estat Islàmic