La ressonància de Roper, també coneguda com a P11(1440) o N(1440)1/2+, és una ressonància de nucleons inestable amb una massa d'uns 1.440 MeV/c2 i amb una amplada de Breit-Wigner relativament àmplia Γ ≈ 300 MeV/c2. Conté tres quarks lleugers (amunt (u) o avall (d)) amb un spín total J = 1/2 i isospín total I = 1/2. En el model de quarks es considera un estat de tres quarks (és a dir, un barió) excitat radialment amb nombre quàntic radial N = 2 i paritat positiva. La ressonància de Roper ha estat objecte de molts estudis perquè la seva massa és en realitat inferior a la dels estats de tres quarks amb nombre quàntic radial inferior N = 1. Només a finals de la dècada del 2000 es va explicar teòricament la seva massa, indicant un nucli de quarks protegit per un dens núvol de mesons.
Descobriment La ressonància de Roper va ser descoberta el 1963 mitjançant un ajust de múltiples mesures de difusió de pions i nucleons de la teoria de dispersió de partícules. L'anàlisi es va dur a terme al Laboratori Nacional Lawrence Livermore per a la tesi doctoral de L. David Roper al Massachusetts Institute of Technology.
Desintegració A causa de la seva amplada total relativament gran, que d'acord el principi d'incertesa implica una vida curta, la ressonància de Roper decau en un sistema que consisteix en altres hadrons amb una suma de masses inferior a la massa de l'estat original. La ressonància de Roper decau la major part del temps a través de la força forta en un nucleó ordinari més un pió, un nucleó més dos pions o un barió Δ més un pió.
Composició Partícula Símbol Composició Massa mitjana MeV/c² Nombre quàntic S Nombre quàntic C Nombre quàntic B Amplada total MeV/c2 Decau a P11 (1440) P11+ uud 1440 0 0 0 200-450 Vegeu el PDG P11 (1440) P110 udd 1440 0 0 0 200-450 Vegeu el PDG
Referències
Vegeu també Model de quarks Categoria:Barions