miniatura|El somni de Vitastjerna de les tres serps entrellaçades que simbolitzen Graip, Gute i Gunfjaun, amb ella a la part inferior en una pedra pintada trobada a När, Gotland Gutasaga (també Gutasagan) és una saga sobre la història de Gotland abans de ser cristianitzada. L'escrigueren al segle XIII i es conserva en un únic manuscrit, el Codex Holm. B 64, que data de cap al 1350, conservat en la Biblioteca Nacional de Suècia, a Estocolm, juntament amb el Gutalag, el codi legal de Gotland. El van escriure en gotlandés antic, un dialecte del nòrdic antic.

Un mite de creació local La saga comença amb el descobriment de Gotland per part d'un home anomenat Þieluar (Tjalve) (en gotlandés: Tjelvar). És una figura mitològica que apareix dues vegades a l'Edda prosaica i una vegada a la Gutasaga. Gotland està sota un encanteri i roman davall l'aigua durant el dia i emergeix a la nit. Þieluar trenca l'encanteri quan encén un foc a l'illa. El fill de Þieluar, Hafţi (Havde), i la seua dona Vitastjerna (en gotlandés: Hwitastierna) tingueren tres fills, anomenats Graip, Gute i Gunfjaun, els avantpassats dels gots. Després de la primera nit junts Havde i Vitastjerna, ella té un somni sobre tres serps entrellaçades al seu pit. Això s'ha interpretat com un símbol que totes les coses estan connectades en cercles i que tindrien tres fills. Aquest tema es representa en algunes pedres pintades a Gotland.

La saga narra que després de la mort de son pare, Gute fou elegit cap i donà nom tant a l'illa com als habitants. Els tres germans compartiren Gotland, amb Gute conservant-ne la part central, Graip el nord i Gunnfjaun el sud. Gotland es va dividir en tres, un fet que es reflectia en la partició de l'illa en tres Tredingar, que va romandre legalment fins al 1747 i que encara roman dins l'Església, que hui conserva aquesta divisió en tres deganats.

Emigració al sud d'Europa La saga parla d'una emigració, que es relaciona amb la migració històrica dels gots:

Durant molt de temps, els descendents d'aquells tres es van multiplicar tant que la terra no els podia mantenir a tots. Llavors van fer un sorteig, i una de cada tres persones va ser triada per anar-hi, i podien quedar-se amb tot el que tenien i emportar-s'ho, excepte la seua terra. ... van anar al riu Dvina, de camí a Rússia. Van anar tan lluny que arribaren a la terra dels grecs. ... es van establir allà, on encara viuen, i encara conserven alguna cosa de la nostra llengua.

Que els gots partiren cap a "la terra dels grecs" és coherent amb la seua primera aparició en fonts clàssiques: Eusebi de Cesarea informa que van devastar "Macedònia, Grècia, el Pont i Àsia" l'any 263.

L'emigració hauria tingut lloc al segle I, i van mantenir un contacte feble amb la seua pàtria durant dos segles més; el comentari que els emigrants "encara conserven alguna cosa de la nostra llengua" mostra consciència d'una diferència dialectal. Els fets es transmeteren oralment durant quasi un mil·lenni abans que el text fos escrit.

L'esment del riu Dvina és coherent amb la cultura de Wielbark. Històricament, els gots seguien el riu Vístula, però durant l'era dels vikings la via navegable Dvina-Dniéper va succeir el Vístula com a principal ruta comercial cap a Grècia per als gots, i no és sorprenent que també substituís el Vístula en les tradicions migratòries.

Entrada al Regne de Suècia La Gutasaga conté referències a les relacions entre Gotland i Suècia, i diu que es basaven en acords mutus i establint els deures i obligacions del rei i el bisbe de Suècia en referència a Gotland. Per tant, no és sols un esforç per a escriure la història de Gotland, sinó també un esforç per a assegurar la independència de Gotland respecte de Suècia.

Awair Strabain es considera qui negocia l'acord mútuament beneficiós amb el rei suec, un fet que podria haver ocorregut abans de la fi del segle IX, quan Wulfstan de Hedeby anuncia que l'illa estava subjecta als suecs.

Gotland moderna Tjelvar i altres noms de persones de la Gutasaga s'empren per a indrets, establiments i altres coses relacionades amb Gotland. Un vaixell de pedra de Boge s'anomena Tjelvars Grav (tomba de Tjelvar). Boge també és la ubicació de la badia de Tjäldersvik i l'illa de Tjäldersholm. El molí de Digerrojr de Garde també es coneix com a Graips rojr.

El 2011, se celebrà un concurs a Visby, organitzat per la Societat Astronòmica Sueca, per a anomenar un asteroide descobert al Cinturó d'asteroides. Se l'anomenà 137052 Tjelvar en honor a la primera persona mitològica que dugué el foc a l'illa.

Notes i referències

Categoria:Comtat de Gotland Categoria:Història de Suècia Categoria:Cròniques