miniatura|Territoris controlats per tropes russes i cosaques en el moment de la signatura de la Treva de Vílnius El Tractat de Vílnius o Tractat de Niemież (també Treva de Niemiez) fou un armistici signat el 3 de novembre del 1656, per dos anys, entre la República de les Dues Nacions (Polònia-Lituània) i el Tsarat rus, en el context de la Guerra russo-polonesa dels anys 1654-1667.

La Treva de Vílnius o Tractat de Niemież se signà a la ciutat de Vílnius. La República de les Dues Nacions, que no podia pas continuar lluitant en dos fronts (contra Suècia i contra Rússia), se salvà d'una derrota total i Rússia va rebre llibertat d'acció en el conflicte emergent amb Suècia (Guerra russo-sueca (1656-1658)).

Context El 1655, Suècia, aprofitant un context en el qual la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) estava molt afeblida per la Rebel·lió de Khmelnitski i la Guerra russo-polonesa (1654-1667), va envair el territori occidental de la República de les Dues Nacions, amb l'objectiu de convertir la mar Bàltica en el seu "llac interior". Les tropes sueques van prendre Varsòvia, Cracòvia i altres ciutats poloneses més menudes.

Mentrestant, a l'est, les tropes cosaques i russes havien ocupat quasi tot Belarús i les possessions ucraïneses de la República de les Dues Nacions, i s'acostaven a Lublin. Com que Polònia no podia pas lliurar una guerra en dos fronts i hi havia l'amenaça real de dividir l'estat polonesolituà entre Suècia i el Tsarat Rus, el rei Joan II Casimir Vasa, per mediació de Ferran III del Sacre Imperi romanogermànic, es va dirigir al tsar Aleix I amb una proposta de treva i l'inici de negociacions per a concloure la pau i demarcar noves fronteres.

D'altra banda, Janusz Radziwiłł, el Gran hetman de Lituània, va tancar la Unió de Kėdainiai amb Carles X Gustau de Suècia, segons la qual reconeixia la sobirania del rei suec sobre el Gran Ducat de Lituània, i això, des d'un punt de vista legal, anul·là tots els èxits militars de les forces russocosaques en terres del Gran Ducat de Lituània, i es creà un conflicte entre el Tsarat rus i Suècia, les tropes del qual havien començat a ocupar les ciutats preses a Lituània.Yakovleva T. G.Ivan Vygovsky//Unicornio. Materiales sobre la historia militar de Europa del Este durante la Edad Media y la Edad Moderna, vol. 1. -M., (espanyol) 2009.

En aquest context, en la tardor del 1656, el Tsarat Rus va suspendre totes les accions militars contra la República de les Dues Nacions, perquè la seua derrota total enfortiria a Suècia i suposaria un perill major per a Rússia.

El 1656, es van dur a terme a Vílnius les negociacions entre el Tsarat Rus i la República de les Dues Nacions, sobre Ucraïna. El representant polonés n'era Wincenty Korwin Gosiewski, i el rus, Afanassi Ordín-Nasxokin. No es va permetre pas la representació d'Ucraïna. L'acord se signà a Niemież, a prop de Vílnius, i permeté als dos signants centrar-se en les seues respectives guerres amb Suècia.

Conseqüències Després de la signatura de la treva, continuaren les negociacions sobre la qüestió de la pau definitiva amb la delimitació de fronteres, i es considerà l'elecció del tsar Aleix I com a hereu de la Corona del Regne de Polònia.

L'oposició dels cosacs En una carta al tsar Aleix I, Bohdan Khmelnitski no s'oposà, en principi, a la treva, però va advertir el tsar que la part polonesa volia retardar les negociacions i utilitzar-les contra Rússia. En resposta a la pregunta del tsar sobre com establir la frontera entre el Hetmanat cosac i Polònia: l'hetman demanà establir una frontera "al llarg del Vístula, just fins a la frontera hongaresa".

El 4 d'octubre del 1656, el govern rus presentà un projecte segons el qual la demarcació de la frontera occidental de l'Hetmanat Cosac seria al Buh Occidental. La delimitació final de les fronteres, però, mai no es va establir fins a la fi de les negociacions, al 1658.

Davant la insistència de la part polonesa, amb la qual la part russa estava d'acord, els ambaixadors de Khmelnitski no pogueren participar en les negociacions. Així, a l'octubre del 1656, els negociadors de Moscou no informaren l'hetman sobre el progrés de les negociacions. Com a resultat, els ambaixadors de l'hetman, per no tenir pas informació sobre els resultats de les negociacions per part de Moscou, cregueren la informació errònia dels diplomàtics polonesos que el tot l'Hetmanat cosac seria novament transferit al domini polonés i, en cas de desobediència dels cosacs, les tropes russes actuarien contra ells juntament amb els polonesos. Hi havia gran descontent entre les tropes i, sobretot, entre els ancians cosacs, perquè les negociacions sobre el destí de l'Hetmanat cosac es duien a terme sense participar-hi els seus representants.

Tractat de Radnot El 6 de desembre del 1656, Bohdan Khmelnitski es va unir a una aliança antipolonesa a Iernut (Tractat de Iernut), que també incloïa Suècia, el Principat de Transsilvània, el Marcgraviat de Brandenburg i Bogusław Radziwiłł (un magnat lituà). Segons l'acord, la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) desapareixeria del mapa polític d'Europa i els seus territoris es dividirien entre els aliats. Durant les negociacions per a la signatura d'aquest tractat, Jmelnitskiy intentà incloure-hi totes les terres ètniques ucraïneses en l'Hetmanat cosac, però hi trobà oposició del Principat de Transsilvània i Suècia.

En la primera meitat del 1657, Jmelnitskiy envià un destacament sota el comandament d'Anton Zhdanovich per a ajudar els suecs. Al juny del 1657, en explicar la seua decisió al tsar, Jmelnitskiy li informa que, al febrer del 1657, un enviat polonés, Stanisław Kazimierz Bieniewski, se li acostà amb una proposta per a recolzar el rei Joan II Casimir Vasa i li va dir que els articles del Tractat de Vílnius mai no es durien a terme; i per això envià part de l'exèrcit de Zaporíjia per a lluitar contra els polonesos.

Les tropes aliades feren una campanya militar al territori de la República de les Dues Nacions (Cracòvia i Varsòvia foren capturades). A l'estiu d'aquest any, però, van començar a sofrir derrotes, perquè el Sacre Imperi romanogermànic i Dinamarca declararen la guerra a Suècia, i el Carles X Gustau de Suècia va haver de retirar la majoria de les seues tropes de Polònia per a combatre els nous enemics.

A més, els cosacs es negaren a continuar participant en la campanya perquè no volien la corona polonesa per a Jordi Rákóczi II, el príncep de Transsilvània, i es van rebel·lar. Pot ser que els cosacs fossen influenciats per Ivan Zhelyabuzhsky, l'enviat del tsar que desitjava que els cosacs deixassen de participar en una campanya contrària als interessos del tsar. El fet és que els cosacs se'n tornaren a casa i les tropes de Jordi Rákóczi foren derrotades per l'Horda de Crimea.

El 10 de juliol del 1657, Jmelnitskiy donà suport a l'elecció del tsar Aleix I com a rei de Polònia. Després va morir.

Com a resultat de la treva, cessaren les accions en el front oriental, sorgí el moviment d'alliberament nacional en la mateixa Polònia i els polonesos donaren un digne rebuig a les tropes sueques. Alhora, a l'any següent, els polonesos intentaren revisar la treva, sobretot pel que feia a uns territoris en disputa.

En aquell moment, el tsar Aleix I demana persistentment al nou hetman, Ivan Vihovski, que envie els seus representants a les negociacions a Vílnius, però Ivan Vihovski s'hi nega, i en deixa la decisió a la voluntat del tsar.

Tractat de Hàdiatx El 1658, Vygovsky conclou el Tractat de Hàdiatx amb la República de les Dues Nacions, que preveia el "retorn" de la regió de l'alt Dniéper al govern del rei polonés com una entitat autònoma especial (Gran Ducat de Rússia) dins de la República de les Dues Nacions, i suposadament ella mateixa esdevindria un estat triple.

Aquesta decisió de Vygovsky va dividir els cosacs en partits pro-polonesos i pro-Moscou, la qual cosa es va convertir en la divisió de l'Hetmanat en Ucraïna del Marge Dret i del Marge Esquerre.

La guerra començà de nou i ara Rússia es veié obligada a actuar en dos fronts, contra Polònia i contra Vygovsky.

Referències

Categoria:Tractats de Lituània Categoria:Tractats del segle XVII Categoria:Tractats de Polònia Categoria:Tractats de Rússia Categoria:Vílnius