miniatura|Presentació del còmic a la Llibreria Norma. El diario de la señorita Litgi és una novel·la gràfica de l'autor català Kim Aubert editada per Norma Editorial el 2025. Es tracta de la reconstrucció gràfica d'un dietari real pertanyent a la jove catalana Mercè Lidji,Kim va decidir canviar una lletra del cognom original de l'autora del dietari, per tal d'evitar possibles problemes legals amb els familiars de la Mercè. El cognom va passar així de l'original "Lidgi" a la versió "Litgi" del còmic. Per altra banda, el pare de la Mercè escrivia el cognom familiar amb la lletra "g" en comptes de fer-ho amb la lletra "j", tal com ho feia la Mercè. Font: "El diario de la señorita Litgi": una història d'amor prohibit trobada als Encants i convertida en còmic, Aubareda Tarruella, Valèria (3cat), 17 de desembre de 2025. el qual Kim va trovar per casualitat al mercat dels Encants de Barcelona l'any 2008, deu anys després que la propietària del diari personal ja s'hagués mort.
El dietari descriu la història d'amor clandestí de la seva propietària, enamorada d'un home casat, amb fills i una diferència d'edat entre ells de 20 anys. S'ambienta als anys de la guerra civil espanyola i la postguerra.
Argument Fidelment basat en el text original del dietari de la jove barcelonina Mercè Lidgi, el còmic és la història d'una relació sentimental clandestina entre la Mercè, que en iniciar el dietari tenia a penes 17 anys, i Manolo, de 36 anys, casat i amb dos fills. Ambdós es van conèixer en un club de tenis barceloní (el qual Kim no va aconseguir identificar) el 1938, ja en plena guerra civil espanyola, i la seva relació secreta va durar fins als anys 1950.
Malgrat la guerra, sorprèn el fet que els protagonistes portin a terme una vida normal, anant a passejar o al cinema, veient-se a la piscina o participant en festes i balls. De fet, la guerra gairebé ni es menciona en tot el dietari. És per aquest fet que a l'inici Kim va tenir dificultats en ubicar temporalment la història, creient erròniament que es tractava d’un dietari pertanyent als anys 1960.
La relació de la parella entra en crisi quan Manolo, per motius de feina, s'ha de mudar a les illes Canàries. Aquest fet provoca que les seves trobades es vagin dilatant de forma progressiva en el temps, a vegades amb una separació d'anys entre elles.
El dietari s'acaba el 20 de novembre del 1954 i, en l'última frase, la Mercè segueix demostrant el seu amor incondicional per Manolo.
El còmic s'inicia i s'acaba amb pàgines que no pertànyen pròpiament al contingut del dietari sinó que són de caràcter autobiogràfic i mostren a Kim en el moment de topar-se amb el dietari al mercat dels Encants i mostrant més tard aquesta troballa als seus amics. És per aquest motiu que el crític de còmic Jordi Ojeda va titllar l'obra d'un «exercici de metaficció, al descriure la gènesi i el procés en el qual fou concebuda l'obra», explicant que «l'autor es dibuixa a si mateix passejant pels Encants de Barcelona a l'octubre de 2007, visualitzant com va descobrir [...] allò que semblava un dietari escrit a mà».
Gestació de l'obra L'any 2007, tot passejant pel mercat dels Encants de Barcelona, l'autor Kim Aubert es va parar a remenar una pila de llibres provinents d'un pis que havia sigut buidat. Entre la pila de llibres hi va descobrir el diari personal pertanyent a la catalana Mercè Litgi, el qual va adquirir per uns quatre euros després d'haver-ne regatejat el preu.
Al llegir-lo, es va adonar de que es tractava d'una història d'amor escrita per una noia, tot i que no va poder ubicar-la en el temps, atesa la manca de dates i referències històriques. Com que el diari estava escrit en català, va pensar que es tractava d'un dietari dels anys 1960.
Entre la troballa al mercat dels Encants i la publicació del còmic el 2025 van transcorre 18 anys, un temps en el qual Kim va continuar el seu trevall com a autor de còmic, publicant novel·les gràfiques de temàtica biogràfica i ambientades en la guerra civil i la postguerra, com L'art de volar (2009) i El ala rota (2016), ambdues amb guió d'Antonio Altarriba; o el còmic autobriogràfic Nieve en los bolsillos (2018), sobre les seves vivències i experiència laboral a l'Alemanya dels anys 1960, aventura que va emprendre després d'haver abandonat els estudis de Belles Arts.
L'autor tenia dubtes de com adaptar un diari personal en format de còmic i, malgrat el gran interès que mostraven els seus amics i coneguts pel dietari, es trobava en una situació de bloqueig creatiu. Finalment, fou l'autora Marika Vila que li va donar uns consells decisius que el van portar a decidir-se, tot recomanant-li de publicar una pàgina amb el text íntegre del dietari acompanyada d'una contrapàgina amb una il·lustració. El resultat final de la contrapàgina, lleugerament modificat, fou una pàgina de còmic amb diverses vinyetes que contextualitzen l'època i la història del dietari.
El llarg interval temporal que va transcórrer entre la troballa del dietari i la publicació del còmic va permetre a Kim d'anar investigant sobre la misteriosa Mercè Litgi i, amb els anys, de vegades expressament però altres fortuïtament, va anar recopilat dades d'ella, topant-se amb persones que l'havien conegut en vida o descovrint el seu lloc de residència, tot reconstruint així l'oblidada vida de la propietària del dietari.
El diari miniatura|Detall de la tapa del diari de Mercè Litgi. miniatura|Detall del diari obert. Físicament el diari es caracteritza per tenir unes tapes de cuiro de color marró amb una tanca de clau daurat. Pel que fa al seu contingut, està escrit en català, amb ploma i tinta blava.
La portada del còmic imita l'aparença del dietari.
L'identitat de Mercè Lidji El verdader nom de la propiètaria del dietari apareix només un cop, escrit com a "Lidji". És així com Kim va poder descobrir la verdadera identitat de la jove Mercè Lidji.
Provenia d'una família pertanyent a l'alta burgesia, essent el seu pare un reputat dentista d'origen jueu i búlgar que havia emigrat a Catalunya. Tal com el seu pare, la Mercè va estudiar també medicina, epecialitzant-se en odontologia i esdevenint més tard dentista.
Segons el crític de còmic Jaume Vidal, malgrat que del dietari es pot desprendre que la Mercè és una dona submisa i esclava del seu amor, en realitat ella «va ser una dona avançada a l'època [...] que va arribar a tenir una consulta dental a la Rambla de Catalunya. La Mercè va estudiar la carrera de medicina en uns moments en què la dona estava destinada a les feines de la llar. A la seva promoció, només es van llicenciar tres noies».
Se sap que el seu lloc de residència a Barcelona fou un àtic del carrer de Balmes amb una cúpula.
Va morir el 1997, aproximadament 10 anys abans que Kim es topés amb el dietari. S'especula que va morir sola. De fet, Kim, a través del contacte amb un investigador privat, es va assabentar que la Mercè havia sigut enterrada al cementiri de Montjuïc, acollida a la tomba d'una altra familia jueva.
Un cop morta, algú es va encarregar de buidar el seu pis i de transportar les seves pertinències als Encants. No obstant, continua sent incert què va passar amb el dietari entre el moment de la mort de la Mercè i el moment de la troballa del dietari als Encants, dos fets separats per 10 anys.
Valoracions de l'autor Kim va afirmar que havia volgut ser molt curós amb l'adaptació del dietari al còmic, prescindint de judicis de valors i intenant mantenir sempre la màxima neutralitat. Segons les seves pròpies paraules, «he tingut molta cura de no prendre partit. És clar que tots pensem que en Manolo era un cabró, però crec que allò bonic és explicar la història i mantenir-se en una posició neutra».
Kim conclou que «ella estaria contenta de que aquesta història tan maca surti a la llum».
Crítica A nivell de contingut, el crític Jordi Ojeda comparà el còmic amb la novel·la Carta d'una desconeguda (1922) de l'escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1941) així com amb la llarga espera de Penèpole a l'Odissea, tot al·ludint al terme psicològic conegut com el "complexe de Penèlope", que descriu un determinat patró efectiu d'una persona, marcat per l'espera, dependència emocional o autoengany. Per altra banda, a nivell gràfic, Ojeda lloà el treball de Kim tot afirmant que l'autor «realitza un treball titànic a nivell artístic per tal de mostrar la intrahistòria de la senyoreta Litgi». Conclou que malgrat la profanació de la intimitat, el dietari «potser no fou destruit per la seva autora amb l'esperança de ser llegit algun dia, fet que servirà com excusa per disminuir la incomoditat del lector».
El periodista Víctor Fernández de La Razón va afirmar de l'obra que, pel seu contingut, es tracta d'«un dels indubtablement millors còmics que s'han publicat aquest any al nostre país».
Per altra banda, el periodista i expert en còmic Jaume Vidal va lloar la llavor de recerca de kim, comentant que «el treball d'investigació ha estat important», i es va fixar en els escenaris urbans de Barcelona ja no existens i que Kim va ser capaç de reconstruir, afirmant que «Kim va resseguir alguns dels escenaris del relat, entre els quals alguns de desapareguts, com el cinema Íntim».
La periodista i crítica de còmics Anna Abella, d'El Periódico, va incloure el còmic a la seva llista de lectures recomanades per Nadal.
La pàgina web especialitzada en còmic Zona Negativa (ZN) va incloure El diario de la señorita Litgi a la seva llista de millors còmics publicats l'any 2025.
Notes
Referències
Enllaços externs El diario de la senorita Litgi a la pàgina de l'editorial Norma.
Categoria:Còmics en castellà Categoria:Còmics de la dècada del 2020 Categoria:Obres literàries de la dècada del 2020 Categoria:Obres sobre la Guerra Civil espanyola Categoria:Diaris personals