o Ramon Arnau de Biure fou abat del monestir de Sant Cugat de 1348 a 1350.
Procedia d’un llinatge cavalleresc de l'Empordà i comptava amb diversos familiars vinculats a l’àmbit eclesiàstic en diferents monestirs. Al cap de poc d’haver fet la professió religiosa, se li va confiar la responsabilitat d’obrer, amb l’encàrrec de culminar les obres de l’església del monestir. Aquesta designació, però, va generar tensions internes: un sector de la comunitat, encapçalat pel prior, va manifestar una forta oposició a la seva figura, fins al punt que va patir agressions físiques.
Davant aquesta situació, el bisbe de Barcelona va aconsellar la seva sortida temporal del monestir sota el pretext de completar la seva formació a Lleida. Després d’una absència de set anys, va poder retornar a la comunitat, on va assumir el càrrec de cambrer sense que s’hi produïssin noves controvèrsies.
Gràcies a la seva actuació es té constància que el papa va concedir als monjos el permís per retenir els excedents de les rendes administratives, tot i les restriccions derivades del vot de pobresa i del ritual de desapropi.
Ramon de Saltells era un cavaller lligat al monestir i tenia cosins que eren monjos. Quan va quedar vidu, es va retirar al cenobi. Segons la llegenda, el seu fill únic havia marxat de casa i, sense saber-ne res —ni tan sols si encara vivia—, va donar tots els seus béns als monjos, reservant només 10.000 sous per a l’hereu en cas que algun dia tornés.
L’any 1348, la pesta negra va provocar la mort de l’abat Vallseca, i en aquella situació extraordinària Biure va ser elegit nou abat. El seu nomenament fou poc convencional: en lloc de rebre la benedicció del bisbe dins del termini habitual de tres mesos, va viatjar nou mesos després a Avinyó per ser beneït directament pel papa, cosa que assegurava sense cap mena de dubte la legitimitat del seu càrrec.
miniatura|Gall procedent de l'antic penell del monestir, el qual, segons la tradició, va cantar en el moment de l'assassinat de l'abat Arnau Ramon de Biure la nit de Nadal de 1350 per Berenguer de Saltells
El fill, Berenguer de Saltells, que durant aquell temps es trobava documentat a Barcelona, possiblement al servei del rei Pere el Cerimoniós, va tornar per reclamar la seva part d’herència. Personatges destacats de la política de l’època van intervenir com a mediadors, i finalment el jurista Pere Çarovira va emetre un laude: el monestir podia conservar les terres, però havia de pagar 47.350 sous a Berenguer en un termini de sis mesos, segons els drets legals que li corresponien. En cas d’incompliment, tot l’heretat li havia de ser lliurada. Per afrontar el pagament, l’abat va intentar vendre una part de l’herència, però després de la pesta negra les terres sobrants no tenien comprador. Només un jueu va oferir 48.000 sous, quantitat que tot just cobria la indemnització i les despeses. Quan el termini va expirar, l’abat no podia fer front al deute. La nit de Nadal de 1350, Berenguer de Saltells, acompanyat d’un grup de fidels, va entrar armat a l’església i va assassinar l’abat, que vestia la capa pluvial.
Els motius que van portar a aquesta acció continuen sent confusos, ja que, un cop finalitzat el termini, Berenguer de Saltells ja podria haver pres possessió de l’herència. El rei va tardar uns dies a reaccionar i va concedir un mes de termini perquè es presentessin voluntàriament davant del batlle reial, però ells van aprofitar l’ocasió per fugir i posar-se sota la protecció del comte de Foix.
Les Corts de 1351, reunides a Perpinyà, van dictar una sentència condemnatòria per un crim “mai vist”, i l’acta es va annexar a les Constitucions de Catalunya, convertint-lo en l’únic crim de tota la història catalana que va rebre aquest tractament. Mai no se’ls va concedir perdó. Tot i això, les Corts van aprovar disposicions legals en favor de les vídues i els orfes, amb l’objectiu d’impedir que es poguessin fer noves donacions a l’Església en circumstàncies similars a les de Ramon de Saltells.
L’assassinat s’ha interpretat sovint com un advertiment clar a la jerarquia eclesiàstica davant del seu afany immoderat per acumular terres. Nomenclàtor dels carrers de Sant Cugat
Referències
Categoria:Abats del monestir de Sant Cugat Categoria:Morts al segle XIV