José del Castaño y Cardona (5 de juliol de 1895-Madrid, 9 de setembre de 1973) va ser un diplomàtic espanyol que va ocupar diversos càrrecs durant la dictadura franquista.

Biografia Va ser diplomàtic de carrera. Entre desembre de 1932 i juny de 1936 va exercir la direcció de la Secció de Política d'Ultramar i Àsia en el Ministeri d'Estat. Després de l'esclat de la Guerra civil, Del Castaño es va unir als revoltats; per això, el govern republicà el va separar del servei. Malgrat això, al febrer de 1937 va ser nomenat membre de la Secretaria de Relacions Exteriors amb seu a Salamanca.Uns mesos després (el 15 d'agost) va ser nomenat delegat nacional del Servei Exterior de Falange. Al capdavant d'aquest organisme es va assegurar d'organitzar el servei exterior i canalitzar tota la propaganda falangista cap a Hispanoamèrica. El 27 de maig de 1939 va ser substituït per Rafael Sánchez Mazas, i Del Castaño va passar a ocupar el càrrec d'Inspector general de Falange Exterior al llarg del següent any.

El novembre de 1940 va ser nomenat Cònsol general de Filipines i cap provincial de la Falange Filipina. Aquest doble nomenament es va deure als problemes que hi havia hagut amb anterioritat entre els caps de la Falange filipina i l'oligarquia local hispano-filipina, especialment en el cas del falangista Martín Pou. Tanmateix, Castaño, no va arribar a Filipines fins a juliol de 1941, i a Manila es va topar amb la desconfiança de les autoritats nord-americanes, coneixedores del seu passat. Durant la Segona Guerra Mundial, després que l'arxipèlag filipí fos ocupat pels japonesos, Castaño va mantenir una actitud col·laboracionista amb les autoritats nipones. Això li va valer per a ser breument arrestat pels estatunidencs el 1945, després que aquests reconquerissin Manila, i posteriorment deportat a l'Espanya franquista.

Durant la Dictadura franquista va exercir altres càrrecs. En 1949, mentre es trobava destinat a Cuba, les autoritats locals van pressionar al govern de Madrid perquè traslladessin a Castaño fora de l'illa; Castanyer tenia molt mala reputació entre una part de la població cubana pel seu anterior paper a Filipines i per les acusacions que havia organitzat una xarxa d'espionatge nazi-feixista. Les pressions van tenir efecte i poc després Castaño va ser traslladat a la legació de Buenos Aires. Posteriorment arribaria a exercir el càrrec d'ambaixador a Egipte, Sudan i Dinamarca. Es va jubilar el 1965.

Va morir a Madrid el 9 de setembre de 1973.

Distincions Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1958):

Referències

Bibliografia

RODAO, Florentino (2013). “José del Castaño y Cardona, más falangista que diplomático”, en Cruzados de Franco, propaganda y diplomacia en tiempos de guerra (1936-1945). Gijón: Trea, 2013, p. 179-210. ISBN 978-84-9704-739-5.

Categoria:Ambaixadors espanyols Categoria:Diplomàtics espanyols Categoria:Falangistes Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1895