Pepa Llopis i Bover (Barcelona, 6 de setembre de 1925 – Calders, 7 de juny de 2011) fou fundadora i presidenta de la Fundació Joan Brossa des de la creació de l'ens fins que es va morir. Les seves múltiples activitats d'animació cultural a l'entorn de l'obra del poeta Joan Brossa van fer que, després del traspàs, hom la reivindiqués com a activista cultural.
En general, podem parlar de tres etapes clau en la seva vida: del 1925 al 1972, any en què comença a conviure amb Joan Brossa; del 1972 al 1998, any en què Brossa morí, el 30 de desembre, i del 1999 al 2011, any de la mort de Llopis. Aquests darrers anys foren els de l'embranzida i el funcionament de la Fundació Joan Brossa, avui amb seu a la Seca, antiga casa de moneda, des d'on es gestiona el Centre de les Arts Lliures.
Anys de formació i matrimoni amb Josep Centelles (1925-1972) Pepa Llopis neix a Barcelona en plena dictadura de Primo de Rivera, tot i que la seva adolescència es produeix dins el context de la República i la guerra del 1936. En un poema de Joan Brossa «Joana», publicat l'any 1985 però escrit entre 1969 i 1970, el poeta fa parlar Pepa, sota el pseudònim poètic de Godefrina (més tard li dirà Gofredina), i aporta una sèrie d'informacions sobre la seva primera trajectòria:
Em dic Godefrina Bover. Vaig néixer a Barcelona
el 6El canvi de[ 9 a 6 és l'habitual joc d'error de col·locació d'una caixa tipogràfica. de setembre de 1925, tercer fill d'una família
de quatre. Vaig anar a l'escola fins a l'any 1936.
Mort el pare, em va tocar d'ajudar la mare en la feina
de casa. Molt donada a l'estudi, treballo, sola,
l'ortografia i les matemàtiques. Un curs a l'Escola Professional
per a la Dona, de la Generalitat de Catalunya. Després
treballo d'ajudant a Sistemes de Control, S. A.,
de caixera de la Ferreteria Ametlla i de telefonista
a l'empresa Rivière, S.A. Deixo la feina el 1948 per
casar-me. Faig de mestressa de casa i col·laboro
amb el marit amb les seves afeccions teatrals.
Curset de català a l'Acadèmia de Barcelona.
Per encàrrec de l'agència literària de C. Balcells,
m'ocupo de fer les fitxes de l'obra teatral del poeta
Joan Brossa. A l'actualitat, mare d'una sola filla,
i després de treballar durant quatre anys fent
ganxet i joguines d'artesania, necessito d'incorporar-me
a una feina que em proporcioni realitats més completes
i oportunitats de perfeccionament.«Joana». A: Brossa, Joan, Askatasuna. Alta Fulla, 1983, pàg. 131
El 18 de juny de 1948 es casà a Barcelona amb Josep Centelles, home afeccionat al teatre que, com tanta gent de la cultura durant l'època franquista, treballava en el sector industrial. Jordi Coca, estudiós i amic de Brossa, conegué Centelles l'any 1967 quan aquest treballava d'administratiu a la fàbrica Tecla Sala de l'Hospitalet. El matrimoni Centelles Llopis tingué una filla, de nom Mercè.
Centelles havia estat company de Joan Brossa al servei militar a Salamanca, un cop acabada la guerra, i posteriorment havien mantingut l'amistat. En aquells anys, entre el 1945 i el 1978, Brossa estava dedicat a l'escriptura de la Poesia escènica, i Centelles i Llopis foren uns dels primers espectadors de les representacions brossianes al final dels anys quaranta. Josep Centelles en dirigí alguns muntatges, en la incipient trajectòria pública del teatre brossià, com ara La xarxa, representada a casa del doctor Joan Obiols, o La sal i el drac, en què Pepa Llopis l'any 1956 hi feia d'actriu.
Pepa Llopis s'interessà per l'actitud poètica de Joan Brossa i començà a ajudar-lo a classificar i a posar ordre a la poesia escènica, fins al punt que, quan se n'edità el primer volum, a la col·lecció Clàssics Catalans del Segle XX d'Edicions 62, amb el títol Teatre complet I, Brossa hi inclogué aquesta dedicatòria:
«Dedico a Pepa Llopis, col·laboradora entranyable, la meva poesia escènica.»
En aquell temps, Pepa s'havia enamorat de Joan Brossa i volia trencar el matrimoni amb Centelles. En un context social i polític en què el divorci no estava permès i l'adulteri estava tipificat com a delicte, Pepa Llopis abandonà la llar matrimonial al final dels anys seixanta i se n'anà a viure a casa de la mare de Maria Antònia Pelauzy, editora antifranquista, fundadora de Populart i parella del pintor de Josep Guinovart. Posteriorment es mudà a un pis a Gràcia. El 1972 llogà un pis al número 25 del carrer de Gènova, al barri del Guinardó de Barcelona, i començà a treballar d'infermera al servei d'oncologia de l'Hospital de Sant Pau. Al cap de poc, Brossa s'instal·là a viure amb ella i van començar una relació de parella que va durar fins a la mort del poeta.
Convivència amb Joan Brossa (1972-1998) La vida en parella de Pepa Llopis i Joan Brossa es va donar en un pis de la Casa Fullà, edifici d'arquitectura irregular, dissenyat pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets, en el qual, posteriorment, Brossa també hi tingué un estudi. L'edifici era conegut perquè hi vivien artistes, escriptors i personatges de la contracultura barcelonina. En general, Pepa Llopis sempre va ser molt reservada amb la seva vida privada i de la intimitat de la parella.
Pepa treballava a l'hospital, portava la casa i organitzava la feina de Joan Brossa que, a partir del 1970, sortia a la llum després de dècades de silenci autoimposat dins la repressió i la censura de la dictadura de Franco. Treballà molt per a donar-li la projecció que mereixia. Pel que fa a la vida casolana, és molt habitual llegir el rol de Pepa com a dona de casa seva que, a més, anava a treballar, mentre l'home escriu versos. Així ho explica Joan Brossa a Lluís Permanyer:
"Per a mi va ser un canvi radical de forma de viure; m'hi vaig adaptar en certa manera, i no va ser fàcil, malgrat que amb la Pepa ens coneixíem molt i ens enteníem bé. Per exemple, mai m'han interessat les aparences de les coses i sempre he anat a la meva […] Però en tenir una persona que estimes al costat tractes de sacrificar-te, de posar-te al nivell, la reacció més elemental per tractar de fer possible la convivència. […] Ara, en canvi, em sap greu no saber fer més coses de la vida diària, ja que m'hauria agradat poder ajudar la Pepa, servir-la millor. Però no ho he aconseguit; reconec que sé escamotejar una carta, però sóc incapaç de fer, per exemple, un ou ferrat. No és estrany, per tant, que no hagi aconseguit mai de saber fer el menjar. El màxim que sé fer és un ou passat per aigua. El dinar me'l deixa preparat la Pepa i, si no, em faig pa amb oli. M'agradaria saber cuinar per estalviar feina a la companya i no pas per menjar jo millor."
Però la tasca de Pepa no era de cuinera i mecanògrafa, sinó de crítica, col·laboradora, difusora, impulsora de la projecció de Brossa com a poeta visual i vetlladora de la fidelitat poètica als muntatges teatrals de la Poesia escènica. Fins i tot, en poemes com els Sonets a Gofredina (1967) o a la «Sextina del poeta barbabrut i la seva companya» (Tercer llibre de sextines, 1977-1981) la veu poètica és la de la mateixa Pepa, que s'expressa a partir dels versos del poeta. D'altra banda, un cop jubilada, quan començà a augmentar la projecció de Brossa com a poeta visual, objectual, corpori i urbà, Pepa Llopis sempre acompanyà el poeta en tots els actes i a viatges a diferents geografies del planeta.
La vida de parella de Llopis i Brossa es trencà el 30 de desembre de 1998. Tres dies abans, Brossa havia caigut de l'escala del seu estudi del carrer de Gènova. Morí a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona.
Dedicació a la Fundació Joan Brossa (1999-2011) La Fundació Joan Brossa va ser constituïda el 20 d'octubre del 1999 i entrà al Registre de fundacions el 17 de novembre del mateix any. El poeta Joan Brossa, al seu testament atorgat el 1991, deixava les seves pertinences a la Fundació i en nomenava Pepa Llopis presidenta i marmessora. El primer plenari es va celebrar el 13 de gener del 2000, amb Pepa Llopis com a presidenta. La primera seu va ser en un pis del núm. 116 de Roger de Llúria, al xamfrà amb el carrer Provença. El 2006 obrí un espai d'exposició al carrer de Provença, 318, a dos minuts a peu. L'any de la mort de Pepa Llopis, arran dels problemes econòmics de la Fundació, es tancà aquest espai d'exposició i se signà un conveni amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona de cessió en comodat del Fons Joan Brossa.
Juntament amb la seva filla i la seva neboda, i amb la feina constant de col·laboradors com Glòria Bordons, Pepa Llopis vetllà en els darrers anys per les publicacions de Brossa, els muntatges teatrals, les edicions facsímils de poemes visuals i altres objectes de marxandatge brossià. També col·laborà activament en iniciatives com Barri Brossa, promoguda per Hermann Bonnín, i en el desenvolupament de l'Espai Escènic Joan Brossa, al carrer d'Allada Vermell de Barcelona.
El 2009 signà, com a presidenta honorífica de la Fundació, un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, perquè la Fundació, juntament amb l'Espai Escènic Joan Brossa, s'instal·lessin definitivament a la Seca, edifici de gran valor patrimonial que acull avui dia, com a ens únic, la Fundació Joan Brossa.
Pepa Llopis morí el 7 de juny de 2011 a Calders (el Moianès), on passava uns quants dies d'estiu, després d'haver patit una embòlia. L'acte de record a la seva vida es feu a l'Espai Escènic Joan Brossa. Llopis havia donat el seu cos a la ciència.
A l'edifici del carrer de Gènova on vivia hi ha una placa que, des del 2021, recorda que hi visqué la parella Llopis Brossa. https://www.vilaweb.cat/noticies/pepa-llopis-i-brossa/
Referències
Categoria:Barcelonins contemporanis Categoria:Morts al Moianès Categoria:Morts el 2011 Categoria:Nascuts el 1925