L'USS John F. Kennedy (número de buc CV-67) (anteriorment CVA-67), l'únic vaixell de la seva classe, era un portaavions, anteriorment de la Marina dels Estats Units. Considerat un superportaavions,"John F. Kennedy I (CVA-67)". era una variant de la , i l'últim portaavions amb propulsió convencional construït per a la Marina,Communications, This story was written by Naval Sea Systems Command Office of Corporate. ja que tots els portaavions des de llavors han tingut propulsió nuclear. Comissionat el 1968, el vaixell va rebre el nom de John F. Kennedy, el 35è president dels Estats Units. El John F. Kennedy va ser designat originalment com a CVA, per a portaavions d'ala fixa, però la designació es va canviar a CV, per a portaavions de flota.
Després de gairebé 40 anys de servei, el John F. Kennedy va ser donat de baixa l'1 d'agost de 2007. Estava atracat a les instal·lacions de manteniment in situ de vaixells inactius de NAVSEA a Filadèlfia, anteriorment la Drassana Naval de Filadèlfia, i, fins a finals de 2017, estava disponible per a la donació com a museu i monument commemoratiu a una organització qualificada."John F. Kennedy". Naval Vessel Register. Retrieved 9 December 2010. A finals de 2017, la Marina va revocar el seu estatus de "reserva de donació" i el va designar per al desmantellament.
El 16 de gener de 2025, el John F. Kennedy va deixar la drassana naval de Filadèlfia i va iniciar el viatge cap a Brownsville, Texas, on serà desballestat. Va arribar a Brownsville el 2 de febrer de 2025 per a la seva arribada final.
Ha estat succeïda per la Unitat de Precomissió John F. Kennedy (CVN-79), instal·lat el juliol de 2015, llançat l'octubre de 2019 i amb entrada en servei prevista per al març de 2027, després d'haver incomplert la data de lliurament del juliol de 2025.
Història del vaixell Disseny i primers anys Dissenyat dins del projecte SCB-127C de la Junta de Característiques del Vaixell, la quilla del vaixell va ser col·locada a la cala inclinada 8 per Newport News Shipbuilding el 22 d'octubre de 1964. El 1965, la cala semisubmergida 11, més gran, va estar disponible, on es va completar la construcció final. El vaixell va ser batejat el 27 de maig de 1967 per Jacqueline Kennedy i la seva filla de 9 anys, Caroline, dos dies abans del que hauria estat el 50è aniversari del president Kennedy. El vaixell va entrar en servei el 7 de setembre de 1968.
El John F. Kennedy és una versió modificada de l'anterior Kitty HawkKitty Hawk portaavions."John F. Kennedy I (CVA-67)". Originalment programat per ser el quart portaavions de la classe Kitty Hawk, el vaixell va rebre tantes modificacions durant la construcció que va formar la seva pròpia classe.Communications, This story was written by Naval Sea Systems Command Office of Corporate. El vaixell es va encarregar originalment com a portaavions nuclear, utilitzant el reactor A3W, però es va convertir a propulsió convencional després que comencés la construcció. L'illa és una mica diferent de la de la classe Kitty Hawk, amb embuts angulats per dirigir el fum i els gasos lluny de la coberta de vol. El John F. Kennedy també fa més curt que la classe Kitty Hawk.
Després d'una inspecció de preparació operativa (ORI) realitzada pel comandant de la Divisió de Portaavions Dos, John F. Kennedy va partir cap a la mar Mediterraània l'abril de 1969. El vaixell va arribar a Rota, Espanya, el matí del 22 d'abril de 1969 i va rellevar . El contraalmirall Pierre N. Charbonnet, comandant de les Forces d'Atac de Portaavions de la Sisena Flota i comandant de la Unitat d'Atac de Portaavions 60.1.9, va canviar la seva bandera a John F. Kennedy. Un cop completat el canvi de direcció al vespre, el portaavions, escortat per destructors, va transitar per l'Estret de Gibraltar a l'inici de la guàrdia de mitjanit del 22 d'abril. L'endemà, el John F. Kennedy va repostar des de , i va adquirir la companyia d'un destructor soviètic (Pennant núm. 383).
Dècada del 1970 El viatge inaugural del John F. Kennedy, i diversos dels seus viatges posteriors, van ser desplegats a la Mediterrània durant gran part de la dècada de 1970 per ajudar a fer front a la situació, que es deteriorava constantment a l'Orient Mitjà. Durant la dècada de 1970, el John F. Kennedy va ser millorat per manejar l'F-14 Tomcat i l'S-3 Viking. miniatura|Una vista elevada des de l'estribord del John F. Kennedy durant la International Naval Review al port de Nova York, el 4 de juliol de 1986
Dècada del 1980 El 4 de gener de 1982, el John F. Kennedy, amb la Carrier Air Wing Three (AC), va salpar com a vaixell insígnia del Carrier Group Four (CCG-4) des de Norfolk, Virgínia, en el seu novè desplegament i la seva primera visita a l'oceà Índic després de visites a ports com St. Thomas, Illes Verges Nord-americanes, Màlaga, Espanya, i el trànsit pel Canal de Suez. Durant la seva estada a l'oceà Índic, el John F. Kennedy va dur a terme la seva única visita a ports com Perth/Fremantle, Austràlia Occidental, ancorant a Gage Roads el 19 de març de 1982 per a una visita de descans i descans, i va partir el 25 de març de tornada a l'oceà Índic. Durant aquest temps, el John F. Kennedy va acollir la primera visita del cap d'estat somali, el president Mohammed Siad Barre. El seu creuer va acabar amb visites a ports com Mombasa, Kenya i Toló, França, i una altra visita a Màlaga, Espanya, abans de tornar a casa el 14 de juliol de 1982.
Dècada del 1990 miniatura|Pancarta del "Vint-i-cincè aniversari de plata" penjada del patrocinador de míssils de proa d'estribord del John F. Kennedy, 7 d'abril de 1993 John F. Kennedy va tornar als Estats Units just a temps per participar a la Setmana de la Flota a Nova York i a les celebracions del Dia de la Independència a Boston, Massachusetts, abans de rebre una crida a la marina el 10 d'agost de 1990 per a l'Operació Escut del Desert. El vaixell estava buit de combustible, artilleria i equipament, ja que estava a punt per unir-se a les drassanes per a un manteniment de la SRA. Un cop emesa l'ordre d'advertència, el vaixell va entrar en procediments de reposició de subministraments les 24 hores. Va carregar tots els subministraments i equipaments que acabava de descarregar. Va carregar combustible i artilleria addicionals mentre creuava l'Oceà Atlàntic . Va abandonar els Estats Units preparat per al combat més ràpid que qualsevol vaixell des de la Guerra del Vietnam. Va partir el 15 d'agost de 1990 i es va convertir en el vaixell insígnia del comandant de la Força de Batalla de la Mar Roja. A la mitjanit del 17 de gener de 1991, l'Ala Aèria 3 de Portaavions John F. Kennedy va iniciar les primeres operacions d'atac contra les forces iraquianes com a part de l'Operació Tempesta del Desert. Entre l'inici de l'operació i l'alto el foc, John F. Kennedy va llançar 114 atacs aeris i gairebé 2.900 sortides contra l'Iraq, que van proporcionar més de 3,5 milions de lliures d'artilleria. El 27 de febrer de 1991, el president George H.W. Bush va declarar un alto el foc a l'Iraq i va ordenar a totes les forces nord-americanes que es retiressin. John F. Kennedy va ser rellevat i va iniciar el llarg viatge de tornada a casa travessant el Canal de Suez. Va arribar a Norfolk el 28 de març de 1991.
Anys 2000 miniatura|USS John F. Kennedy (centre dreta) amb vaixells de cinc nacions durant l'Operació Llibertat Duradora, 16 d'abril de 2002 Durant l'última ronda de reformes John F. Kennedy, el vaixell es va convertir en un banc de proves per a un sistema experimental per a la Cooperative Engagement Capability, un sistema que permetia al John F. Kennedy atacar objectius fora de l'abast original.
Jubilació El novembre de 2009, la Marina va reservar John F. Kennedy per donacions per al seu ús com a museu i memorial. Un informe del diari Boston Herald del 26 de novembre de 2009 esmentava la possibilitat de portar John F. Kennedy a la zona de Boston, Massachusetts, com a museu o memorial sense cap cost per a la ciutat, si es desitjava.
Referències
Categoria:Portaavions