Prospero Gallinari, conegut amb el nom de guerra Giuseppe o Gallo, (Reggio de l'Emília, 1 de gener de 1951 - Reggio de l'Emília, 14 de gener de 2013) va ser un activista polític comunista italià, membre del grup armat de les Brigades Roges (BR) a les dècades de 1970 i 1980.

Orígens Gallinari va néixer el 1951 a la ciutat de Reggio de l'Emília, a l'Emília-Romanya, en una família de pagesos de tradició comunista. De molt jove, va entrar a la Federació Juvenil Comunista Italiana, en la qual va romandre fins a finals dels anys 1960. Posteriorment, va emigrar a Milà, deixant la seva ciutat natal.

Trajectòria militant El 1969, juntament amb Alberto Franceschini i altres exmilitants comunistes, Gallinari va decidir dedicar-se a la lluita armada. Després d'un curt període com a membre del Superclan (una organització majoritàriament desconeguda formada per Corrado Simioni, que més tard va ser acusat de ser el cervell polític de les Brigades Roges durant el lideratge de Mario Moretti), es va convertir en membre de les Brigades Roges, inicialment com a col·laborador extern i després com a membre clandestí de ple dret a partir de 1973.

El 1974 va participar en el segrest del jutge Mario Sossi i, posteriorment, va ser arrestat a Torí, juntament amb Alfred Bonavita. El 1976 es va escapar de la presó de Treviso. Aleshores pertanyia a la cèl·lula romana de les BR i va tenir un paper rellevant en el segrest d'Aldo Moro, un ex-primer ministre demòcrata-cristià d'Itàlia (març de 1978). Gallinari va ser un dels integrants que van emboscar el cotxe del polític a la Via Fani de Roma, assassinant tres dels policies que formaven part de l'escorta armada de Moro. Després d'aquest segrest, Gallinari va esdevenir membre del comitè executiu de les BR. Moro va ser posteriorment assassinat, en circumstàncies obscures, el maig següent.

Detenció El 24 de setembre de 1979 va ser detingut mentre canviava les matrícules dels cotxes que s'utilitzarien en una acció de les Brigades Roges. La policia italiana li va disparar dos trets abans de l'arrest i va ser sotmès a una operació d'emergència de cinc hores. D'inici va ser condemnat per l'assassinat de Moro. Tanmateix, més tard, es va saber que no havia estat Gallinari, sinó un altre militant de les Brigades Roges, Germano Maccari. Segons les reconstruccions oficials del judici, Gallinari era present a l'amagatall de les BR a Roma, on Moro va ser detingut durant 55 dies, juntament amb Moretti, Anna Laura Braghetti i Germano Maccari. Durant la seva detenció, Gallinari va ser un dels pocs membres de les BR que no va col·laborar amb la justícia italiana. En canvi, va continuar tenint contactes amb els membres lliures de l'organització i va participar indirectament en els seus debats polítics.

Règim de semillibertat L'octubre de 1988, després que la majoria d'integrants de l'organització estiguessin en règim de detenció o empresonament, va signar un document conjunt amb la resta de presos de les BR que confirmava la seva línia continuista. A causa de problemes de salut relacionats amb les ferides que va rebre durant la seva detenció el 1979, va poder passar certs períodes de temps fora dels murs de la presó. El març de 2006, va publicar un llibre autobiogràfic, titulat Un contadino nella Metropoli. Ricordi di un militante delle Brigrate Rosse (en català, "Un compatriota a la metròpoli. Records d'un militant de les Brigades Roges"), proporcionant la seva pròpia versió de les gestes de les Brigades Roges.

Mort El matí del 14 de gener de 2013 se'l va trobar inconscient al garatge de casa seva, a Reggio de l'Emília, i va ser traslladat a un hospital, on se'l va declarar mort.

Notes

Referències

Categoria:Persones de Reggio de l'Emília Categoria:Morts el 2013 Categoria:Militants de les Brigades Roges Categoria:Morts a l'Emília-Romanya Categoria:Polítics de l'Emília-Romanya Categoria:Polítics italians morts al segle XXI Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1951