El míssil Precision Strike (PrSM; ) és una sèrie de míssils balístics, tant de curt com de mitjà abast, desenvolupats per Lockheed Martin per substituir l'MGM-140 ATACMS . La variant inicial d'aquest míssil, Increment One, està actualment en servei tant amb l'exèrcit dels Estats Units com amb l'exèrcit australià, i Austràlia és un soci del programa. Les variants posteriors, en particular el míssil antibuc terrestre (LBASM), tindran una capacitat de focalització antibuc, i altres variants introduiran noves càrregues útils i abastos.
Actualment, el míssil Precision Strike només es pot disparar des del llançador M142 HIMARS; tot i que s'estan explorant plans per fer que el míssil pugui ser disparat des de vaixells de superfície a través del sistema de llançament vertical Mark 41. Austràlia i els Estats Units són actualment les úniques nacions que posseeixen el míssil, i la sol·licitud d'exportació de Noruega ha estat denegada, mentre que el Regne Unit està considerant comprar-lo.
Està previst que el PrSM, juntament amb altres míssils americans i noruecs, es fabriqui en un complex a Austràlia, augmentant la producció nacional als Estats Units.
Desenvolupament miniatura|Un disseny conceptual per al míssil Precision Strike El març de 2016, Lockheed Martin, Boeing i Raytheon van anunciar que presentarien una oferta per un míssil per complir amb el requisit de Long Range Precision Fires (LRPF) de l'exèrcit dels Estats Units per substituir l'ATACMS. El PrSM utilitzarà tecnologia de propulsió avançada per volar més ràpid i més lluny (originalment fins a ). També està dissenyat per ser més prim i elegant, augmentant el nombre de míssils per càpsula a dos i duplicant la capacitat dels llançadors M270 MLRS i M142 HIMARS. Boeing i Raytheon van participar en l'esforç competitiu, però tots dos van abandonar la competició a principis del 2020, deixant que Lockheed Martin desenvolupés el míssil. L'arma estava prevista que assolís la capacitat operativa inicial el 2023; el PrSM inicial només podrà impactar en objectius estacionaris a terra, però les versions posteriors rastrejaran objectius mòbils a terra i mar. Amb la retirada dels Estats Units del Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi, l'abast del PrSM s'augmentarà més enllà dels limitació imposada pel tractat.
El juny de 2020, l'exèrcit va començar a provar un nou buscador multimode, una actualització del míssil Precision Strike. S'espera que el buscador actualitzat per formar part d'una important millora del programa prevista per al 2025. Els avenços tecnològics, inclosa la possible aplicació de la tecnologia estatorreactor, podrien ampliar l'abast de l'arma fins a .
El juliol de 2021, els EUA van anunciar que Austràlia s'havia convertit en soci del programa PrSM, i l'exèrcit australià va signar un memoràndum d'entesa per a l'increment 2 (míssil antivaixell terrestre) del programa amb l'Exèrcit dels EUA per a Exportacions i Cooperació en Defensa i havia contribuït 54 milions de dôlars. El gener de 2024, Austràlia es va comprometre a continuar la col·laboració amb els Estats Units i, posteriorment, també comprarà els increments 3 i 4 de PrSM Això ampliarà l'abast dels míssils PrSM d'Austràlia més enllà dels 1.000 km (620 mi) i potencialment rivalitzarà amb el míssil de major abast d'Austràlia, el BGM-109 Tomahawk. El juny de 2025, el país va signar un Memoràndum d'Entesa amb els Estats Units per desenvolupar conjuntament el míssil. miniatura|Llançament de míssils de precisió des d'un M142 HIMARS El Regne Unit, com a part d'una actualització de l'M270 MLRS de l'exèrcit britànic a l'estàndard M270A2, ha insinuat que possiblement podria adquirir PrSM.
El 8 de desembre de 2023, l'exèrcit dels Estats Units va anunciar que s'havia lliurat el primer lot de PrSM.
El 17 de juny de 2024, la donada de baixa va ser enfonsat com a vaixell objectiu al complex de la serralada de les Illes Marianes de l'oceà Pacífic Nord, aparentment en la primera prova del PrSM en un objectiu mòbil.
El 26 d'agost de 2024 es va anunciar que els EUA havien rebutjat una sol·licitud de Noruega per adquirir el míssil de precisió d'atac (PrSM).
El 23 de gener de 2025, el Comitè Ministerial de Cooperació de Defensa del Bàltic va expressar l'interès comú dels Estats Bàltics en l'adquisició del míssil d'atac de precisió HIMARS (PrSM) mitjançant la signatura de la Declaració Conjunta.
Variants El PrSM té quatre "increments" en desenvolupament o per desenvolupar.
Increment Un L'Increment Un és el míssil que utilitza actualment l'exèrcit dels Estats Units. Té un abast de 310, segons el tractat. i no conté un cercador multimode. Està substituint gradualment els míssils balístics tàctics MGM-140 ATACMS. Austràlia opera aquesta variant des del juliol de 2025.
Míssil antinau terrestre (Inc 2) L'Increment Dos del PrSM es coneix oficialment com a Míssil Antibuque Terrestre. L'LBASM compta amb un buscador multimode, a diferència de l'Increment Un, que li permet travessar zones denegades amb més facilitat. Com que l'LBASM estava en desenvolupament després de la retirada dels EUA del Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi el 2019, el seu abast s'ampliarà més enllà dels 310 anteriors.llindar de , fins a uns 620 previstos, així com augmentar la velocitat del míssil. Com el seu nom indica, el LBASM serà un míssil balístic antivaixell i, en col·laboració amb el buscador multimode, tindrà la capacitat d'enfrontar-se a objectius mòbils. S'entén que la primera adquisició del míssil es completarà durant l'exercici fiscal 2028, i que el Cos de Marines dels Estats Units els rebrà aleshores.
Increment Tres miniatura|Projecte de càrrega útil modular proposat per l'exèrcit dels Estats Units per al Precision Strike Missile Increment 3 L'Increment Tres del míssil inclourà la major part de la mateixa tecnologia que els Increments U i Dos. La seva principal addició serà l'ampliació de la varietat d'armaments que pot transportar el míssil, ja que probablement portarà més municions explosives. Pel que fa a l'Increment Tres, s'ha de dissenyar per al seu ús com a arma antifortificació, probablement capaç de destruir més estructures. No hi ha informació disponible sobre quan les Forces Armades dels Estats Units o l'Exèrcit Australià adquiriran l'Increment Tres. Tanmateix, es creu que estaran disponibles després dels Increments u, dos i quatre. Segons Lockheed Martin, s'inclourà un nou cap de guerra a l'Increment Tres, i l'Exèrcit està estudiant incloure capacitats de submunicions, inclosa la família de drons Raytheon Coyote i la bomba planadora en miniatura Orbital ATK Hatchet.
Increment Quatre L'Increment Quatre se centra en l'ampliació de l'abast del míssil, alhora que conté la major part de la tecnologia dels Increments Un, Dos i probablement Tres. El Quatre tindrà com a objectiu ampliar l'abast més enllà dels 310 milles (500 km) de l'Increment One, així com els 620 milles (1.000 km) d'abast de l'Increment Two. Avançarà en la tecnologia de propulsió i aerodinàmica per aconseguir aquest abast. Actualment, Increment Four està competint per contractes amb Lockheed Martin, així com un equip combinat de Raytheon i Northrop Grumman.
Increment Cinc El desembre de 2024, el director de l'Equip Interfuncional de Focs de Precisió de Llarg Abast, el general de brigada Rory Crooks, va explicar per separat que s'està treballant inicialment en un cinquè increment i que una iniciativa de desenvolupament científic i tecnològic començarà l'any fiscal 2026. La idea, va explicar, és dissenyar un míssil que es pugui disparar des d'un vehicle autònom. "Si esteu familiaritzats amb una càpsula MLRS [Sistema de Llançament Múltiple de Coets M270], fa uns de llarg", va dir el general d'una estrella al públic. "Si teniu alguna cosa sense cabina, que és autònoma, és possible que pugueu emprar alguna cosa més llarga que això".
Referències
Categoria:Míssils balístics