miniatura|La primera pàgina del Còdex Fejérváry-Mayer representa, al centre, Xiuhtecuhtli, el déu del foc de pell vermella, del qual brollen quatre dolls de sang o lava. Els colors indiquen els quatre punts cardinals, i el groc representa el nord. Cada quart està compost per un arbre, un ocell i dues deïtats. El Còdex Fejérváry-Mayer és un còdex mesoamericà amerindi del grup Borgia, també conegut com el Tonalamatl dels Pochteca (és a dir, Llibre de calendari endevinatori dels comerciants).
Característiques físiques L'estil del còdex és típicament indígena amerindi: sobre una pell d'animal, amb 3,85 m de llargada, plegat en acordió en 22 làmines pintades per totes dues cares amb un format rectangular de 16,2 cm per 17,2 cm.Gordon Brotherston, Painted Books from Mexico, British Museum Press, 1995, p. 178.
Nom Quan el duc de Loubat publica un facsímil d'aquest còdex el 1901, l'anomenaren Còdex Fejérváry-Mayer, en honor als dos darrers col·leccionistes que l'havien conservat..
El famós epigrafista Miguel León-Portilla li donà el 1985 el nom de Tonalamatl dels pochteca, d'acord amb la interpretació del contingut.
Història El Còdex Fejérváry-Mayer és anterior al 1521.
La seua història es desconeix fins al 1829, quan Gabriel Fejérváry feu una còpia d'aquest còdex per al llibre Antiquities of Mexico d'Edward King, vescomte de Kingsborough..
Franz Pulszky, nebot de Gabriel Fejérváry, heretà el còdex el 1851 juntament amb la resta de la col·lecció d'antiguitats del seu oncle.. Davant de dificultats financeres, vengué el còdex al col·leccionista Joseph Mayer, i aquest va donar la seua col·lecció al Museu Públic Gratuït de Liverpool el 1867, en què es troba de llavors ençà.
Se'n feu un facsímil a petició del duc de Loubat. el 1901.
Desenvolupament Aquest còdex amerindi el va classificar dins el grup Borgia Eduard Georg Seler per la seua semblança en l'estil pictòric amb altres còdexs del grup.. Alfonso Caso va deduir més tard, per la similitud de l'estil de les pintures de Tizatlán, a l'estat de Tlaxcala, amb el del Còdex Borgia, que tots els còdexs del grup eren originaris d'una àrea entre Puebla i Tlaxcala. El 1961, Karl Nowotny, sense negar la hipòtesi d'Alfonso Caso, assenyala una influència mixteca en l'estil del Còdex Fejérváry-Mayer. L'historiador J. Eric S. Thompson, basant-se en semblances amb el Còdex Tro-Cortesià, creia que també s'hi podia detectar una influència maia. Miguel León-Portilla pensa que és probable que aquest còdex siga una expressió de la barreja cultural induïda pels contactes comercials entre els pochteca de Tlatelolco o Tenochtitlán i les cultures la influència de les quals és evident en el còdex;. conclou que el lloc exacte de producció del còdex podria ser qualsevol dels jaciments de producció de còdexs més importants situats a la ruta dels pochteca, a part de Tenochtitlán, perquè l'estil dels còdexs l'origen dels quals es podria atribuir a la capital mexicana no correspon al d'aquest manuscrit.
Contingut Els estudiosos afirmen que aquest còdex té més punts en comú amb el Còdex Laud que altres còdexs del grup Borgia.
Com tots els còdexs precolonials amerindis, es llig de dreta a esquerra.
Es tracta d'un tonalamatl, un calendari de prediccions i cerimònies dedicades a certes deïtats protectores com ara Yacatecuhtli, déu dels mercaders i comerciants. Devien emprar aquest calendari per a determinar dates favorables per a fer les seues expedicions..
Notes i referències
Vegeu també Còdex mesoamericà
Categoria:Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica Fejervary-Mayer