va ser un bard basc que va viure a la Vall de Salazar (Navarra) al tombant del , la vida i la mort del qual es van transmetre per tradició oral fins que, el 1917, Arturo Campión en va publicar una versió per escrit. Aquesta versió es basa en la documentació coetània sobre els fets que va recollir el governador de les valls del Roncal i Salazar a principis del .
Gartxot és un hipocorístic de Gartzea –nom que va derivar més tard en el cognom Garcia–, en ús a l'edat mitjana.
La llegenda Gartxot era llaurador, una mena de serf de les terres de l'abadia de Roncesvalls. Aficionat a la rima i el cant, cantava trobes sobre la batalla de Roncesvalls. A principis del , els monjos de Santa Fe de Concas es van fer càrrec de l'abadia i van saber que el fill de Gartxot, Mikelot, tenia una veu prodigiosa. Volent gaudir-ne, van donar la llibertat a Gartxot però es van quedar amb Mikelot per a convertir-lo en monjo i ensenyar-li a cantar en llatí en comptes de basc, considerada pels monjos una llengua bàrbara. Gartxot, però, no va acceptar perdre el seu fill i tots dos van fugir de l'abadia a les muntanyes d'Itzaltzu.
Per ordre del merino (governador) de la regió, els soldats van perseguir i capturar pare i fill. Incapaç de suportar la idea que Mikelot caigués en mans dels monjos, Gartxot el va matar. Com a càstig, va ser condemnat a ser cremat a la foguera, tot i que li fou commutada la sentència per cinc anys de presó en una torre del coll d'Elkorreta, a la muntanya d'Abodi (entre la vall de Salazar i la selva d'Irati), sense més manutenció que l'almoina pública. Algunes versions expliquen que fou emparedat en una cova d'Elkorreta, no pas tancat en una torre. Es diu que, durant el seu captiveri, els coloms li portaven grans de blat perquè no es morís de fam. Finalment, a l'abril de 1110, poc abans del final de la seva condemna, Gartxot es va morir de fam i set i de les penalitats sofertes.
Rerefons històric La llegenda de Gartxot es va conservar oralment entre els habitants de les valls pirinenques durant segles. A començaments del , Arturo Campión la va escoltar per casualitat parlant amb una pagesa d'Itzaltzu i va decidir fer-ne una novel·la a partir del relat oral i la poca documentació de l'època que en va poder recopilar. A la novel·la del 2019 Las brumas de Euskal Herría (Gartxot), d'Inazio Elizaran, hi ha un epíleg amb el llistat dels esdeveniments que s'han pogut verificar en fonts documentals.
En la cultura popular El 1917, Arturo Campión, un escriptor navarrès nascut al , va donar a conèixer Gartxot amb la seva obra El bardo de Itzaltzu. El 1981, Benito Lertxundi li va dedicar la cançó Itzaltzuko bardoa a l'àlbum Altabizkar/Itzaltzuko bardoari. El 2003, Asisko Urmeneta va publicar, juntament amb Jokin Larrea i Marc Armspach, el còmic Gartxot. El novembre del 2011 es va estrenar Gartxot, una pel·lícula d'animació per a adults dirigida per Asisko Urmeneta i Juanjo Elordi. El gener del 2019, Inazio Elizaran va publicar la novel·la Las brumas de Euskal Herría (Gartxot).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Ruta de Gartxot a la selva d'Irati
Categoria:Personatges llegendaris bascos Categoria:Poetes bascos en basc Categoria:Poetes navarresos Categoria:Cultura de Navarra Categoria:Història de Navarra Categoria:Roncal-Salazar Categoria:Morts a Navarra Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Escriptors navarresos en basc