miniatura|Una figura xipriota de Dea Gravida que data d'entre els segles VIII-V ae, Museu del Louvre Dea Gravida o Dea Tyria Gravida era una dea o una representació de dones mortals, associada amb la procreació i la fertilitat pròpies de la cultura fenícia. Tot i no saber-se gaire sobre el culte al voltant de Dea Gravida, se n'han trobat estàtues d'ofrena de terracota a la Mediterrània oriental, sobretot a Fenícia i Xipre. Aquestes estatuetes difereixen de les figures kourotròfiques, que sostenen nadons i no estan pas visiblement embarassades.
Etimologia Dea Gravida és un nom que els arqueòlegs moderns han aplicat a aquesta mena de figures, i es tradueix com a 'dea embarassada'. El terme gravida prové de la paraula llatina gravidus, i s'utilitza per a descriure una dona embarassada. Tyria és una referència a Tir, que és on s'han trobat moltes figures d'aquest tipus.
Rol en cultes miniatura|Estatueta xipriota d'una Dea Gravida asseguda El paper exacte en el culte i l'objectiu de les figuretes d'ofrena no és clar. S'ha indicat que les xifres representen una dea mare o de la fertilitat, prostitutes sagrades o encanteris per a protegir les dones durant l'embaràs. S'han trobat ocasionalment figures de Dea Gravida juntament amb una estàtua d'un home barbut amb una corona egípcia atef. És possible que formassen una parella divina; no és clar, però, exactament per què estaven junts o a qui representen. miniatura|Un exemple d'una figura de Dea Gravida (Museu Nacional de Dinamarca) Les figures d'ofrena solen mostrar una dea embarassada o una dona asseguda o dempeus, sovint amb una mà recolzada sobre l'abdomen. Aquestes figures es feren exclusivament de terracota i són petites. Les figuretes sovint es representaven duent vels amb el cabell trenat enrotllat a cada costat del cap, la qual cosa al principi es descrivia erròniament com a figures amb una "cobra de caputxa" o "banyes". Se'n va trobar una variant a Trípoli, que mostra la figura sostenint una coca d'ofrena.
Les figures es van fer per primer vegda a la costa del Llevant, al segle VIII abans de la nostra era, i es van generalitzar durant els segles VI ae a IV ae, amb els primers exemples coneguts a Xipre, del segle VI ae. Les representacions de l'embaràs i la maternitat eren poc comunes en la iconografia de l'Orient Pròxim, ja que la fertilitat s'indicava amb figures femenines nues que se sostenien les sines. Les més nombroses i més fines provenen de tombes fenícies de prop d'Aczib, a prop de l'antiga Tir. Algunes d'aquestes figures estan dedicades a Xipre des del segle VI fins al segle V ae. A Xipre, només s'han trobat una gran quantitat de figures a les ciutats de Cítion, Lapethos i Amatunte, en què dominaven l'idioma i la cultura fenícies. Dins de Cítion, aquestes figures s'han trobat en dos santuaris urbans i en l'acròpoli d'Amatunt, en què es trobava el santuari principal d'Afrodita Kypria. També s'ha trobat una sola figura en un santuari de Quitri. S'han trobat figures a Lacònia, al santuari d'Ilitia Inatia a Creta, i possiblement al de Demèter de Corint. Algunes d'aquestes figures poden haver tingut una funció com a model d'ensenyament mèdic de l'anatomia, ja que algunes s'han trobat amb un forat quadrat a l'abdomen, on es va col·locar un model de fetus.
Les figures de terracota s'han dividit en tres grups diferents: les fetes a mà, les fabricades en torn de terrissaire i les elaborades en motles. Les figures modelades en sèrie van tenir la major influència externa d'altres cultures. Aquestes s'usaven en massa com a figures d'ofrena en santuaris, com a ofrenes funeràries en cementeris, i a vegades s'han trobat en la càrrega de vaixells mercants enfonsats.
Referències
Categoria:Deesses mare Categoria:Líban