Casimiro Montenegro Filho (Fortaleza, Ceará; 29 d'octubre de 1904 - Petrópolis, Rio de Janeiro; 26 de febrer de 2000) va ser un militar brasiler, amb el grau de mariscal de l'aire. Va ser l'ideòleg i fundador de l'Institut Tecnològic d'Aeronàutica (ITA) i del Centre Tècnic d'Aeronàutica (CTA), i havia sigut un dels responsables de la creació del Correu Aeri Militar.

És el patró de l'àrea d'enginyeria aeronàutica de la Força Aèria Brasilera i el patró de la 43a càtedra de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria. L'any 2025 va ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria.

Biografia Casimiro Montenegro Filho va néixer a Fortaleza, estat de Ceará, el 1904, fill de Casimiro Ribeiro Brasil Montenegro i Maria Emília Pio Brasil. Va cursar primària i secundària a la seva ciutat natal i, als 19 anys, en contra dels desitjos del seu pare, va viatjar a Rio de Janeiro (amb l'ajuda del seu germà gran, Alfredo) per convertir-se en soldat. Així, el 1923 va ingressar a l'Escola Militar de Realengo, a Rio. Va graduar-se com a cadet el 1928, però el 1930 ja era tinent de l'exèrcit i instructor de vol. Aquell mateix any va participar en la Revolució de 1930, que va posar fi a la Primera República Brasilera.

El 12 de juny de 1931 va dur a terme el primer vol del Correu Aeri Militar, entre les ciutats de Rio de Janeiro i São Paulo; un servei que ell mateix havia ajudat a crear. Va estar acompanyat, com a copilot (observador de vol), pel tinent Nelson Freire Lavenère-Wanderley. Van volar en un biplà monomotor Curtiss Fledgling, matrícula K263, des de la base aèria de Campo dos Afonsos, a Rio, amb destinació a l'aeroport de Camp de Mart, al centre de São Paulo. Tanmateix, a causa de problemes meteorològics, el Curtiss va aterrar a l'Hipòdrom de Mooca i, per tal de completar la missió, va ser necessari agafar un taxi fins a l'edifici de Correus de l'Avinguda São João. Amb el temps, va obrir noves rutes a destinacions de les regions sud i nord-est del país.

Durant la revolució de 1932, Montenegro era el comandant en cap del Destacament d'Aviació de São Paulo. Com que va romandre lleial al govern federal, va ser arrestat per les tropes de l'aixecament paulista i va romandre detingut durant 85 dies.

El 1941, es va graduar a la primera promoció d'Enginyeria Aeronàutica a l'Escola Tècnica de l'Exèrcit, depenent de l'Institut d'Enginyeria Militar. El mateix any es va crear el nou Ministeri d'Aeronàutica; i el cos d'Aviació Militar, fins aleshores depenent de l'exèrcit brasiler, va integrar-se en la recentment instituida Força Aèria Brasilera.

Ja ascendit a tinent coronel, Montenegro va visitar el Massachusetts Institute of Technology (MIT) els anys 1943 i 1944, i d'aquestes visites va sorgir la intenció de crear una institució similar al Brasil, amb l'objectiu de desenvolupar professionals i tecnologia aeronàutica. Amb l'ajuda del professor Richard Harbert Smith, cap del Departament d'Enginyeria Aeronàutica del MIT, va desenvolupar les directrius per a aquesta nova institució. Durant la resta de la dècada de 1940, Montenegro es va involucrar en la construcció del CTA i l'ITA, que es van inaugurar a començaments dels anys cinquanta a la ciutat de São José dos Campos, estat de São Paulo.

Col·laboració amb Henrich Focke Casimiro Montenegro Filho va viatjar a Alemanya per conèixer els projectes innovadors en què estava treballant la Focke-Wulf a Bremen. El 1952, va convidar l'enginyer aeroespacial i fundador de la companyia, Henrich Focke, a treballar al CTA. Aquesta idea va ser-li suggerida per l'enginyer Wilhelm Stein, contractat per Montenegro per participar en un altre dels seus somnis, el PAR: el centre de recerca per a la construcció d'aeronaus del CTA.

El professor Focke i el seu equip van arribar el 1953 a São José dos Campos per desenvolupar al PAR el projecte Convertiplà, un avió capaç d'enlairar-se verticalment i després volar horitzontalment. Segons Casimiro Montenegro i el periodista Roberto Pereira de Andrade, autor del llibre A història de la construcció aeronàutica al Brasil, l'arribada de Focke i el seu equip d'especialistes al PAR va constituir l'embrió d'Embraer, la fàbrica aeronàutica brasilera (en la seva fundació, el 1969, de capital públic).

Casimiro va ocupar la direcció del Centre Tècnic d'Aeronàutica (actual Departament de Ciència i Tecnologia Aeroespacial, DCTA) fins al 1965, quan va ser destituït pel ministre Eduardo Gomes, per no tornar mai més. Durant aquest període va absentar-se del càrrec unes quantes vegades, però sempre va treballar pel creixement de l'institut que havia concebut el 1943.

Mort El mariscal Casimiro Montenegro Filho va morir als 95 anys a Petrópolis, la matinada del 26 de febrer de 2000, i va ser enterrat amb honors militars. El cos de Montenegro descansa a la Cripta dels Aviadors del cementiri de São João Batista a Rio de Janeiro.

Vida personal El 25 de febrer de 1954, als 49 anys, Casimiro es va casar amb Maria Antonietta, la seva neboda de 29 anys.

Homenatges miniatura|Estàtua de Casimiro Montenegro Filho a l'entrada del DCTA, a São José dos Campos . El 1957 va ser guardonat amb la Medalla al Mèrit Santos-Dumont. El 2 de desembre de 1975 va rebre el títol de doctor honoris causa de la Universitat Estatal de Campinas. Va ser guardonat amb el Premi Anísio Teixeira el 1981 en la primera edició d'aquest guardó, creat per la Fundació CAPES per honorar les personalitats que hagin contribuït al desenvolupament de l'educació al Brasil.

És patró de les següents institucions:

Força Aèria Brasilera, patró de l'Enginyeria Aeronàutica. Institut Històric-Cultural d'Aeronàutica, càtedra núm. 19. Acadèmia Nacional d'Enginyeria, càtedra núm. 43.

La seva vida està detallada en el llibre de Fernando Morais titulat Montenegro - As Aventuras do Marechal que Fez uma Revolução nos Céus do Brasil, publicat el 2006; el mateix any que es va editar Casimiro Montenegro Filho, escrit pel fundador d'Embraer, Ozires Silva, en col·laboració amb Decio Josué Antonio Fischetti.

El 21 de maig de 2025, el president Luiz Inácio Lula da Silva va sancionar la Llei núm. 15.135, que inscriu el mariscal Casimiro Montenegro Filho al Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria. Aquesta és el resultat del projecte de llei 4.774/2019, elaborat pel diputat federal Eduardo Cury (PSDB/SP), i el ponent al Senat Federal va ser el senador Marcos Pontes (PL-SP).

Referències

Enllaços externs

Casimiro Montenegro Filho . Minibiografia publicada a la wiki de l' Associació d'Enginyers d'ITA . Fundació Casimiro Montenegro Filho Manuel Cambeses Júnior, Coronel-Aviador R1, "Homenatge al Mariscal de l'Aire Casimiro Montenegro Filho" (entronització a la "Galeria de Patrons" d'INCAER) - Institut Històric-Cultural d'Aeronàutica, octubre de 2004)

Categoria:Militars brasilers Categoria:Persones de Fortaleza Categoria:Aviadors Categoria:Enginyers brasilers Categoria:Enginyers aeronàutics Categoria:Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria Categoria:Morts a l'estat de Rio de Janeiro