miniatura|Caixa de rellotge de butxaca, 1870. La petxina exterior protegeix el rellotge. La capa interior conté una finestra de vidre. L'anella serveix per subjectar una cadena. a caixa de rellotge és el component estructural que acull i protegeix el mecanisme intern d'un rellotge. Per a un rellotge mecànic de butxaca, sol ser generalment metàl·lica i comú a tots els rellotges fins a principis del segle XX. El seu disseny, materials i sistema de tancament influeixen directament en la resistència, estètica i funcionalitat del rellotge, especialment en models moderns de rellotges de quars i en rellotges resistents a l'aigua.
Les caixes de rellotge, poden estar fetes de diferents materials. Entre altres Acer inoxidable : resistent i econòmic. Titani : lleuger i hipoalergènic. Ceràmica : estètica i resistent a ratllades. Plàstic o resina : comú en rellotges esportius. Or, plata o platí : en rellotges de luxe. Llautó, alpaca i aliatges més econòmics.
Història miniatura|Caixa de rellotge del ("Taschenuhr") fet per Peter Henlein Les caixes dels primers rellotges que es van portar, fabricats a l'Europa del segle XVI, eren de una mida entre els rellotges de paret i els rellotges de butxaca actuals. Aquests "rellotges" es lligaven a la roba o es portaven amb una cadena al voltant del coll. Eren cilindres de llautó pesats en forma de tambor de diversos centímetres de diàmetre, gravats i ornamentats. Només tenien una maneta de les hores. L'esfera no estava coberta de vidre, sinó que normalment tenia una coberta de llautó amb frontisses, sovint perforada decorativament amb reixes perquè es pogués llegir l'hora sense obrir-la. Molts dels moviments incloïen mecanismes de carilló o despertador.
La forma va evolucionar més tard cap a una forma arrodonida; i van rebre el nom d'ous de Nuremberg. Encara més tard al segle hi va haver una tendència per als rellotges de formes inusuals, i es van fabricar rellotges amb forma de llibres, animals, fruites, estrelles, flors, insectes, creus i cranis. Els estils van canviar al segle XVII i els homes van començar a portar rellotges de butxaca en lloc de portar-los com penjolls. Això va passar el 1675 quan Carles II d'Anglaterra va introduir les armilles.
Per poder cabre a les butxaques, la caixa del rellotge va evolucionar cap a una forma arrodonida i aplanada, sense vores afilades. A partir del 1610 es va començar a utilitzar vidre per protegir l’esfera, i les caixes incorporaven tapes posteriors a pressió o amb frontisses. També es van introduir les claus de remuntatge, el nom de les quals prové de la paraula alemanya fuppe, que significa “butxaca petita”.
Fins a la segona meitat del segle XVIII, els rellotges eren articles de luxe i les caixes sovint es feien de metalls preciosos. A finals del segle XVIII, però, es van popularitzar caixes més senzilles i econòmiques, especialment en rellotges destinats a mariners, sovint decorades amb pintures simples però acolorides.
Els models més avançats del segle XVIII, com els dissenyats per John Harrison (1693–1776), ja utilitzaven caixes metàl·liques robustes similars a les actuals, dissenyades per protegir mecanismes de gran precisió durant llargs períodes i en condicions adverses.
Rigidesa de la caixa i la del vidre miniatura|Caixa de fusta d'un rellotge de butxaca del s.XIX-s.XX. Segell rus, 2010 En els rellotges esportius dissenyats per a immersions a grans profunditats cal tenir en compte la rigidesa de la caixa i la del vidre. Ambdues peces per separat i el seu comportament conjunt en funcionament. Per a recordar unes xifres orientatives, una caixa d’acer inoxidable és dues vegades més rígida (a igualtat de dimensions) que una caixa de titani. El comportament del conjunt (de cara a les prestacions), però, pot ser igual en ambdós casos. (La rigidesa/elasticitat es calcula a partir del Mòdul d'elasticitat).
Pel que fa a les densitats cal recordar que (aproximadament) són: acer inoxidable- 8 g/cm3 titani- 4,5 or- 19 platí- 21 plata- 10,49 llautó- 8,6 alumino- 2,7 resines reforçades- 1,3
Tipus de caixa miniatura|Caixa de rellotge de butxaca francès dels anys 20 Com s'ha explicat abans, les caixes de rellotge són l'element exterior que acull els components principals del rellotge, que es poden classificar segons la forma o el sistema de tancament
Per la forma : Rodona : la més comuna, facilita l'estanquitat. Quadrada o rectangular : freqüent en rellotges de vestir. Tonneau (barril) : amb laterals corbats, estil clàssic. Irregular o decorativa : en rellotges de moda o joieria El disseny de la caixa i la corretja són objectes de disseny protegits. Pel sistema de tancament : Clamshell: La caixa dels rellotges de butxaca dels nostres avantpassats Caixa roscada : amb tapa posterior que s'enrosca, habitual en rellotges submergibles. Caixa a pressió : la tapa s'encaixa mitjançant pressió, requereix una premsa especialitzada. Caixa amb cargols : menys comú, usada en rellotges tècnics o vintage. miniatura|Dues parts centrals de caixes de tres peces. Vegeu un braç amb forat per al passador. Caixa de tres peces. part frontal amb el vidre part central de la caixa; acostuma a integrar 4 braços terminals, amb un forat cadascun (cec o passant) per al passador telescòpic del braçalet part del fons o tapa
Materials exòtics Cristall de roca. Cristall de roca. Vidre de cristall de roca. Jade.
Tipus de vidre miniatura|Imatge d'alta resolució d'un rellotge amb marca de plata i acabat superficial de precisió El nom tradicional per a la tapa transparent de l'esfera és vidre. Encara que sigui d'un altre material. El vidre protegeix l'esfera del rellotge i pot estar integrat a la caixa o inserit mitjançant pressió o adhesiu:
Vidre acrílic : plàstic transparent, econòmic i fàcil de polir. Vidre mineral : Vidre trempat, més resistent a cops. Vidre de safir : extremadament dur i resistent a ratllades, usat en rellotges de gamma alta. Vidre híbrid : combinacions de materials per millorar resistència i visibilitat. Gorilla Glass. Policarbonat. Plexiglas. Marca comercial de vidre acrílic. Fusta transparent. En el futur podria emprar-se un Compòsit de vidre transparent com a vidre de rellotge.
El muntatge del vidre pot requerir pressió controlada, especialment en caixes sense bisell roscat.
Rellotges tradicionals En els rellotges tradicionals, els vidres acostumaven a ser convexos. Amb una curvatura que permetia l'anècdota de Jules Verne.
Tipus de tapa posterior La tapa del darrere tanca la caixa pel revers i permet l'accés al mecanisme:
Roscada : s'enrosca sobre la caixa, proporciona bon segellat. A pressió : s'encaixa mitjançant força, requereix una eina per obrir i tancar sense danyar el rellotge. Amb cargols : fixada mitjançant diversos cargols, habitual en rellotges tècnics o antics. Transparent : permet veure el mecanisme, comú en rellotges automàtics.
Premsa-tapes Un premsa-tapes de rellotge (watch case press) és una eina manual utilitzada per tancar tapes posteriors a pressió o per inserir vidres a la caixa de forma segura. És essencial en rellotgeria moderna, especialment en els moderns rellotges de quars, fets a prova d'aigua amb caixa no roscada.
Components Base estable (metall o plàstic reforçat). Eix vertical amb mecanisme de pressió (cargol o palanca). Discs intercanviables de diferents diàmetres i materials (niló, goma, plàstic dur).
Usos Tancament de tapes del darrere a pressió. Inserció de vidres sense fer malbé la caixa. Muntatge de components en processos de reparació o fabricació.
Precaucions Seleccionar el disc adequat per evitar danys. No aplicar pressió excessiva que comprometi l'estanquitat o trenqui el vidre.
Extractor de tapes i vidres L' extractor de tapes i vidres és una eina manual utilitzada per retirar tapes posteriors a pressió i vidres de rellotge sense fer malbé la caixa ni deformar els components. A diferència de la premsa caixes, que aplica força per tancar, l'extractor aplica tracció uniforme al voltant del perímetre, permetent separar elements encaixats per pressió o adhesiu. És especialment útil en rellotges antics, rellotges sense osques visibles, caixes molt ajustades o vidres acrílics que s'han d'extreure sense palanques metàl·liques.
Components Els extractors moderns solen incloure:
Cos central amb cargol d'expansió o contracció. Corona circular de ganxos (normalment 8, 10 o 12), disposats tangents a la circumferència de la tapa o del vidre. Ganxos punxeguts o corbs, dissenyats per agafar la vora exterior sense relliscar. Anell d'ajust per centrar l'eina sobre la caixa. Mànec o pom superior per aplicar la força final per obrir la caixa.
El model un model de 12 ganxos que pertany al tipus més estable, ja que distribueix la força de manera més homogènia.
Funcionament L'extractor actua mitjançant expansió radial controlada: Els ganxos es col·loquen al voltant de la vora de la tapa o del vidre. En girar el cargol central, els ganxos es tanquen o expandeixen de forma simultània. L'eina aplica una tracció uniforme a tot el perímetre. La tapa o el vidre s'allibera sense necessitat de fer palanca. Aquest mètode evita deformacions en caixes fines, minimitza el risc d'esgarrapades i redueix la possibilitat de trencar vidres acrílics o minerals.
Usos Extracció de tapes posteriors tancades a pressió. Retirada de vidres acrílics (plexi) encaixats a pressió. Separació de vidres minerals o temperats fixats amb adhesiu lleuger. Obrir caixes antigues sense osques ni esquerdes. Desmuntatge per poder polir, restaurar o substituir components.
Referències
Bibliografia Klaus Maurice: Die deutsche Räderuhr. 2 Bände, C. H. Beck, München 1976. Peter Heuer, Klaus Maurice: Europäische Pendeluhren. Dekorative Instrumente der Zeitmessung. Callwey Verlag, München 1988, . Otto Böckle, Wilhelm Brauns: Lehrbuch für das Uhrmacherhandwerk. Arbeitsfertigkeiten und Werkstoffe. 8.–10. Auflage. Wilhelm Knapp, Halle (Saale) 1951 (Reprint, herausgegeben von Michael Stern. Heel, Königswinter 2010, ISBN 978-3-86852-288-4). Hermann Brinkmann: Einführung in die Uhrenlehre (= Die Uhrmacherschule. Bd. 2). 10. unveränderte Auflage. Wilhelm Knapp, Düsseldorf 2005, ISBN 3-87420-010-8. George Daniels: Watchmaking. Updated 2011 edition. Philip Wilson Publishers, London 2011, ISBN 978-0-85667-704-5.
Enllaços externs
Categoria:Envasos Categoria:Rellotges