Els inuit de Groenlàndia (en groenlandès, kalaallit) són el principal grup ètnic i indígena de Groenlàndia. Comparteixen una ascendència, una cultura i una història comunes, i tenen com a llengua pròpia el groenlandès. Constitueixen la major part de la població del territori i són ciutadans tant de Dinamarca com de la Unió Europea.
Aproximadament el 89% de la població de Groenlàndia és d’origen inuit, unes 51000 persones, segons dades de 2012. Des del punt de vista etnogràfic, es divideixen en tres grans grups: els kalaallit de l’oest, els tunumiit de l’est i els inughuit del nord, cadascun amb variants lingüístiques pròpies.
La majoria dels inuit de Groenlàndia són bilingües en groenlandès i danès. Tot i que la població es concentra principalment a Groenlàndia, una part significativa resideix a Dinamarca i, en menor nombre, a altres països d’Escandinàvia i d’Amèrica del Nord. Els estudis genètics indiquen una combinació majoritària d’ascendència inuit amb aportacions europees.
Regions Els inuit de Groenlàndia descendeixen del poble Thule, que s’establí a l’illa entre els segles i . Atès que la major part del territori està cobert per gel, la població es concentra en tres grans regions: el nord (polar ), l’est i l’oest. Al , grups d’inuit del Canadà s’incorporaren a les comunitats del nord.
Els tunumiit, a l’est, habiten una de les zones climàticament més suaus del país, coneguda com a Tunu. Històricament, la caça de mamífers marins des de caiacs ha estat possible durant gran part de l’any.
Llengua El kalaallisut és la llengua oficial de Groenlàndia. És la variant occidental del groenlandès i forma part del conjunt de llengües inuit de la família esquimoaleutiana. És la llengua vehicular del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació del país.
Història Les primeres poblacions humanes arribaren a Groenlàndia fa uns 4.500 anys des de l’actual Canadà, associades a les cultures Independence I i Saqqaq. Posteriorment, foren substituïdes per la cultura Dorset, no relacionada amb els inuit actuals. Després d’un període de despoblament parcial, els ancestres inuit, procedents de la cultura Thule, s’estengueren per l’illa a partir del nord.
Els pobladors nòrdics s’establiren al sud de Groenlàndia a partir del segle X, però desaparegueren al segle XV. Groenlàndia fou reconeguda formalment com a territori danès el 1814. El 1979, la població votà a favor de l’autogovrn, i des d’aleshores hi ha un moviment actiu a favor de la independència. La població inuit ha experimentat oscil·lacions importants, amb descensos causats per epidèmies com la verola i la tuberculosi, seguits d’un creixement sostingut al segle XX vinculat a millores sanitàries i a l’economia pesquera.
Societat Tradicionalment, els rols de gènere entre els inuit de Groenlàndia han estat flexibles, amb una divisió funcional del treball. El matrimoni sol ser per elecció i la família extensa té un paper central en l’organització social.
L’alimentació combina productes locals tradicionals amb aliments importats. Tot i que el consum de menjar tradicional ha disminuït en alguns grups d’edat i entorns urbans, continua tenint un fort valor cultural. La caça de balenes es practica sota quotes regulades per la Comissió Balenera Internacional.
Art i espiritualitat Els inuit de Groenlàndia tenen una llarga tradició artística, especialment en el treball de pells, la talla d’ivori i la creació de figures ritualitzades anomenades tupilait. Algunes pràctiques artístiques tradicionals, com els mapes de fusta de la costa, es mantingueren actives fins al segle XIX. Les creences espirituals tradicionals atribuïen una presència espiritual als elements del cos humà i de la natura, concepcions que han deixat empremta en la cultura material i simbòlica inuit.
Referències
Categoria:Inuit