La Piztia ('bèstia, fera, feristela' en basc), anomenada en castellà La Pistia, és una bèstia salvatge llegendària que vaga pels boscos dels voltants de Domaikia, a Zuia (Àlaba). Es diu que viu en una cova a la penya Iruratxi, al mont Carrascal, i que fa desaparèixer nens i bestiar. No és perillosa de dia, però de nit es diu que devora tot el que troba.
Malgrat les nombroses contalles locals sobre el monstre, no és clara la seva naturalesa. S'ha especulat que podria tractar-se d'un animal salvatge real (un ós, per exemple) que hauria donat lloc a la llegenda, però també que podria ser una variant local del mite del Tartalo o Anxo.
Tampoc no se sap del cert l'època en què es va originar el mite, però sí que al era ja ben conegut i semblava preocupar molt els habitants de la zona. En aquells temps, al Santuari de la Mare de Déu d'Oro hi havia la tradició que, cada any, un poble de la vall de Zuia s'encarregués d'oficiar-hi la missa i recitar-hi cançons especialment compostes per a l'ocasió. Quan li va tocar a Domaikia, les seves rogatives a la Mare de Déu es van centrar a demanar la fi del malson de la Pistia. És d'aquella ocasió que data el «Cant de la Pistia» que ha arribat als nostres dies.
El cant de la Pistia
Vegeu també Gizotso Mirokutana Bèstia de Gavaldà
Referències
Categoria:Animals en la mitologia basca Categoria:Críptids Categoria:Monstres Categoria:Zuia