va ser una partisana italiana jueva, morta en combat. Medalla d'or al valor militar.
Biografia Nascuda en el si d'una família jueva, era filla de Ludwig Rosenzweig i Rosa Strakosch, originaris de la regió de Moràvia (Txecoslovàquia) i emigrats al Regne d'Itàlia, primer a Fiume (Ístria) i després a Trieste. El 1927 el pare va italianitzar el seu nom, pel de Ludovico Rosani. El 1938, quan es van promulgar les lleis racials del feixisme italià, Rita Rosani va ser expulsada de l'Institut Giosuè Carducci, on estudiava, i va haver de concloure els estudis a l'escola jueva de Trieste d'on, després, va ser mestra de primària. Malgrat això, ni ella ni els seus pares van abandonar la ciutat, ni llurs tradicions. Entre les seves amistats hi havia la filla del poeta jueu Umberto Saba i estava promesa amb el jove Giacomo Nagler, Kubi.
Quan Itàlia va entrar en la Segona Guerra Mundial, els Nagler, pare i fill, van ser internats en el camp de concentració feixista de Casoli. El 1944 tota la família Nagler va ser deportada a Auschwitz, on van ser exterminats, igual que tots els familiars dels Rosani-Rosenzweig que havien quedat a Txecoslovàquia.
Després de l'Armistíci del 8 de setembre entre Itàlia i les forces aliades, quan les tropes de la Schuzftaffel van ocupar el país, Els Rosani es van refugiar en un poblet del Friül, Rita va entrar en la resistència, primer a Portogruaro i després a Verona, on va formar una petita banda de quatre persones, anomenada l'Aquila, que al cap d'un any ja n'eren quinze, comandats per Umberto Ricca, amb el qual es va relacionar sentimentalment.
Van lluitar durant mesos contra els nazis i els militars feixistes de la República Social Italiana, a Valpolicella i a la zona de Zevio. La seva base era en una cabana al Monte Comun. Allà van ser encerclats durant una batuda el 17 de setembre de 1944, van resistir hores, però, en veure que serien capturats, els seus camarades van demanar a Rosani que abandonés el lloc, però ella va respondre: «Vuialtri g'aví voia de scherzare» (Vosaltres esteu de broma). Al contrari, es va llençar a la primera línia de combat. Quan ja es retiraven, el partisà Dino Degani, de només divuit anys, es va adonar que Rosani havia quedat enrere i estava ferida; va tornar a buscar-la, en un intent per salvar-la, però va ser mort a trets. Rosani va ser capturada pel sotstinent Mario Scaroni, de la Guardia Nacional Republicana feixista, que la va executar amb un tret al cap. Scaroni va ser jutjat el 1945, acusat de crims de guerra; en relació a l'execució de Rita Rosani es va defensar tot dient que «no vaig matar una dona, sinó un bandit». Va ser condemnat a vint anys de presó, però alliberat poc després.
Reconeixements Li va ser concedida la Medalla d'or al valor militar miniatura|Una placa en memòria de Rita Rosani a la sinagoga de Verona Verona, Roma i Trieste li han dedicat carrers. A Verona, dues escoles porten el seu nom: una escola de secundària a Borgo Venezia i una escola de primària a Borgo Trento. També té una placa commemorativa a l'escola jueva de Trieste, on va ensenyar, i a l'entrada de la Sinagoga de Verona, on es cita un passatge bíblic en hebreu:
Es va col·locar una monòlit commemoratiu en el lloc on va ser assassinada. Cada any se celebra una cerimònia, organitzada pels Voluntaris per la Llibertat en col·laboració amb els municipis de Negrar i Grezzana.
Referències
Categoria:Jueus italians Categoria:Guardonats amb la Medalla d'Or al Valor Militar Categoria:Morts a Verona Categoria:Morts el 1944 Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Morts en combat Categoria:Persones de Trieste Categoria:Nascuts el 1920