miniatura|200x200px|Bandera de la Sfatul Tarii miniatura|200x200px|Palau on és el Sfatul Țării a Chișinău miniatura|350x350px|Proclamació de la unió de Bessaràbia amb Romania Sfatul Țării és un terme romanés que vol dir 'Consell del País' (a vegades traduït com a "Soviet de Bessaràbia"), i es refereix a la cambra baixa del Govern de Bessaràbia, durant la desintegració de l'Imperi rus després de la Revolució de Febrer de 1917. Aquesta assemblea proclamà la independència de la República Democràtica Moldava el desembre de 1917, i després la unió amb Romania l'abril de 1918.
Context L'agost del 1914 començà la Primera Guerra Mundial i 300.000 soldats de Bessaràbia foren allistats a l'exèrcit de l'Imperi Rus . La majoria en van sobreviure a la derrota russa.
Al març del 1917 les operacions militars al front oriental havien arribat a un punt mort. El descontentament i els motins es gestaven entre els soldats darrere les línies del front. Molts demanaren l'establiment d'una república, perquè el tsar havia abdicat al març del 1917, però el govern provisional rus que en prengué el lloc no havia proclamat una República per a substituir l'imperi fins al setembre del 1917. El nou poder volia canvis socioeconòmics, com ara l'abolició dels privilegis de la noblesa i una reforma agrària que donàs als camperols la terra que treballaven. Alguns comités revolucionaris de soldats moldaus es van formar a les principals ciutats. Entre els principals lemes de les seues banderes hi havia "Terra i Llibertat", "Abaix la guerra" i "El dret dels pobles a l'autodeterminació".
Constitució de la Sfatul Țării El 19 d'abril i el 20 d'abril del 1917, un congrés de representants de cooperatives de poble (el primer congrés de cooperatives de Bessaràbia) es realitzà a Chișinău i va aprovar una moció que exigia poder polític i administratiu, autonomia educativa, religiosa i econòmica per a Bessaràbia, i la formació d'una assemblea legislativa, la Sfatul Țării. ('Consell del País').
A aquest primer congrés el seguiren d'altres, inclosos els organitzats per soldats, sacerdots, estudiants i professors, tots exigint autonomia. Del 2 de maig al 5 de maig del 1917 es feu a Chișinău un Congrés del Clergat i representants dels comités parroquials, tot exigint un arquebisbe que encapçalàs l'Església de Bessaràbia, autonomia política i l'establiment d'un Consell Superior com a òrgan legislatiu i executiu nacional. S'adoptaren demandes semblants en cadascun dels nou comtats de Bessaràbia.
Després de l'annexió de Bessaràbia per l'Imperi rus el 1812, la seua autonomia fou garantida el 1816, però abolida el 1828. La llengua del país, tant si s'anomenava "moldau" com "romanés", havia estat a poc a poc prohibida en institucions, esglésies i escoles en favor del rus (açò és la "russificació": el 1829 es prohibí la llengua pròpia a l'administració, el 1833 a les esglésies, el 1842 a les escoles secundàries, el 1860 a les escoles primàries i el 1871 en tota l'esfera pública, per l'ucàs imperial.K. Heitmann: Moldauisch in Holtus, G., Metzeltin, M. et Schmitt, C. (dir.): Lexicon der Romanschinen Linguistik, Tübingen, vol 3. 508-21, 1989. Del 7 de juny al 10 de juny del 1917 un "Congrés General de Professors de Bessaràbia" tingué lloc a Chișinău, i va adoptar una moció per a abolir totes aquestes prohibicions, tornar a la llengua materna i emprar l'alfabet llatí, tot donant suport a les demandes i reclamacions dels altres tres congressos.
L'abril del 1917 s'hi creà un Partit Nacional Moldau, que representava els parlants de romanés, que eren la majoria al país, i fou presidit per Vasile Stroescu, envoltat de Paul Gore, Vladimir Herța, Pantelimon Halippa i Onisifor Ghibu. Aquest partit editava una revista, la Cuvânt moldovenesc ('Paraula Moldava').
L'estiu del 1917, a mesura que la situació a l'imperi es deteriorava en tots els fronts, el Comité Central dels Soviets de Chișinău proposa el 16 de juliol l'elecció per vot directe, igual, secret i universal d'un "Soviet del país" (Sfatul Țării) que treballaria per a formular un "Projecte de llei d'autonomia territorial" de Bessaràbia. El 4 de setembre del 1917 les eleccions van investir 44 diputats dels soviets de soldats, 36 diputats dels soviets de camperols i 58 diputats dels soviets d'artesans, treballadors, assalariats, comités locals i sindicats, per a un total de 156 diputats. 105 d'aquests diputats es declararen parlants de romanés, 15 ucraïnesos, 14 jueus, 7 russos, 2 parlants d'alemany, 2 búlgars, 8 gagaüsos, 1 polonés, 1 armeni i 1 grec. En la primera sessió formal, el 21 de novembre del 1917, la "Sfatul Țării" va elegir Ion Inculeț com a president i proclamà la igualtat de gènere, la secularització de la societat, l'abolició de tots els privilegis aristocràtics, la necessitat d'una reforma agrària i la igualtat de llengües (abans, només el rus tenia estatus oficial).
Relacions amb Ucraïna El 1917, la Rada Central d'Ucraïna, l'òrgan representatiu ucraïnés establert a Kíiv el 1917 per a governar la República Popular d'Ucraïna, reclamà el territori de Bessaràbia. El Consell Sfatul Tarii sol·licità al juliol del 1917 protecció al Govern Provisional Rus amb seu a Petrograd. Alekandr Kérenski, cap del Govern Provisional, s'oposà a les reivindicacions ucraïneses. Una organització revolucionària, el Rumcherod, la van crear a Odessa tropes russes, romaneses i moldaves. El Rumcherod era un òrgan autoproclamat, no reconegut i de curta vida, dels soviets a la part sud-oest de l'Imperi rus i operava des de maig del 1917 al maig del 1918. El nom és l'abreviatura russa del nom complet del Comité Executiu Central dels Soviets del Front Romanés, la Flota de la Mar Negra i l'Óblast d'Odessa. El Rumcherod s'oposà amb força a les pretensions annexionistes d'Ucraïna. Davant d'aquest front unit contra qualsevol annexió, Ucraïna renuncià a les seues pretensions sobre Bessaràbia.
Independència de Bessaràbia / Moldàvia El 2 de desembre del 1917 la Sfatul Țării proclamà la República Democràtica Autònoma de Moldàvia dins de les fronteres del govern de Bessaràbia. Immediatament, els bolxevics intentaren prendre'n el control per la força, mentre que moltes tropes dissoltes saquejaven el país. El 13 de desembre del 1917, a petició de la majoria de la Sfatul Țării, les tropes romaneses entraren a Bessaràbia, dirigides per oficials de l'exèrcit francés sota el comandament de Berthelot. El Consell del País proclama la independència del país el 6 de gener del 1918 sota el nom de República Democràtica Moldava de Bessaràbia.
Ion Inculeț fou el primer president del Consell (Sfatul Țării) de la República Democràtica de Moldàvia, del 21 de novembre del 1917 al 2 d'abril del 1918. Constantin Stere el va succeir del 2 d'abril al 25 de novembre del 1918, després Pantelimon Halippa, del 25 al 27 de novembre del 1918 .
El 6 de febrer del 1918 la Sfatul Țării vota per unanimitat a favor de la independència de la República Democràtica de Moldàvia. La direcció del Consell fou dissolta i substituïda per un govern i un primer ministre, Daniel Ciugureanu.
Unió amb Romania El 9 d'abril del 1918 la Sfatul Țării vota a favor de la unió de Bessaràbia amb Romania. 86 membres votaren a favor de la unió, 3 en van votar en contra; 36 representants es van abstenir i 13 no van participar en la votació. L'endemà, Ferran I de Romania publicà el Decret Llei núm. 842 a Iași, Romania, que apareix en el Butlletí Oficial núm. 8.10 d'abril del 1918 formalitzant la unió de Bessaràbia amb el Regne de Romania.
Reacció bolxevic L'11 de maig del 1919, els bolxevics de Bessaràbia, que havien boicotejat la Sfatul Țării des del principi, proclamaren una "República Socialista Soviètica de Bessaràbia" a Odessa i, fins al 1924, van dur a terme incursions a Bessaràbia per a incitar aixecaments com el de Tatarbunar, intentar prendre'n el control, però sobretot demostrar la seua presència i donar suport a les reclamacions soviètiques sobre aquest territori. El 1924 crearen a Podíl·lia, Ucraïna, a la riba esquerra del Dnièster, una "República Socialista Soviètica Autònoma de Moldàvia", que va prendre el relleu de la "República Socialista Soviètica de Bessaràbia" fins a l'ocupació soviètica de Bessaràbia i l'establiment de la República Socialista Soviètica de Moldàvia (1940).
El destí dels integrants del Sfatul Țării després de l'ocupació soviètica de Bessaràbia La "Sfatul Țării" (Declaració d'Unitat) havia convertit Bessaràbia en el primer territori de parla romanesa que proclamà la seua unió amb Romania, el març del 1918. Quan hi tornaren a finals de juny del 1940 gràcies al Pacte Hitler-Stalin, els soviètics havien aprés d'aquest esdeveniment i van deportar més de 30.000 persones parlants de romanés que havien aprovat el batxillerat, que no havien tingut temps de creuar el riu Prut per a refugiar-se a la part de Moldàvia romanesa. Aquesta "primer lot", que només era el començament d'una llarga sèrie, incloïa 14 exmembres del partit "Sfatul Țării", fins i tot un exministre de la República Democràtica de Moldàvia. L'expedient núm. 824, conservat als arxius del Servei d'Informació i Seguretat de Moldàvia,Dossier penal núm. 824, del 15 de setembre del 1940 amb el núm. 603, arxius del Servei d'Informació i de Seguretat de Moldàvia, Chișinău.Dossier pénal núm. 824, classé le 15 septembre 1940 sous le n° 603, archives du Service d'Information et de Sécurité de la Moldavie, Chișinău. explica el destí d'aquests detinguts, capturats pels soviètics el 29 de juny del 1940, després que l'URSS, gràcies al Pacte Hitler-Stalin, hagués annexionat Bessaràbia el dia anterior.
El 30 de juny del 1940, el major Sazykine, cap del NKVD a Chișinău, envia al "comissari del Poble" (ministre) de l'Interior de l'URSS, Laurenti Pavlovich Béria, un telegrama per tal d'informar-lo de la seua captura i sol·licitar permís per a fer un judici a l'estil soviètic per "traïció als interessos del poble moldau", però els detinguts moriran sota custòdia sense haver estat "jutjats".Dossier pénal n° 824, classé le 15 septembre 1940 sous le n° 603, archives du Service d'Information et de Sécurité de la Moldavie, Chișinău.
Referències
Categoria:Història de Rússia Categoria:Història de Moldàvia