Una crep Suzette són unes postres franceses que consisteixen en una crep amb mantega Suzette, una salsa feta de sucre caramel·litzat i mantega, suc de mandarina o taronja, ratlladura i licor Grand Marnier o de curaçao. Les crêpes Suzette se solen servir flambejades, tot i que alguns llibres de cuina assenyalen que a la recepta original se serveixen sense flamejar.
Història Hi ha moltes llegendes al voltant de la creació d'aquesta recepta. Diversos cuiners o restaurants han afirmat o se'ls ha atribuït la invenció de la crep Suzette.
August Escoffier La creació de la recepta sovint s'atribueix a Auguste Escoffier el 1890, aleshores cap de cuina de l'Hotel Savoy de Londres. Anteriorment, havia estat cap de cuina al Grand Hôtel de César Ritz, on es va popularitzar el licor Grand Marnier. Segons aquesta teoria, Escoffier preparava creps amb gust de curaçao per al Príncep de Gal·les i futur rei Eduard VII d'Anglaterra. Es diu que aquest últim va suggerir posar el nom de Suzanne Reichenberg a les postres, l'actriu de la Comédie-Française que l'acompanyava. El 1903, la recepta va aparèixer a la Guia Culinària d'Escoffier. Altres fonts discuteixen la reivindicació d'Escoffier sobre la invenció.
Restaurants Paillard i Maire El 1891, el restaurant Paillard, propietat de Louis Auguste Paillard i situat al número 2 del carrer Chaussée-d'Antin i al número 38 del boulevard des Italiens, ja servia creps Suzette. El restaurant Maire, també propietat de Paillard, situat a la cantonada dels boulevards d'Estrasburg i Saint-Denis, també n'oferia. El 1893, un anunci a l'edició parisenca del New York Herald esmentava, entre els "creacions de la casa", crêpe Suzette. El 1929, Léon Daudet va incloure aquesta informació al seu llibre Paris vécu « A la cantonada del Boulevard d'Estrasburg i del Boulevard Saint-Denis hi havia, i potser encara hi ha, l'excel·lent restaurant Maire, on sovint sopàvem alegrement [...] L'especialitat de la casa en aquell moment era la crep — va dir la Suzette — a la melmelada, a la qual s'hi va afegir un brandi vell, que quedava bé al paisatge.»
Enric Charpentier Henri Charpentier, de Niça, va ser aprenent de pastisser al Café de Paris de Montecarlo . Havent-se convertit en un famós xef als Estats Units, va relatar a la seva autobiografia, Life à la Henri: Being the Memories of Henri Charpentier, com suposadament va inventar la crep Suzette. La seva versió conté alguns elements en comú amb la "Versió Escoffier", afegint el pas de "flama"Mentre preparava creps de taronja remullades en conyac per al Príncep de Gal·les, Charpentier presumptament va calar foc accidentalment al licor. Sense desanimar-se, el jove pastisser va dir al Príncep de Gal·les que havia inventat intencionadament la recepta per a l'ocasió de la seva visita i que l'havia anomenat "Crep de princesa". Després d'això, el príncep suposadament va demanar a Charpentier que li donés el nom d'una nena que hi havia entre els convidats. Tot i que aquesta versió sembla improbable —Charpentier va néixer el 1880, només uns deu anys abans que la crep Suzette aparegués als — Segueix sent possible que innovés flambejant la crep, en comptes de simplement aromatitzar-la.
M. Josep Segons una altra llegenda, la crêpe Suzette va ser creada per un tal M. Joseph, pastisser del restaurant parisenc Le Marivaux, el 1897, que en aquell moment subministrava regularment crêpes a la Comédie-Française. També en aquesta versió, va ser l'actriu Suzanne Reichenberg qui suposadament va inspirar la pastissera.
Preparació Prepareu les creps amb una massa feta de farina, ous, llet i sucre. Prepareu una mantega de mandarina barrejant mantega tova, sucre i el suc i la ratlladura de mandarines. Unteu aquesta barreja sobre les creps. Contràriament a la creença popular, les creps Suzette no es flamejaven originalment. Receptes posteriors utilitzen taronja i remullen la crep en xampany fi i Grand Marnier abans de flambejar-la.
Variants La crep Micheline, creada a Bordeus en homenatge a Micheline Banzet, segueix el mateix principi que la crep Suzette, substituint la mandarina per crema de xocolata i avellanes i el curaçao per whisky.
Les creps Laurette són creps Suzette sobre les quals es col·loca una cullerada de postres de melmelada de grosella vermella Bar-le-Duc al centre, abans de plegar-les en quatre parts i servir-les calentes.
Referències
Categoria:Plats amb epònim Categoria:Gastronomia de França Categoria:Postres