miniatura|Conjunt de tres almorratxes catalanes. miniatura|Almorratxa catalana de ceràmica Una almorratxa o morratxaEl DCVB dona les variants almaraixa, almaratxa, almarratja, almarratxa, marraixa, marratxa, borratxa (de l'àrab al-miįrášš, íd.) és un recipient decorat fet de vidre (però també de terrissa i de vegades de metall) en forma d'ampolla de la qual surten uns petits brocs semblants als d'un setrill d'oli. Es començaren a realitzar al territori català al però fou al quan es feren més populars. Antigament es feia servir per posar-hi perfum. L'almorratxa és d'origen islàmic, i s'anomena de la mateixa manera en àrab. Aquesta, juntament amb el càntir i el porró, és una de les peces autòctones de Catalunya.
Les almorratxes poden presentar decoracions amb fils de lacticini o latticinio helicoidals, amb fils de vidre suspesos de color blau i aplicacions de color blavós en forma de crestes. El dipòsit acostuma a ser de tendència globular, estrangulat a la part inferior, amb quatre brocs verticals atrompetats i tòt central. Al fons d'Art del Museu Deu del Vendrell hi ha una altmorratxa que es feia servir per escampar líquids perfumats o aigua de roses (abans coneguda com a aigua-ros) en danses i altres actes de diades assenyalades. Normalment, l'evolució del ball comportava ruixar el públic amb l'aigua-ros o l'oli de roses i, en alguns indrets, hi havia el costum de trencar l'almorratxa en enllestir el ball.
Història Les referències a les almorratxes es remunten al , quan aquestes eren importades des de Damasc. Durant el , els artesans del vidre de Barcelona i Mataró, feien regularment almorratxes, i aquestes eren venudes a tota la regió. Molts artesans reberen demanada des de Venècia (per exemple, entre les copes venecianes pertanyents a Felip II en 1564 figuren "quatre flascons d'almorratxes de mida petita").
L'almorratxa del no és gaire diferent en lo que a la forma es refereix a la de les seves predecessores, però en canvi tenen una ampolla de coll estret i canelles més curtes, generalment es troba en una tija columnar i un peu circular. El vidre latticinio és d'ús freqüent en les almorratxes, la qual sempre està plena de cresteries pinçades i degoten bucles de vidre.
El Ball de l'Almorratxa o Ball de Morratxes miniatura|Ball de Sant Vicenç (1981), ballat per l'Esbart Dansaire Joaquim Ruyra de Blanes. Aquest objecte constitueix l'element d'un tipus de dansa tradicional catalana que encara perdura principalment al Maresme: A Lloret de Mar se celebra tradicionalment el "ball de les almorratxes" o "ball de la plaça" durant la Festa de Santa Cristina el 24 de juliol. A Gironella es balla el ball de l'Almorratxa a la plaça del poble durant la Festa Major, cada any se celebra després de Sant Roc el 16 d'agost. A Sant Pol de Mar són els gegants que per Sant Pau (25 de gener) i Sant Jaume (25 de juliol) fan la "Dansa de les Almorratxes", on el gegant (Ben Hassad) mitjançant el braç articulat ofereix l'almorratxa a la geganta (Mercè) i aquesta la tira al terra tot trencant-la en mil bocins. Aquest ball és una representació de la història que s'explica sobre el Castell de Santa Florentina i les seva fama de prepotent i arrogant que feia la cort a totes les dones. Fins que la filla d'un pescador de Sant Iscle de Vallalta el va rebutjar tirant-li a terra la morratxa que el senyor li havia ofert.
El ball de l'Almorratxa, molt estès a tot Llevant, recorda ritus i cerimònies de tipus agrari per a l'obtenció de pluja. Aquest ball per tant, té la categoria de dansa cerimonial i pot molt ben ser que sigui ballat amb aquest caràcter independentment del sentit originari que pogués tindre. Tot i així, cada poble té la seva adaptació del Ball de l'Almorratxa o Ball de Morratxes, de manera que la història o llegenda del ball va variant segons a tot el territori. Moltes de les danses tradicionals catalanes es ballen amb almorratxes.
Presència a museus A Catalunya es conserva un exemplar del a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
A Gironella, a la Casa Teixidor-Bassacs, hi ha una col·lecció de 100 almorratxes.
Referències
Bibliografia Tradicionari: Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya (volum 6). Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006. PLA CARGOL, Joaquim. Art popular i de la llar a Catalunya: Les arts humils - Els treballs en ferro - Les ceràmiques i els vidres, les estampades i el gravat - La masia - Els vestits. Barcelona: Parsifal Edicions, 1927. AMADES, Joan. Costumari Català: El curs de l'any (volum IV: Estiu). Barcelona: Salvat Editores, S.A.; Edicions 62, S.A., 1982. WILSON FROTHINGHAM, Alice. Spanish Glass. London: Faber and Faber, 1964. W. PRICE, Richard. Beyond Venice: Glass in Venetian Style 1500-1750. Manchester, Vermont: National Book Network, Inc., 2004. GALISTEO, Roger. Històries i llegendes de la Mar catalana. [Barcelona] : Edlibrix, 2014.
Enllaços externs Ball de Morratxes de Blanes (minut 5:10)
Categoria:Art de l'islam Categoria:Tradicions de Catalunya Categoria:Recipients