Chamaecyparis eureka és una espècie extinta de conífera de la família de les Cupressaceae. Es coneix a partir de fullatge fòssil trobat en els dipòsits de la Formació de Buchanan Lake, datats de l'estatge Luteci de l'Eocè mitjà, a l'oest de l'Illa d'Axel Heiberg, situada a l'Oceà Àrtic, a la Regió de Qikiqtaaluk, Nunavut, Canadà. C. eureka és el membre confirmat més antic del gènere Chamaecyparis, el qual inclou de cinc a sis espècies vives (segons la circumscripció) natives de l'est d'Àsia, el Japó i l'Amèrica del Nord.
La descripció de la nova espècie per part de M. E. A. Kotyk, James Basinger i Elisabeth McIver es va basar en l'estudi de més de 850 branquetes i 650 exemplars de pinyes de llavors; l'exemplar holotip, amb el número «USPC-6357», i els cinc paratipus es troben a la Col·lecció Paleobotànica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon, Saskatchewan, Canadà. Van publicar la seva descripció original de l'espècie l'any 2003 al volum 81 del Canadian Journal of Botany, i van anomenar l'espècie eureka per reflectir la ubicació de la localitat tipus al grup d'Eureka Sound, a l'illa d'Axel Heiberg.
Chamaecyparis eureka s'ha classificat dins del gènere Chamaecyparis basant-se en la morfologia de les pinyes de llavors, que difereixen significativament en caràcters importants de les pinyes dels gèneres relacionats Cupressus i Fokienia. L'estructura general és la d'una pinya llenyosa situada a l'extrem d'una branca fullosa; les pinyes tenen una forma que va de l'allargada a la globosa. Les escames de la pinya porten entre tres i cinc llavors alades. C. eureka és molt similar en els seus caràcters a l'espècie japonesa actual Chamaecyparis pisifera i, en menor mesura, a l'espècie de l'oest de l'Amèrica del Nord Chamaecyparis lawsoniana. Les pinyes de llavors de C. eureka solen ser intermèdies entre els rangs normals de C. pisifera, que són més petites, i C. lawsoniana, que són més grans. Tot i que el cos de la llavor i el nombre de tubercles de resina en les llavors alades de C. eureka són molt similars als de C. pisifera, encara no s'ha recuperat cap exemplar de llavor amb les ales intactes, per la qual cosa no ha estat possible fer una comparació més profunda amb les espècies vives.
Referències
Eureka Categoria:Plantes de l'Eocè