El Concert per a violí núm. 1 en re major, op. 19, va ser començat per Serguei Prokófiev com a concertino el 1915, però aviat el va abandonar per treballar en l'òpera El jugador. Va tornar al concert l'estiu de 1917. Es va estrenar el 18 d'octubre de 1923 a l'Òpera de París amb Marcel Darrieux tocant la part del violí i l'Orquestra de l'Òpera de París dirigida per Serge Koussevitzky. Ígor Stravinski va debutar com a director al mateix concert,Steinberg, 349. dirigint la primera interpretació del seu propi Octet per a instruments de vent.
Estructura El concert està escrit en tres moviments:
Història Malgrat els esdeveniments que van conduir a l'abdicació del tsar Nicolau II de Rússia i, finalment, a la Revolució d'Octubre, el 1917 va ser l'any més productiu de Prokófiev compositivament. Juntament amb aquest concert, va completar la Simfonia "Clàssica", les Sonates per a piano Tercera i Quarta, i les Visions fugitives per a piano. També va començar la cantata Set, són set, basada en textos caldeus, i va treballar en el Tercer Concert per a piano.Steinberg, 350. No obstant això, Prokófiev va continuar el seu hàbit d'incorporar seccions compostes prèviament al concert per a violí (cosa que també faria al Tercer Concert per a piano). Va compondre la melodia inicial del concert el 1915, durant la seva relació amorosa amb Nina Krivoixeina.Daniel Jaffé, notes del llibret del CD: Sarah Chang, Berliner Philharmoniker cond. Simon Rattle (EMI 3 46053 2) Els moviments restants es van inspirar en part en una interpretació a Sant Petersburg del 1916 de Mites de Karol Szymanowski pel violinista polonès Paweł Kochański.
L’estrena a París va ser un fracàs relatiu, en part perquè l’obra quedà eclipsada per l’*Octet* més a la moda de Stravinski.Jaffé (1998): p. 92 L’estrena del concert també s’havia endarrerit uns set anys després d’haver-se completat, a causa de la vida itinerant de Prokófiev en aquell moment i de la dificultat de trobar un solista. Si l’estrena hagués tingut lloc a Petrograd el 1917, tal com s’havia previst inicialment, Kochański n’hauria interpretat la part solista. El 1923, però, Kochański no estava disponible per a l’estrena prevista a París. Bronisław Huberman ni tan sols va voler examinar la partitura.Prokofiev (1991): p. 275 Nathan Milstein encara era a Rússia. El violinista que finalment assumí la part solista fou el concertino de Serge Koussevitzky, Marcel Darrieux; tot i no ser famós, era un músic sòlid i un violinista més que competent (Darrieux també estrenà el Concert per a violí i instruments de vent de Kurt Weill el 1925Classical Archives), fet que resultà suficient per a una bona interpretació. Joseph Szigeti era entre el públic i quedà tan impressionat per l’obra que incorporà el concert al seu repertori.Phillips (2008): 712 L’any següent, Szigeti obtingué èxit interpretant el concert a Praga sota la direcció de Fritz Reiner, i posteriorment el portà de gira per Europa i els Estats Units. Tanmateix, l’estrena als Estats Units no fou a càrrec de Szigeti, sinó de Richard Burgin, concertino de la Boston Symphony Orchestra, el 24 d’abril de 1925, novament sota la direcció de Koussevitzky.
També calia tenir en compte els gustos musicals del públic parisenc. Els espectadors, especialment els que assistien als concerts de Koussevitzky, desitjaven música moderna amb una certa dosi d’impacte i provocació. El fet que La consagració de la primavera hagués fracassat una dècada abans és relatiu: la coreografia havia estat un fracàs, però la música va ser un èxit, com es demostrà pocs mesos després quan fou rebuda amb entusiasme en concert. Tot i que París acollia obres de dissonàncies punxants com el ballet Chout (El bufó) i la Suite escítica, el Primer Concert per a violí resultava senzillament massa romàntic en el seu to per a aquelles preferències. El compositor Georges Auric fins i tot qualificà l’obra de «mendelssohniana».Steinberg, 351.
L’estrena de l’obra a la Unió Soviètica també és remarcable, ja que tingué lloc només tres dies després de l’estrena parisenca i fou interpretada per dos joves de dinou anys, Nathan Milstein i Vladimir Horowitz. Horowitz interpretà la part orquestral al piano. Milstein escrigué més tard a les seves memòries, From Russia to the West: «Crec que si tens un gran pianista com Horowitz tocant amb tu, no necessites una orquestra».Quoted in Steinberg, 350. En aquell mateix concert, Milstein i Horowitz també introduïren el Primer Concert per a violí de Karol Szymanowski.
Referències
Bibliografia Jaffé, Daniel. Sergey Prokofiev . (Londres: Phaidon, 1998). ISBN 0-7148-3513-7 Phillips, Anthony (traductor i anotador). Sergey Prokofiev: Diaris 1915–1923 (Londres: Faber, 2008). ISBN 978-0-571-22630-6 Prokofiev, Sergei (trad. i ed. Oleg Prokofiev). Sergei Prokofiev: Diari soviètic de 1927 i altres escrits (Londres: Faber, 1991). ISBN 0-571-16158-8 Steinberg, Michael . El Concert (Oxford i Nova York: Oxford University Press, 1998). ISBN 0-19-510330-0
Categoria:Composicions en re major Categoria:Composicions musicals del 1923 Prokófiev 01 Categoria:Concerts de Serguei Prokófiev