Chamaecyparis lawsoniana, conegut com a cedre de Port Orford o xiprer de Lawson, és una espècie de conífera del gènere Chamaecyparis, família Cupressaceae. És nativa d'Oregon i del nord-oest de Califòrnia, i creix des del nivell del mar fins als a les valls de les Klamath Mountains, sovint al llarg de rierols.
Descripció És un arbre perenne de grans dimensions; els exemplars madurs assoleixen habitualment els d'alçada o més (excepcionalment fins a ), amb troncs d'entre de diàmetre, podent arribar als en casos excepcionals. L'escorça és de color marró platejat, amb solcs verticals i un gruix d'entre a prop de la base. El fullatge es disposa en ventalls plans i delicats amb un aspecte plomós, normalment de color una mica glauc (verd blau). Les fulles són escamoses, de de llargada, amb marques blanques estretes al revers, i es produeixen en brots una mica aplanats. El fullatge desprèn una olor força punyent, similar a la del julivert. Les pinyes de llavors són globoses, de de diàmetre, amb 6–10 escames, verdes al principi i marrons quan maduren a principis de tardor, entre 6 i 8 mesos després de la pol·linització. Les pinyes masculines fan entre , són de color vermell fosc i es tornen marrons després d'alliberar el pol·len a la primavera. Les llavors cauen ràpidament i poden flotar a l'aigua.
Els exemplars vells manquen de branques a prop de la base i sovint tenen els àpexs morts. Poden viure fins a uns 600 anys.
Taxonomia L'espècie va ser documentada per primera vegada a prop de Port Orford, Oregon, i introduïda en el cultiu el 1854 per col·leccionistes que treballaven per a Charles Lawson FRSE del viver Lawson & Son a Edimburg (Escòcia), de qui va rebre el nom de xiprer de Lawson per part del botànic Andrew Murray. El Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) l'anomena oficialment cedre de Port Orford, igual que la majoria de les persones a la seva zona nativa, però alguns botànics prefereixen utilitzar el nom xiprer de Lawson. El nom «xiprer de Lawson» es fa servir àmpliament en horticultura.
Distribució i hàbitat L'espècie és nativa del sud-oest d'Oregon i del nord-oest de Califòrnia, i creix des del nivell del mar fins als a les valls de les Muntanyes Klamath, sovint al llarg de rierols. Es desenvolupa millor a l'extrem nord de la seva àrea de distribució.
Ecologia L'escorça gruixuda proporciona resistència als incendis forestals, i l'espècie es regenera bé en terrenys alterats en una varietat de sòls, però requereix humitat constant. És tolerant a l'ombra, però no tant com les espècies competidores Tsuga heterophylla i l'avet blanc. La població de bosc primari a prop de Coos Bay (Oregon) va ser eliminada per la tala i els incendis forestals entre 1867 i 1868, i de nou pel foc i una malaltia de les arrels el 1936.
Malaltia En estat salvatge, l'espècie està seriosament i exclusivament amenaçada per una malaltia de les arrels causada pel patogen oomicet Phytophthora lateralis, introduït accidentalment a principis de la dècada de 1950 després de l'arribada del fong al nord-oest del Pacífic a través d'arbres de viver. Aquesta malaltia també és un problema per a les plantacions hortícoles en algunes parts de l'Amèrica del Nord. De vegades l'arbre mor, encara que amb menys freqüència, per altres espècies de Phytophthora.
La infecció per Phytophthora lateralis comença quan el miceli, provinent d'una espora germinada, envaeix les arrels. La infecció s'estén llavors per l'escorça interna i el càmbium al voltant de la base de l'arbre. La propagació cap amunt del tronc és generalment limitada. El teixit infectat mor i, efectivament, anella l'arbre. Els arbres grans tenen més probabilitats d'infectar-se que els petits a causa de les superfícies radiculars més grans (tot i que tots els arbres als marges de rierols infectats acabaran sucumbint). Tanmateix, els arbres grans sovint poden viure amb les infeccions durant més temps (fins a diversos anys).
C. lawsoniana en poblacions de ribera és altament susceptible a la infecció per P. lateralis. No obstant això, la taxa de propagació fúngica en poblacions de zones altes seques sembla ser lenta. P. lateralis es propaga a través de l'aigua mitjançant espores mòbils (zoòspores). El fong també produeix espores de resistència (clamidòspores) que poden persistir al sòl durant molt de temps. Les noves infeccions solen començar quan el sòl es transfereix d'una població infectada a una no infectada mitjançant l'aigua o el moviment humà o animal. Després de la infecció inicial en poblacions de ribera, la propagació secundària mitjançant zoòspores infecta ràpidament tots els individus aigües avall.
Es creu que la propagació facilitada per l'home és responsable de la majoria de les noves infeccions i de totes les de llarga distància. El sòl en els pneumàtics dels vehicles, especialment els camions de tala i altres vehicles tot terreny, es considera el problema més urgent a causa del volum de terra que es pot transportar i la taxa de trànsit entre zones susceptibles. També s'ha suggerit la propagació en botes i pneumàtics de bicicletes de muntanya.
El Servei Forestal dels Estats Units i l'Oficina de Gestió de Terres intenten prevenir la propagació de Phytophthora mitjançant el tancament de carreteres, el seguiment, la recerca i l'educació. Una solució contra el fons es coneix genèricament com a Mancozeb. També s'han llicenciat preparats comercials del fong paràsit Pythium oligandrum per al control de plagues.
Espècies similars L'espècie extinta de l'Eocè Chamaecyparis eureka s'assembla a C. lawsoniana i a C. pisifera.
El gènere associat Calocedrus té una escorça gruixuda de color marró taronja i l'escorça de Thuja plicata és comparativament prima; tots dos tenen un fullatge diferent del cedre de Port Orford.
Cultiu Chamaecyparis lawsoniana prospera millor en sòls ben drenats però humits, en una posició força protegida a ple sol. S'han seleccionat centenars de cultivars amb diferents formes de copa, taxes de creixement i colors de fullatge per a la seva plantació en parcs i jardins. Al Regne Unit, els següents han obtingut l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society (confirmat el 2017):
Nom ! Alçada (m)! Amplada (m) ! Forma! Color del fullatge ! Ref. 'Aurea Densa' 1.5 1.0 cònica ampla groc verdós 'Chilworth Silver' 2.5 1.0 columnar ampla blau platejat 'Dik's Weeping' 12.0 4.0 columnar, ploraner blau verdós 'Ellwoodii' 8.0 4.0 columnar gris verdós 'Ellwood's Gold' 4.0 1.0 columnar groc/gris verdós 'Ellwood's Pillar' 2.5 1.5 columnar estreta gris verdós 'Fletcheri' 12.0 4.0 columnar gris verdós 'Gimbornii' 2.5 2.5 arrodonida gris verdós 'Golden Wonder' 20.0 4.0 columnar groc verdós 'Grayswood Feather' 4.0 1.5 columnar estreta verd 'Green Globe' 0.3 0.3 arrodonida verd fosc 'Imbricata Pendula' 8.0 4.0 cònica, ploranera, pèndula verd 'Kilmacurragh' 12.0 4.0 columnar verd fosc 'Lanei Aurea' 8.0 2.5 columnar groc verdós 'Little Spire' 2.5 1.5 cònica verd fosc 'Minima Aurea' 1.0 1.0 cònica groc verdós 'Minima Glauca' 2.5 2.5 arrodonida blau verdós 'Pembury Blue' 12.00+ 8.00 cònica blau verdós 'Pygmaea Argentea' 2.5 1.0 arrodonida crema/blau verdós 'Stardust' 4.0 1.5 columnar groc verdós 'Summer Snow' 2.5 1.5 cònica crema/verd 'Triomf van Boskoop' 25.0 8.0 columnar ampla gris verdós 'Wisselii' 12.0+ 4.0 cònica estreta blau verdós 'Wissel's Saguaro' 6.0 1.0 estreta, erecta blau verdós
Usos L'espècie va ser descoberta pels euroamericans a la dècada de 1850. La fusta és lleugera, però té una gran resistència i resistència a la putrefacció, fins i tot després d'una llarga exposició a l'aigua salada. Les seves propietats s'assemblen a les del xiprer de Nootka, però històricament estava més disponible a la regió. En costes sense molls, els troncs es transportaven mitjançant cables lligats directament a les cobertes dels vaixells. Era molt valorada per a la construcció naval. L'espècie va ser important per a la indústria de la fusta d'Oregon fins a la dècada de 1950, quan es va veure greument afectada per la malaltia. Es preferia per a la separació de cel·les de bateries recarregables, persianes venecianes i altres usos. Els exemplars de qualitat finalment es van començar a enviar gairebé exclusivament a l'Àsia oriental, on és molt valorada. Se n'han exportat grans quantitats al Japó, on s'utilitza en la fabricació d'ataüts, santuaris i temples.Snyder 1999 pg. 225 La seva fusta és coneguda per la seva aroma de gingebre altament fragant, causada per un oli que repel·leix la putrefacció i els insectes, incloses les termites; aquest oli s'ha utilitzat com a insecticida. A causa de la rectitud de la seva veta, també és una de les fustes preferides per a la fabricació d'astils de fletxes. També es considera una fusta acceptable, tot i que no ideal, per a la construcció d'aeronaus.Kroes, Watkins, and Delp: Aircraft Maintenance and Repair, sixth edition, page 66, McGraw Hill, 1993
La fusta es considera més que acceptable per al seu ús en instruments de corda. La seva veta fina, bona resistència i qualitat tonal són molt apreciades per a les tapes harmòniques en la fabricació de guitarres.
Galeria
Referències
lawsoniana