Vulcaci Rufí (en llatí: Vulcacius Rufinus; mort el 368) va ser un polític, prefecte i sacerdot romà. emparentat amb la dinastia constantiniana.
Biografia Pagà, Rufí era germà de Neratius Cerealis, de Gal·la (la mare de Constanci Gal) i de la mare, de nom desconegut, de Valeri Màxim (praefectus urbi el 361-362).
La seva carrera el va portar a ser pontífex màxim, consular per a Numídia, comes ordinis primi intra consistorium sota l'emperador Constant I o el seu germà Constantí II, comes per orientem Aegypti et Mesopotamiae per easdem vice sacra iudicans el 342, prefecte del pretori d'Itàlia des del 344 al 347, cònsol ordinari prior l'any 347 amb Flavi Eusebi, i prefecte del pretori d'Il·líria entre el 347 i el 352.
L'any 350 l'emperador Constant va ser assassinat i el tron usurpat per Magnenci (r. 350-353). Aquest el va mantenir al càrrec i el va enviar com a ambaixador a Constanci II, juntament amb Marcel·lí, Valeri Màxim i Nunequi. Rufí no va ser arrestat, a diferència dels seus companys, i va romandre com a prefecte del pretori d'Il·líria, ara en mans de Constanci. El 354, després de la caiguda de Magnenci, va ser nomenat prefecte del pretori de la Gàl·lia, residint a la capital Constantina (Arles), però va ser substituït per Gai Ceioni Rufi Volusià Lampadi, al caure en desgràcia el seu parent Constanci Gal.
Entre el 365 i el 368 va tornar a ser prefecte del pretori d'Itàlia, la Gàl·lia i d'Àfrica, succeint a Claudi Mamercí. Va morir en servei.
Tenia una domus a Roma, al Quirinal, durant les excavacions de la qual es va trobar la base d'una estàtua que li van dedicar els habitants de Ravenna:
Bibliografia
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Morts a Roma Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia