Melània la Vella o Melània la Major (Hispània, 323 o 325 - Jerusalem, 410) és una santa cristiana, forma part de les Mares del desert un moviment que va tenir gran influència en el moviment ascètic cristià que va sorgir amb força arran de la llibertat de culte promulgada per l'emperador Constantí I i sobretot arran de l'establiment del cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà per Teodosi I.

Era àvia de la santa Melània la Jove i cosina de Paulí de Nola, que en la seva Carta 29, dirigida al seu amic Sulpici Sever en fa referència.

Biografia Melània, filla del cònsol romà Marcel·líJeroni, Chronicon a. 374 p. Chr. i d'una rica dama hispana, va néixer a Hispània. Era neta per part paterna d'Antoni Marcel·lí, cònsol l'any 341, per la qual cosa pertanyia a la gens Antònia.

Es va casar als catorze anys amb Valeri Clitòlies Màxim als voltants de Roma. Quan tenia vint anys, c.364, va perdre al seu marit i a dos dels seus tres fills, per malaltia.Pal·ladi de Galacia. Historia_Lausiaca"St. Melania the Elder", Antiochian Orthodox Christian Archdiocese Melània es va traslladar llavors a Roma amb el fill supervivent, Valeri Publícola, i es va convertir al cristianisme, prenent llavors la resolució de consagrar-se a Déu.

Va deixar al seu fill Publícola a cura de persones prudents i piadoses que cuidarien de la seva educació i va partir cap a Alexandria amb altres dames per a estudiar els moviments cristians del desert. Va repartir part de la seva fortuna entre els necessitats i va viure durant un any a la zona desèrtica d'Egipte. Allí va visitar el centre monàstic de NitriaSchenk, Christine CSJ (2017). Crispina and Her Sisters: Women and Authority in Early Christianity. Internet Archive. Minneapolis, MN : Fortress Press. p. 345. . i a Alexandria va conèixer a Rufí d'Aquileia, monjo i exegeta que coneixia a Jeroni d'Estridó des de Roma, a Pambo i a Dídim el Cec.

Quan, a la mort del bisbe Atanasi d'Alexandria l'any 373, es va desfermar una persecució contra l'heretgia arriana, que dominava a Egipte, molts dels monjos i bisbes van ser exiliats a Palestina. Melània va anar cap enllà per a ajudar-los i es diu que els visitava a la presó, a la nit, disfressada.

Després que els monjos fossin alliberats cinc anys després, Melània va anar a Jerusalem, on va fundar amb Rufí un monestir de monjos i un altre de monges al Mont de les Oliveres.William Greenwalt: Melania the Elder (c. 350-c. 410), in World History: A Biographical Encyclopedia, Gale Research Inc., 2002, via Encyclopedia.comGross, Ernie (1990). This Day in Religion. New York: Neal-Schuman Publications. ISBN 1-55570-045-4.

El monestir femení, situat prop del Santuari de l'Ascensió, arribaria a albergar fins a 50 verges, amb les que compartiria una vida regular i penitent. Disposaria d'un annex, una hostatgeria per a necessitats i pelegrins. Allí coneixeria a la pelegrina Egèria, d'Hispània, com ella, amb qui mantindria una estreta amistat i a Evagri del Pont.Parmentier, M. (1985). "EVAGRIUS OF PONTUS' "LETTER TO MELANIA" I". Bijdragen (in Dutch). 46 (1): 2–38. doi:10.2143/BIJ.46.1.2016261. ISSN 0006-2278.

El 399 va anar a Roma per a veure al seu fill, que s'havia casat amb Caeònia Albina, nascuda cap al 368, filla de Caeoni Rufí Albí, on influiria a la filla del matrimoni, també anomenada Melània, que seria coneguda com Melània la Jove i que la portaria també a seguir la vocació religiosa de la seva àvia. També convertiria al cristianisme a part de la família, com ara Furci Apronià, marit de la seva neboda Avita. Va visitar Paulí i Teràsia de Nola i li va portar una relíquia de la Vera Creu.Dietz, Maribel (2010). Wandering Monks, Virgins, and Pilgrims, Penn State Press; p. 122–125. . Agustí d'Hipona va escriure a Paulí que la seva parenta era al nord d'Àfrica quan el seu fill, Valeri, va morir el 406.Clark, Elizabeth A. (1999). "Melania, Elder", in Augustine Through the Ages: an Encyclopedia. Allan Fitzgerald, John C. Cavadini (eds.), Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 552. .

Va tornar a Palestina l'any 404 i va morir l'any 410 a Jerusalem.

Implicacions És considerada com a santa. La seva festivitat es celebra el 8 de juny.

A causa de la seva implicació com a pro-origenista durant la controvèrsia de la dècada dels 390's, Jeroni va ser especialment virulent amb ella, fins i tot fent jocs de paraules amb el seu nom, anomenant-la "negra de nom i negra de naturalesa", i va intentar expurgar les anteriors pròdigues lloances de Melània cap a ell en els seus escrits. Són de notar els elogis cap a ella de Sant Agustí d'Hipona i Sant Paulí de Nola.

Santa Melania la Vella té més consideració a l'Església Ortodoxa. Va ser mentora espiritual de Evagri Pòntic, a qui albergaria a Jerusalem i que més tard seria l'autor de la Filocalia ortodoxa. El va convencer per a anar a Egipte a unir-se als ascetes del desert, la qual cosa els portaria a mantenir una correspondència mentre va ser allí i les seves cartes estan publicades en alemany sota el títol de "Cartes del Desert".

Referències

Bibliografia Rosemary Ruether, "Mothers of the Church: Ascetic Women in the Batega Patristic Age," in Women of Spirit: Female Leadership in the Jewish and Christian Traditions, Rosemary Ruether and Eleanor McLaughlin, eds., Nova York, Simon and Schuster, 1979. Christian Settipani. Continuité gentilice et continuité sénatoriale dans els familles sénatoriales romaines à l'époque impériale (2000).

Categoria:Sants cristians Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Sants hispanoromans Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Sants de Roma Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V