El Luigi Cadorna va ser un creuer lleuger italià de la classe Condottieri, que va servir a la Regia Marina durant la Segona Guerra Mundial; rep el nom del mariscal de camp italià Luigi Cadorna, que va ser comandant en cap de l' exèrcit italià durant la Primera Guerra Mundial.

Història Anys d'entreguerres Al final de la Primera Guerra Mundial, la força de creuers lleugers de la Regia Marina, coneguda com a Esploratori, només estava formada per quatre vaixells obsolets, amb cinc més que aviat s'hi unirien, extrets de les marines alemanya i austrohongaresa, que havien estat derrotades. Amb una nova cursa armamentística a la Mediterrània , els italians van intentar expandir enormement els Esploratori.

El 1926 va començar la construcció de dotze vaixells d'una nova classe de creuers lleugers. La subclasse Giussano dels creuers de la classe Condottieri va ser dissenyada per prioritzar la velocitat sobre el blindatge, per combatre els creuers francesos de la classe Duguay-Trouin. Tanmateix, la crisi financera de 1929 va provocar greus retallades pressupostàries a la Regia Marina, i només es van construir quatre dels dotze creuers de la subclasse Giussano previstos el 1932. Després de la seva construcció, es van construir els dos creuers de la subclasse Cadorna . Tot i que encara prioritzaven la velocitat sobre el blindatge, tenien més blindatge que els seus predecessors.

El Luigi Cadorna , el primer dels vaixells de la subclasse Cardona , va ser botat el 30 de setembre de 1931. Durant el seu primer servei va participar en operacions a la Guerra Civil espanyola. L'abril de 1939 va participar en l'ocupació d'Albània.

Segona Guerra Mundial Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, va formar part de la 4a Divisió de Creuers i va començar a col·locar mines el 9 de juny de 1940 prop de l'illa de Lampedusa. Un mes després va ser present a la batalla de Calàbria, on va evitar un atac de torpedes submarins, va atacar avions enemics i va ajudar el seu vaixell germà Armando Diaz, que tenia problemes amb la caldera.

Tanmateix, a causa del seu disseny relativament feble i del seu blindatge lleuger, va passar a la reserva a partir del 12 de febrer de 1941. El creuer va tornar a entrar en servei quan el subministrament de l'exèrcit de l'Eix al nord d'Àfrica va esdevenir més important. El Luigi Cadorna proporcionava cobertura a distància als combois que es dirigien cap al nord d'Àfrica. Ocasionalment, sortia amb la flota per interceptar els combois britànics a Malta. En el període de novembre/desembre de 1941 també es va utilitzar com a transport, transportant combustible i municions a Líbia.

A partir del gener de 1942 va ser transferit a Pula, on va treballar en un rol d'entrenament. A partir de l'abril de 1942 va ser el darrer dels sis primeres vaixells de la classe Condottieri que quedava en servei. Després d'una breu reforma al maig/juny de 1943, es va unir a la 8a Divisió de Creuers el 14 de juny.

Entre el 24 i el 30 de juny va transportar tropes a Albània, i el 3 de juliol va ser transferida a Tàrent, des d'on, a l'agost, va fer cinc sortides de mines per establir camps defensius al golf de Tàrent juntament amb el creuer lleuger Scipione Africano.

A l'armistici del 8 de setembre de 1943 era a Tàrent, però va navegar cap a Malta, passant per davant d'una sèrie d' atacs aeris alemanys, per rendir-se juntament amb altres vaixells de la flota italiana com l'Andrea Doria. Va romandre a Malta fins que va ser transferit a Alexandria, on va arribar el 16 de setembre. Després d'una breu estada, va tornar a Tàrent a l'octubre. Durant la resta de la guerra va ser utilitzada com a vaixell de transport per als aliats i per a la repatriació de tropes italianes.

Després de la guerra Després del Tractat de Pau del 10 de febrer de 1947, va ser un dels pocs vaixells que van romandre a la Marina Italiana. A causa de la seva edat i estat, només es va utilitzar com a vaixell escola fins que va ser avariat el maig de 1951 i posteriorment desballestat.

El 1958 hi va haver un intent fraudulent de vendre el vaixell com a ferralla. El Ministeri de Defensa italià es va sorprendre per l'intent i va intentar presentar càrrecs de frau contra aquells que van intentar vendre el vaixell.

Comandants Durant el període pre-bèl·lic Capitano di vascello Augusto Mengotti - des de l'11 d'agost de 1933 al 27 de febrer de 1934; Capitano di vascello Ettore Sportiello - des del 28 de febrer de 1934 al 27 de novembre de 1935; Capitano di vascello Gino Pavesi - des del 4 de desembre de 1935 al 25 de gener de 1937; Capitano di vascello Salvatore Toscano - des del 26 de gener al 3 d'abril de 1937; Capitano di fregata Mario Mastrangelo - des del 4 a l'11 d'abril de 1937 (interí); Capitano di vascello Alfredo Grillo - des del 12 d'abril de 1937 a l'1 de juny de 1938; Capitano di vascello Francesco Baldizzone - des del 2 de juny al 24 d'octubre de 1938; Capitano di fregata Arturo Solari - des del 25 d'octubre al 31 de desembre de 1938 (interí); Capitano di vascello Enrico Baroni - des de l'1 de gener al 19 de març de 1939.

Durant la Segona Guerra Mundial Capitano di vascello Romolo Polacchini - des del 20 de març de 1939 al 31 d'agost de 1940; Capitano di fregata Giuseppe Colotto - des de l'1 de juliol al 17 de novembre de 1940 (interí); Capitano di fregata Vittorio Meneghini - des del 18 de novembre de 1940 al 12 de febrer de 1941 (interí); Capitano di vascello Giuseppe Maroni - des del 13 al 25 de febrer de 1941; Capitano di vascello Leone Riccati Di Ceva e Di San Michele - des del 26 de febrer de 1941 al 24 de febrer de 1943; Capitano di vascello Luigi Lombardi Di Lomborgo - des del 25 de febrer al 7 d'agost de 1943; Capitano di vascello Paolo Mengarini - des del 8 d'agost de 1943 al 29 de febrer de 1944; Capitano di fregata Alessandro Michelagnoli - des de l'1 de març al 31 de maig de 1944 (interí); Capitano di fregata Manlio Minucci - des del 1 de juny a l'1 de setembre de 1944 (interí); Capitano di vascello Francesco Camicia - des del 2 de setembre de 1944 al 23 de maig de 1945;

Durant el període post-bèl·lic Capitano di vascello Alfredo Viglieri - des del 24 de maig al 13 de novembre de 1945; Capitano di corvetta Gustavo Lovatelli - des del 14 al 17 de novembre de 1945 (interí); Capitano di fregata Mario Signorini - des del 18 de novembre de 1945 al 21 de gener de 1947; Capitano di fregata Pasquale Giliberto - des del 22 de gener al 30 d'abril de 1947 (interí); Capitano di vascello Francesco Padolecchia - des de l'1 de maig de 1947 al 31 d'octubre de 1950.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Luigi Cadorna Marina Militare website

Categoria:Creuers italians de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats militars italianes de la Guerra Civil Espanyola Categoria:Unitats de la batalla de la Mediterrània