La Simfonia núm. 3, «Moscou» en re menor, op. 43, és una obra simfònica del compositor francès Charles Tournemire, escrita entre el 1912 i el 20 de juny de 1913. Consta de quatre moviments i té una durada aproximada d’entre 30 i 35 minuts. La simfonia es va estrenar el 19 d'octubre de 1913, interpretada per l'Orquestra del Concertgebouw d'Amsterdam sota la direcció d'Evert Cornelis, a qui està dedicada. Varen seguir una altra representació al Concertgebouw el novembre de 1913, dirigida també per Evert Cornelis; i després a París, Nantes, Tolosa, Dieppe, Brest i Bordeus. Posteriorment, fou presentada a París el 4 de gener de 1919, dirigida per Diran Alexanian.
Context i composició La Tercera simfonia va ser la més interpretada en vida de Tournemire. S’estructura en quatre moviments però es desenvolupa com un flux continu basat en un únic motiu, a la manera de Franck. Inspirada per un viatge a Rússia, evoca la immensitat de les planes nevades i l’esplendor espiritual de Moscou mitjançant una orquestració rica i imaginativa. D’un fort contingut espiritual, l’obra destaca per la seva majestat, força èpica i gran poder suggestiu, fet que la converteix en una de les simfonies més vives i accessibles del compositor.
Tournemire va compondre la Tercera Simfonia en els anys immediatament anteriors a la Primera Guerra Mundial, en un moment de plena maduresa creativa. El sobrenom «Moscou» al·ludeix a l’ús evocador de campanes i colors orquestrals associats a la tradició russa. El mateix compositor va indicar l'origen de la seva inspiració: «Aprofitant un viatge a Moscou, vaig elaborar aquesta obra, colpit com estava per la grandesa de l’estepa coberta de neu i, sobretot, per les creus d’or que, en aquell moment, ornamentaven les cúpules del Kremlin. Igualment impressionat per l’estranyesa dels nombrosos carillons de la ciutat santa.»
Estructura La simfonia consta de quatre moviments:
Bien modéré Avec du mouvement Les cloches de Moscou: Lentement Assez modéré – Avec assez de mouvement
Anàlisi musical La simfonia es desenvolupa en quatre moviments units per un tema cíclic. El primer, Bien modéré, presenta aquest tema amb un caràcter modal i eslau, associat a una marxa simbòlica de la foscor cap a la llum, amb ressons de coral religiós. El segon, Avec du mouvement, és exuberant i de clara atmosfera russa, amb elements de dansa que recorden Mússorgski i Rimski-Kórsakov. El tercer, Les cloches de Moscou: Lentement, evoca la majestat del Kremlin mitjançant campanes i un lirisme espiritual culminat per la intervenció de l’orgue. El quart moviment, Assez modéré – Avec assez de mouvement condueix cap a una apoteosi lluminosa, amb el retorn triomfal del tema cíclic i una coda radiant que simbolitza la fraternitat i l’elevació espiritual.
Instrumentació L’obra està escrita per a una gran orquestra simfònica amb:
Fusta: flautí, 2 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 3 fagots, contrafagot; Metall: 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba; Percussió: timbales, triangle, gran caixa, plats, campanes; Teclats: celesta, glockenspiel; Altres: 2 arpes, orgue; cordes.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1913 Tournemire 03 Categoria:Composicions en re menor Categoria:Obres de Charles Tournemire