La Simfonia núm. 1 en re menor, op. 9, va ser completada per Ernő Dohnányi el 1901, quan el compositor tenia 24 anys. Va ser la seva segona incursió en l'escriptura orquestral, la seva Simfonia en fa escrita el 1896 no es va publicar. La simfonia en re menor es va estrenar el gener de 1902 a Manchester, Anglaterra, sota la direcció de Hans Richter. L'estrena hongaresa va seguir el 1903. Tot i que està notablement influenciada per les veus predominants de l'època, com ara Bruckner, Strauss, Txaikovski, Wagner, Mahler i Brahms, l'obra demostra un domini formidable de tècniques compositives complexes i constitueix un precursor destacat del que esdevindria l’estil neoromàntic distintiu de Dohnányi. Com en la major part de la seva producció pública, Dohnányi va publicar la composició sota la versió germanitzada del seu nom, Ernst von Dohnányi. La simfonia té una durada d’entre 50 i 55 minuts.
Estructura L'obra està estructurada, cosa poc comuna per a l'època de Dohnányi, en cinc moviments. Comença amb el moviment ràpid habitual; els tres següents tenen una configuració lent-ràpid-lent, amb dos moviments més tranquils a banda i banda d'un vigorós scherzo. El final és la secció més llarga de l'obra i acaba amb una conclusió triomfal.
La puntuació es marca de la següent manera:
Allegro ma non troppo Molto adagio Scherzo - Presto Intermezzo - Andante con moto Finale - Introduzione, Tema con variazione e Fuga
Orquestració La simfonia està escrita per a una orquestra típica del tardo-romanticisme:
Vent fusta: flautí, tres flautes, dos oboès, corn anglès, dos clarinets, clarinet baix, tres fagots, contrafagot Metall: sis trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba Percussió: timbales, plats, tambor, triangle, tamborí, glockenspiel, xilòfon Cordes: 16 violins 1rs, 10-16 violins 2n, 8-12 violes, 10 violoncels, 4 contrabaixos, 2 arpes
Enregistraments Hi ha hagut tres enregistraments importants d'aquesta simfonia, dos el 1998. Matthias Bamert, que dos anys abans havia dirigit l'estrena de la Simfonia núm. 2 de Dohnányi, va dirigir una actuació amb la Filharmònica de la BBC amb el segell Chandos Records; Leon Botstein va dirigir la Filharmònica de Londres amb el segell Telarc. La informació dels enregistraments és la següent:
1998: Matthias Bamert (amb l' Orquestra Filharmònica de la BBC ), enregistrat el 1998, publicat el 1998 a Dohnanyi: Simfonia núm. 1, American Rhapsody ( Chandos Records Ltd. ) com a "Dohnányi: Simfonia núm. 1" (55:24). 1998: Leon Botstein (amb la London Philharmonic Orchestra), gravat el 1998, llançat el 1998 a Ernst von Dohnányi: Simfonia núm. 1 ( Telarc International Corporation ) com "Ernst von Dohnányi: Simfonia núm. 1" (53:39). 2019: Roberto Paternostro (amb la Deutsche Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz ), gravat el 2019, publicat el 2019 a Ernst von Dohnanyi: Simfonia núm. 1, Minutes simfònics ( Capriccio ) (54:43)
A més d'aquests, s'han fet nombrosos enregistraments informals i poc professionals que normalment no estan disponibles per a la compra.
Referències
Dohnanyi 01 Categoria:Composicions en re menor Categoria:Composicions musicals del 1901