La Simfonia núm. 1 (Simfonia austera), op. 13, és una simfonia del compositor danès Per Nørgård, composta entre els anys 1953 i 1955 i revisada el 1956. Escrita per a gran orquestra, constitueix la primera aportació simfònica del compositor, realitzada quan tenia només vint-i-un anys. L’obra està dedicada a Anelise, la meva primera esposa, i dura aproximadament 31 minuts. Es va estrenar el 19 d'agost de 1958 en una gravació d’estudi a càrrec de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, dirigida per Lamberto Gardelli. L’estrena en directe va anar a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Tívoli, dirigida per Eifred Eckart-Hansen, a la sala de concerts dels Jardins de Tívoli, a Copenhaguen, l’11 de febrer de 1963.
Context i concepció Nørgård va treballar en la seva primera simfonia durant un període de tres anys, un temps de gestació que ell mateix va considerar llarg però necessari davant el repte que suposava abordar una obra simfònica de grans dimensions a una edat tan jove. El compositor descrigué el procés creatiu com una successió de «visions sonores completes», aparegudes en moments inesperats, que posteriorment havia d’analitzar i fixar amb detall en la partitura.
Un exemple significatiu és el passatge polifònic de fusta del primer moviment, inspirat en un cant d’ocells que remet simbòlicament a Tapiola i constitueix un homenatge a Jean Sibelius. Inicialment, Nørgård només en tenia clara la tessitura elevada i la instrumentació exclusiva de fusta, mentre que el contingut musical concret es va definir progressivament.
El caràcter auster i sever de l’obra, reflectit en el subtítol Simfonia austera, és assumit pel compositor com un tret juvenil, que considera inseparable de la seva manera d’entendre la música en aquell moment i que defensa conservar sense revisions posteriors.
Estructura La simfonia s’articula en diversos moviments (sense numeració tradicional explícita) i presenta una construcció contínua i orgànica, amb una forta coherència motívica i un marcat protagonisme de l’orquestració, especialment de la secció de fusta. Es pot separar en tres moviments:
I Tempo moderato II Calmo molto affetuoso III Allegro impetuoso
Instrumentació L’obra requereix una gran orquestra simfònica:
Fusta: 3 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots Metall: 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba Percussió: timbales i percussió variada Teclats: celesta Cordes: violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1955 Norgard 01